Autoria: Aniol Florensa
Editorial, any: La Campana, 2026
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 443
Llegit en: Català

A les acaballes del segle XVIII, l'imperi espanyol estava en decadència. Les colònies es revoltaven i els pilars de la dominació queien. Per intentar fer-hi front, Carles IV va crear una milícia de fusellers joves i els va enviar a fer les Amèriques a reprimir rebel·lions i a mantenir l'estirp tant com poguessin. Molts d'aquests joves eren catalans. Després de vint anys fent la feina encomanada, un grup d'aquests fusellers, que van anomenar Primera Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, van ser enviats a l'illa de Nootka, localitzada en el que avui coneixem com a Illa de Vancouver. Nootka era una terra inhòspita sota dominació espanyola, però com a punt estratègic era d'interès pels britànics. La companyia tenia la missió de convertir l'illa en plaça forta. El destacament estava comandat pel tortosí Pere d'Alberni, un home de principis molt respectat pels seus soldats. I si bé Nootka era un erm deixat de la mà de Déu, no era pas un lloc deshabitat. Els nadius sabien molt bé com les gastaven els colons. Però no havien conegut mai algú que els tractés amb tant respecte com Alberni.

Aquesta és només una part de L'illa de les barretines, del guionista i escriptor Aniol Florensa, que es defineix com a entretenidor. És la cinquena novel·la que escriu i en aquest cas hibrida la ficció històrica amb l'autobiografia. Florensa va descobrir per casualitat la història de Pere d'Alberni, uns fets històrics sorprenents, però reals. Però va ser el seu pare qui es va interessar pel tortosí i per la companyia de voluntaris catalans i en va recollir una gran quantitat de documentació. La mort del pare i la recuperació dels seus arxius van desencallar el projecte d'escriure una novel·la sobre Alberni, però alhora van despertar la necessitat d'escriure sobre la pèrdua, el dol i el que comporten les crisis d'edat. De manera que l'estructura de L'illa de les barretines està formada per capítols duals: tenen una primera part de trama històrica i una segona d'autobiogràfica al voltant de la mort del pare. Les dues parts no són tan inconnexes com pot semblar, Florensa aconsegueix lligar-les amb una traça notable.

La trama dels fusellers catalans i com van arribar les barretines a la fi del món té una base històrica molt documentada. Florensa explica amb detall totes les fases del procés i criden molt l'atenció totes les referències sobre els nadius de Nootka. El rigor documental va acompanyat també d'una part més íntima, la de conèixer el pensament, les pors, els neguits d'alguns dels protagonistes, molt especialment de Pere d'Alberni. Els límits de la història i de la ficció són difusos, cal suposar que hi ha un gran esforç per omplir els buits, però tota la narració està dotada de gran versemblança, fins que l'autor decideix transgredir les seves pròpies normes. No hi podia faltar una mica de misteri i d'elements que transcendeixen la realitat.

Pel que fa al contrapunt autobiogràfic, Florensa es despulla sense por davant de tota l'audiència. L'element fonamental és la mort del pare i la relació de l'autor amb aquest fet, abans, durant i després. Els primers capítols em feien pensar molt en El jardiner i la mort de Gueorgui Gospodínov, un llibre fantàstic que aconsegueix commoure i confortar al mateix temps. El relat de la relació amb el pare i l'impacte de la seva mort remou la consciència del lector, però Florensa no es queda aquí. El seu jo personatge és un home en crisi d'edat que viu en un remolí d'emocions. Algunes són nobles i desperten tendresa. Però d'altres provoquen incomoditat. Descriu accions i pensaments que demostren una humanitat desbordant, perquè sí, els éssers humans podem ser mesquins, cruels i terriblement egoistes. No cal amagar-ho. Potser per això, pel nostre propi reconeixement en aquestes accions, narrades sense maquillatge ni anestèsia, l'autor ens fa arrufar el nas i, fins i tot, jutjar-lo. No cal dir que, a l'autor/personatge no li importa gens ni mica què puguem pensar d'ell.

La barreja funciona sorprenentment bé, Florensa aconsegueix establir un lligam entre les vivències d'Alberni i les seves, connecta les experiències i, en especial, les maneres de sentir-se. La lectura es converteix en una experiència curiosa i és capaç d'atrapar en un fil o l'altre, en funció dels gustos de cadascú. Si he de triar, em quedaria amb la història dels fusellers catalans, que encara ara em faig creus que passés de veritat, més enllà de les llicències que l'autor pugui agafar-se. A més, al llibre també hi trobem alguns apunts històrics sobre els esdeveniments que passaven al món contemporani de la trama, i com el que passava en una illa perduda del Pacífic va influir en les decisions que es prenien a escala global. Aniol Florensa, no content amb relatar-nos els últims anys de la seva pròpia vida, participa en el text encara més enllà, ja que sovint trenca la quarta paret per advertir el lector o aclarir-li algun punt. No puc negar que m'agrada que això passi, estableix un lligam metaliterari entre qui escriu i qui llegeix.

El conjunt resulta complex i detallat, però l'he trobat molt llegidor i cap dels dos fils no m'ha semblat sobrer ni se m'ha fet pesat, per bé que sí que he arrufat el nas, com deia, coneixent alguns detalls de la vida de l'autor. Però és la seva voluntat demostrar-nos que no tot és tan bonic quan parles de tu mateix, i que mostrar només la cara amable obvia sempre una part important de la història. Com a la trama de Pere d'Alberni, en la qual tenim un protagonista respectuós, conciliador i ple de valors, però on també apareixen autèntics malparits. El llibre compleix l'objectiu d'entretenir, que és el que vol l'autor, però ho fa des d'una narració sòlida, rica lingüísticament i amb recursos diferents en cadascun dels fils. Temàticament, té aires d'Albert Sánchez Piñol, però estilísticament no tant. Mesura molt l'humor, potser perquè no és el llibre per deixar-se anar en aquest sentit, i no és perquè l'autor no sigui de la conya. És el primer llibre seu que llegeixo, tot i que a casa en tenim un parell més. Potser serà qüestió de no deixar-los a la lleixa dels pendents eternament.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@
L'exemplar és cortesia de Penguin Llibres.