El veïnat de la Tina Vallès és d'allò més peculiar. Tenim la senyora Vullviure, el senyor Oitant, la senyor Enguàrdia, o fins i tot la senyoreta Carndolla. Tots ells tenen alguna cosa especial, alguna excentricitat que val la pena remarcar. Però que no la tenim tots aquesta petita peculiaritat que permetria que ens fessin un retrat? Perquè és això el que fa l'autora, retrata persones anònimes i inventa (o no) una història per a elles. Com podríem fer qualsevol de nosaltres quan observem la gent al metro, per posar un cas. Més que relats, són retrats, molts cops de menys de dues pàgines, i això ens permet conèixer un gran ventall de gent. Ens sentirem identificats amb algun dels personatges que descriu? Probablement.
És el segon llibre que llegeixo de la Tina Vallès, després de El parèntesi més llarg, i m'ha tornat a semblar que aquesta autora sap molt bé què fa amb les paraules. Que les domina a la perfecció no hi ha dubte, però aquest conté la mateixa fórmula de retrats de personatges, sense trama, i per això m'hi ha faltat una mica per gaudir-lo. En aquest cas el llibre està separat en tres parts, el que serien personatges del veïnat, personatges del barri, i treballadors del barri. En tots els casos els relats curts són similars, amb algunes excepcions que fan intuir que l'autora pot donar més. La lectura és agradable i consistent, Vallès domina el llenguatge i no se n'està, però aconsegueix que soni entranyable i passa molt bé.
No tinc cap dubte de que llegiré la nova novel·la de l'autora, premiada i aclamada, però de moment he anat fent feina amb aquest. És una fórmula curiosa, segurament més difícil de fer del que sembla, i per això val la pena donar-li una oportunitat, però m'ha semblat massa igual al 'Parèntesi', que per cert és posterior, i això li ha restat punts. El relat que més m'ha agradat és 'Rebaixes', que té un puntet més de sorpresa, i potser 'L'assassí de les capses de sabates'. Aquests demostren que Vallès pot anar més lluny de la simple descripció. I això és el que esperaré trobar en els propers llibres que llegeixi d'ella.
Tinc "La memòria de l'arbre" a la llista de pendents. No he llegit res de l'autora encara, a veure si després de llegir aquest últim que ha publicat també m'animo amb els anteriors i més concretament amb aquest que ressenyes avui. Malgrat les dues arroves, m'ha semblat interessant.
A twitter em van recomanar llegir aquesta autora per ordre, és a dir que abans de llegir 'La memòria de l'arbre' em tocaria llegir 'Maic', i no sé si anar més enrere encara, suposo que tampoc cal. La veritat és que no sé què fer. Però fer un tast de l'autora sí que t'ho recomano. Gràcies per comentar.
Jo acostumo a seguir aquest tipus de recomanacions de lectura pel que fa a l'ordre quan en tinc l'oportunitat però tampoc m'ho prenc com una obligació (recorda que estàs parlant amb aquell que va començar a llegir Murakami amb "1Q84" ;-D). Faré doncs aquest primer tast de l'autora amb el seu últim llibre i, com et vaig dir, serà aquest el que em farà anar més enrere o no.
Vols rebre les ressenyes al teu correu? Subscriu-te!
Què busques?
taula de puntuació
- sc: A la foguera! - @: No passarà a la història - @@: Es deixa llegir - @@@: Té alguna cosa estimable - @@@@: Val la pena, et deixa satisfet - @@@@@: No llegir-lo és una vergonya
4 Comentaris
Tinc "La memòria de l'arbre" a la llista de pendents. No he llegit res de l'autora encara, a veure si després de llegir aquest últim que ha publicat també m'animo amb els anteriors i més concretament amb aquest que ressenyes avui. Malgrat les dues arroves, m'ha semblat interessant.
ResponEliminaA twitter em van recomanar llegir aquesta autora per ordre, és a dir que abans de llegir 'La memòria de l'arbre' em tocaria llegir 'Maic', i no sé si anar més enrere encara, suposo que tampoc cal. La veritat és que no sé què fer. Però fer un tast de l'autora sí que t'ho recomano. Gràcies per comentar.
EliminaJo acostumo a seguir aquest tipus de recomanacions de lectura pel que fa a l'ordre quan en tinc l'oportunitat però tampoc m'ho prenc com una obligació (recorda que estàs parlant amb aquell que va començar a llegir Murakami amb "1Q84" ;-D). Faré doncs aquest primer tast de l'autora amb el seu últim llibre i, com et vaig dir, serà aquest el que em farà anar més enrere o no.
EliminaLa memòria de l'arbre està prou bé!
ResponElimina