Editorial, any: Gregal, 2018
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 253
Llegit en: Català
Escriure i descriure la història de la família Soriguera no és fàcil i té mil i un matisos possibles. Això intenta fer una escriptora que presenta el seu projecte davant d'una editora i amiga, i l'haurà de convèncer perquè li publiqui el llibre. Comença per l'Aurelio, un noi que es veu obligat a emigrar de la seva Oriola natal per guanyar-se la vida cap els anys cinquanta del segle passat. L'Aurelio arriba a Barcelona i trobarà feina d'aprenent de fuster, tot i que no li interessa, perquè té un somni. Però gràcies a la feina també coneix l'Helena, la que serà la seva dona, i plegats construiran una família que haurà d'afrontar plegada, però amb moltes pugnes internes, el camí cap el nou segle, amb canvi d'estatus social, embolics sentimentals, gelosia entre germanes i molts fets més. La història dels Soriguera es va desenvolupant sota l'atenta mirada de l'editora, que l'aturarà quan li sembli per preguntar, per corregir o per fer suggeriments. Una manera original d'explicar un 'culebrot' clàssic, però a la catalana.
El nom del llibre respon a l'esborrany que l'escriptora presenta a l'editora, però la història que ha de captar la nostra atenció és la dels Soriguera. És una manera original d'afrontar un llibre, sembla que estiguem llegint un estadi anterior a la publicació, i com que coneixerem les pegues que hi posa l'editora i els perquès de la mà de l'escriptora, en un símil cinematogràfic podríem dir que és la versió estesa, amb comentaris de la directora. El que no és tan original és la història familiar, ja que molts dels esdeveniments que passen als protagonistes ja els hem vist o llegit en moltes altres obres. Està ben escrit i ben exposat, però el fet que existeixin tants drames familiars el fa una mica previsible en alguns punts. Per fer-lo més realista, li falta una mica més d'interacció dels protagonistes amb el context històric canviant, ja que la trama evoluciona durant uns 50 anys. La línia temporal només es va percebent de forma subtil, amb alguns apunts que sí que ajuden a situar-nos.
He de dir que els arguments d'aquest tipus no són els meus preferits. N'hem vist a moltes sèries televisives, i a infinitat de novel·les, però generalment no capten el meu interès. Per això no voldria valorar aquest llibre des d'una perspectiva errònia, perquè sóc conscient que sí que agraden a molta altra gent. Va de menys a més, al principi obliga a anar més lent, però a mesura que avança es fa més dinàmic. Té una innovació formal meritòria i curiosa, però en canvi no innova en el que descriu, perquè també hi ha una quantitat finita de coses que li poden passar a una família. M'ha semblat força treballat i hi ha esforç per inventar una història per a cada personatge, tot i que algunes són més creïbles que d'altres. Estic convençut que llegireu ressenyes d'aquest llibre molt més entusiastes que la meva, ja ho veureu. Depèn molt del gust lector de cadascú.
Valoració: @@ i mitja
7 Comentaris
Passo de puntetes per què l'estic llegint ara mateix ...
ResponEliminaHi ha coses que també me les havia plantejat, com que falta més interacció amb el context històric, però clar, em deia a mi mateixa que és un esborrany, que és una bona excusa que fa servir l'autora per anar més al gra i centrar-se més amb els personatges i les relacions entre ells. En canvi hi havia coses que crec que tot i ser un esborrany haurien de ser més clares. Per exemple, una de les protagonistes, la filla gran, que en la seva evolució té una manera de ser que jo no vaig saber captar si no és perquè t'ho deia l'escriptora, i a més no entenia tampoc perquè era així donat que d'estatus social ja el tenia, per molt que ho negui l'escriptora. I així també amb altres personatges, que m'estranyava el comportament perquè no li veia coherència amb el personatge que l'escriptora m'havia fet imaginar. Suposo que també és un punt a favor el sorprendre, però com dic, més que sorprendre, desconcertava. Això sí, em va tenir ben enganxada al culebrot familiar hehehe
ResponEliminaMira, m'ha vingut ara al cap una definició millor: m'ha faltat captar l'essència dels personatges.
EliminaBruixeta, doncs a veure què et sembla quan l'acabis.
ResponEliminaRoselles, si el llibre és només un esborrany, caldria llegir el text definitiu per veure si s'han corregit les errades o mancances que té. És clar, és com llegir un llibre que està a mitja cocció, però en realitat el que tenim a les mans és un llibre publicat, un experiment, en realitat. Llavors no sé què n'hem de pensar. Costa connectar amb alguns personatges perquè resulten poc creïbles, o allunyats del que entendríem. Però tot i això, les diferències entre personatges estan ben definies, i cadascú té el seu caràcter i manera de fer. I la història és interessant, es deixa llegir, tot i que no són els meus temes preferits. Diria que em va agradar més l'anterior llibre que vaig llegir de l'autora, que era de contes.
Moltes gràcies pel comentari, XeXu! Sempre és interessant llegir-te.
ResponEliminaFins la propera!
Sílvia Romero
Hola, espero llegir-lo ha viat.
ResponEliminaQuan el llegeixis, Maite, m'agradarà conèixer també la teva opinió de la novel·la.
EliminaGràcies!
SÍLVIA ROMERO
www.silviaromeroolea.es.tl