Autor: Daniel Closa
Editorial, any: Cossetània, 2010
Gènere: Divulgació
Número de pàgines: 230
En Daniel Closa és investigador al CSIC i blogaire, més conegut com a Dan del blog de divulgació científica Centpeus. La seva manera de parlar de la ciència, l'entusiasme i un vocabulari planer i entenedor fan que sigui un plaer llegir les seves píndoles diàries de ciència, que posa a l'abast de tothom que hi tingui interès. Per això, quan al seu blog mateix vaig saber que presentava un nou llibre (ja en té uns quants d'escrits!) i que aquest parlaria sobre mites de la ciència, vaig saber que no me'n podria resistir. Com si no fos prou amb aprendre una miqueta cada dia, ara l'amic Dan em permetria saber quantes mentides hi ha en totes les coses que ja he après. I la veritat és que no són poques!En el llibre hi ha 100 capítols curtets, de dues planes només, on ens tira per terra moltes creences populars que estan molt establertes en el nostre subconscient. Les agrupa en diferents temàtiques: el nostre cos, la salut, l'espai, els animals... Com no podia ser d'altra manera, el llenguatge i la manera d'explicar-se és 100% Dan, i qualsevol persona pot entendre per què ha estat equivocada tant temps. Podríem dir que cada mite és un post, l'estructura és molt semblant al que es pot trobar a casa seva, amb el petit inconvenient que no s'hi pot deixar comentaris, i això molts cops és una llàstima. Mentalment anava pensant quin comentari faria de trobar-me un post així. M'he quedat amb les ganes de comentar!!
Així que si voleu saber per què no només fem servir el 10% del cervell, per què en Popeye era un farsant, que els camells no emmagatzemen aigua al gep, que l'home no ve del mico, que Einsten en realitat treia molt bones notes, o que els científics no som gent estranya, entre moltes altres coses, us en recomano la lectura, s'aprèn molt. Encara que discrepo amb això dels científics, una mica frikis sí que som, i tenim un sentit de l'humor peculiar... A més no és un llibre que calgui llegir d'una tirada (encara que jo ho he fet), pots anar seleccionant els capítols que et resultin més interessants i llegir-los en l'ordre que et plagui. Curiós, entretingut i instructiu.
11 Comentaris
Sóc més de novel·les que de llibres de divulgació, però de tant en tant es pot fer una excepció, no?
ResponEliminaVaig ser a la presentació i m'ho vaig passar molt bé. El Carquinyol la va fer molt amena i simpàtica i el Dan es va explicar com fa al bloc: planer i entenedor. Fins i tot l'editor, que no li recordo el nom, va estar molt amè.
ResponEliminaEncara no l'he llegit tot, vaig fent com tu dius, per temes, però val molt la pena. Una lectura molt recomanable per a tothom: planera, entenedora, fàcil, però que desmitifica tantes i tantes falses creences...
Molt bon apunt, XeXu! I per cert, no sé com seràs tu, però el Dan tenia un aspecte ben normal! hehehehe
Petons, guapu!!!!!
Ooooh!! M'agrada!! ;-))
ResponEliminaNo conec el blog d'en Dan però crec que hi hauré d'anar, que això que dius de que "els científics no som gent estranya" vull veure si algú me'n pot convèncer (jo penso que sou rarus, eh?... jajaja)
És que busco algun llibre així, perquè com estic llegint un totxo de 1118 pàgines (vaig per la 150 més o menys) i que pesa una tonelada, quan vagi al tren no el penso pas agafar, que ja és molt carregar-lo fins al Viena... i crec que m'ho puc passar genial amb un llibre així: Aprendré coses i m'entretindré... llegiré uns quants "posts" del llibre i podré anar alternant amb l'altre... Oi que sí que m'anirà bé fer-ho així? :-))
Es car?
Ja tenia ganes que posessis post nou, però no deia res per no agobiar-te jeje... però és que m'agrada aquest blog i em fa il·lusió quan actualitzes ;-))
Coincideixo plenament amb el que dius.És molt bo.A mi també em va agradar molt.Aprens moltíssim amb aquest llibre.Molt recomanable.
ResponEliminaGairebé sempre llegeixo novel.la però aquest té una pinta molt interessant. Bon apunt!
ResponEliminaAvui mateix l'he tingut entre les mans el llibre! però no portava prou euros a sobre i l'he hagut de deixar...però crec que me'l llegiré...ho trobo molt interessant
ResponEliminaJa n'havia sentit a parlar. Sembla entretingut, tot i que no és el que acostumo a llegir.
ResponEliminaEm sembla que el mateix autor n'ha tret un altre de molt semblant.
Salut!
*Sànset*
Pinta molt i molt bé. Ja saps que tot i ser bioquímic, sempre he estat molt crític amb el mal vici de donar llum verda a tot allò que "s'ha demostrat científicacment".
ResponEliminaPersonalment, amb el temps he anat desmentint algunes de les coses que ens ensenyaven a l'institut (i fins i tot a la universitat!), i m'encantarà llegir-ne moltes més. Crec que llibres com aquest fomenten l'esperit crític i l'hàbit de contrastar allò que ens endossen, vingui de la ciència, de la política o de la història...
Gràcies a tots pels comentaris sobre el llibre.
ResponEliminaMireia, l'avantatge d'un llibre com aquest és que es pot llegir a estones i desordenat, no t'obliga a seguir cap fil.
Rita, quin parell en Dan i en Carquinyol. Ja coneixes en Dan, la seva manera d'explicar-se és tan planera que és molt fàcil de llegir. I no és fàcil fer això parlant de ciència. Jo també tinc una aparença d'allò més normal. Si em veiessis a mi amb la Magners a la mà no pensaries que sóc científic!
Assumpta, a can Dan s'aprèn molt sobre ciència, i tothom ho pot entendre. Si hi tens interès en temes científics no dubtis en visitar-lo. Els científics som persones, abans que res. Bé, alguns. El llibre és ideal per fer el que tu descrius (tot i que jo el vaig llegir d'una tirada) per alternar-lo amb algun altre, per tenir-lo a la tauleta de nit, per exemple. Val 14€.
Maria, i ja no és el que aprens, si no les coses que et sorprenen perquè et pensaves que eren del tot veritat. Jo m'he quedat perplex amb moltes coses.
Kweilan, un llibre per llegir a estonetes i aprendre una miqueta. Compatible amb una altra lectura simultània.
Elvira, corre cap el caixer! Penso que val la pena.
Sànset, tampoc jo llegeixo coses d'aquestes generalment, però és del bo d'en Dan, home. També té un altre llibre d'aquesta col·lecció (De 100 en 100) que parla de misteris de la ciència que encara no s'han resolt. Qui sap, potser m'hi animi en un futur.
Gerhart, l'avantatge que tens tu és que jo te'l puc deixar, només me l'has de demanar, però que no se n'assabenti en Dan! Et dono la raó amb el que dius, però t'aviso que no és un llibre que desmitifiqui coses del teu nivell, pensa que és perquè el llegeixi tothom, i és força general. Si t'esperes que t'expliqui el complex III no extreu dos protons si no és que el coenzim Q no té un bon dia, aquest no és el teu llibre.
Pobre coenzim Q, deixeu-lo, home!... tothom pot tenir un mal dia, no cal esbombar-ho pels blogs... ai, ai.
ResponEliminaGràcies, Assumpta :-)
ResponElimina