Autor: Paolo Giordano
Editorial, any: labutxaca, 2010
Títol original, idioma, any: La solitudine dei numeri primi, italià, 2008
Traductora: Anna Casassas
Gènere: Novel·la
Traductora: Anna Casassas
Gènere: Novel·la
Número de pàgines: 308
L'Alice i en Mattia són dos nens inadaptats que amaguen els fets que van canviar les seves vides. Cadascú a la seva manera té problemes en les relacions amb els altres nens i són els rarets de les seves classes. La cosa no canvia quan els dos es coneixen, però entre els dos s'estableix una unió indivisible que perdurarà al llarg dels anys, a través de l'adolescència i la joventut. Des de fora tothom els veu com a parella, però ells només comparteixen els seus dies, dues ànimes bessones que mitiguen el seu dolor quan són plegats. La passivitat d'en Mattia, tot i els intents de l'Alice, fa que un amor que està cantat no s'acabi de materialitzar mai. La gran buidor que tenen els dos fa que estiguin condemnats a estar sols, com els nombres primers que no tenen més divisors que ells mateixos i la unitat.
Es tracta d'una novel·la curta i senzilla de llegir, passa bé i ràpid, cosa que sorprèn perquè l'argument és molt lent, tot i els salts temporals, en alguns casos sobtats. Està estructurada en capítols que corresponen a diferents períodes de la vida dels nois, ja sigui conjunta o per separat. L'argument és força pla i no explica masses coses, simplement és el degoteig vital dels dos protagonistes. I per cert, descriu algunes coses que, tot i tenir relació amb la història, són esgarrifoses i fan estremir una mica. Personalment, el final m'ha decebut molt, mai de la vida hagués acabat el llibre així, però què hi farem.
És un llibre que es pot llegir, però que tampoc no cal. Si et cau a les mans està bé, però penso que tampoc no cal anar-lo a buscar. M'ha deixat una sensació una mica agredolça, puc dir que m'ha enganxat però en més d'una ocasió (i de dos i de tres) hauria fotut un parell d'hòsties als protagonistes. Per igual, pots jugar a decidir qui se les mereix més. M'han semblat una mica irreals, però segur que hi ha gent així i pitjor. Li donaria un aprovat.
19 Comentaris
No m'he llegit res de l'autor.La portada si que em sona molt,però ara que hi penso potser és de la barra lateral que tens al costat.(jejeje)
ResponEliminaNo.Si ha de donar tan males sensacions em sembla que no el buscaré pas.De vegades un final dolent pot fer que no llegeixis res més de l'autor.Tenen una decisió molt important a les seves mans.I potser ni se n'adonen.
Em vaig quedar com a decepcionada d'este llibre... però sé de molta gent que li ha agradat moltíssim :)
ResponEliminaEstan fent la peli crec, lo que no sé si l'han acabat.
Terra de llibres
Aquest és un d'aquests llibres que molta gent et recomana, però encara no he fet cas. De tota manera, si la novel·la és lleugera, la decepció serà més petita, proporcional a l'esforç que hem fet servir per llegir-la.
ResponEliminaEl vaig llegir a principis d'estiu. I no em va agradar, em va decebre força. Però tot i així, enganxa, pensant si millorarà la cosa (que no necessàriament la història).
ResponEliminaEstic força d'acord amb el que dius, en molts moments penso que és inversemblant, sobretot la part d'ella i el seu entorn. Crec que l'autor mai ha viscut una situació semblant i em sembla irreal les reaccions de la gent del voltant. En canvi, la postura d'ell em sembla més possible, potser perquè m'hi puc acostar més, es fa més versemblant.
En moments veus molta profunditat que es queda en no res. Dues ànimes torturades pel que han viscut donen molt per molt més.
ah... el proper és la TRI-LO-GIA-NO-VA-YORK...? a veure què en penses!
ResponEliminaps. lo de les síl·labes és per la cançó..
A mi tampoc em van caure massa bé els protagonistes, i no sé massa per què. M'agrada això que dius que el llibre és el degoteig de la vida dels protagonistes!
ResponEliminaOstres Xexu, me n'has tret les ganes!
ResponEliminaÉs un llibre que tenia en ment ara no sé ben bé si perquè me n'han parlat o perquè està a tot arreu. Però després de les opinions que he llegit aquí me l'esborro del cap. Quan llegeixo llibres tristos m'agrada que m'arribin a dins.
I el proper la Trilogia? Ja et llegiré, a veure que n'opines. Jo sóc bastant de l'Auster...
Mmm,jo el vaig llegir farà uns mesos i la veritat, em va despertar aquests mateixos sentiments de dir "parell d'idiotes, però què feu???!!!". Total que tampoc el recomano.
ResponEliminaTotalment d'acord amb tot. Vaig trobar que l'autor escrivia bé, però la historia... Quan vaig acabar el llibre tenia la moral per terra, a part de les mateixes ganes d'engegar els protagonistes a...
ResponEliminaA mi em va agradar aquest llibre potser perquè m'agraden els casos estranys i els dos protagonistes ho són, comparteixo això que dius del parell d'hòsties...penso que és un llibre ben escrit, i encara que pugui semblar que no és força versemblant ....home per ser la primera, crec, novel.la de l'autor, no està gens malament ara que una obra mestra no ho és...
ResponEliminaSeguiré les teves recomanacions. Tot i que el títol sempre m'ha agradat. Només per això li lliuraré -algun dia- la seva oportunitat.
ResponElimina*Sànset*
A mi tampoc em va encantar, la veritat. I com a la majoria, també em va enganxar, suposo que esperant que alguna cosa canviés...
ResponEliminaMoltes gràcies a totes i tots pels comentaris, ja pensava que aquest llibre l'hauríeu llegit uns quants, i així el podríem comentar.
ResponEliminaMaria, si haguessis llegit alguna altra cosa d'aquest autor series l'única, és el seu primer i únic llibre de moment, que jo sàpiga. És jovenet el tio. Haurem de mirar com evoluciona, jo li donaria una altra oportunitat.
Bajo, la peli pot ser tan rematadament lenta que dubto que la vulgui veure. Però a Japó podria ser tot un èxit!
Jota, per sort no és massa llarg, però tal i com és de lent no es podia estendre mil pàgines. Podries acabar amb una depressió.
rits, sembla com si l'autor no hagués sabut esprémer prou dos personatges que va saber crear bé. Jo no sé quin dels dos em resulta més inversemblant, en escriure el post ho vaig estar pensant, això i quin dels dos em feia més ràbia, però no me'n vaig sortir. Només que per el final em sembla que ella em cau pitjor. No sé, potser és perquè estem acostumats a un altre tipus d'història, però em sembla que el llibre no aconsegueix arribar allà on promet.
Em sembla que el següent no serà el d'Auster. És una llista orientativa, i sóc molt canviant. En principi aquest és l'ordre que seguiré, però ja estic dubtant. I per cert, que el llibre que llegeixo no hi surt. El que llegeixo és el que desapareixerà. Per això es diu 'En el punt de mira', són els que tinc a la vista, però o el que tinc a les mans.
Racoperllegir, em sembla que són unes sensacions molt generals, serà que el llibre transmet això. Tot i així, et vas enganxant, encara que t'està decebent el que passa.
Nona MIrona, és un llibre trist, però com veus, no acabes de connectar amb els personatges. No sé si és que són irreals, o que no t'hi pots sentir identificat per com de torturats estan. Només els podries entendre si haguessis viscut alguna cosa similar a ells, però llavors segur que et semblaria que no estan ben caracteritzats.
M'ho estic pensant, segurament el següent no serà l'Auster, algun el saltarà per sobre. A més, la llista és dels que venen després, ara n'estic llegint un altre i en teoria després vindria aquest, però em sembla que perdrà el torn. Serà aviat, però.
Pandora, em sembla que resumeixes amb una frase el que he estat intentant de dir, chapeau per tu!
Jomateixa, veig que és una sensació general. Però ningú destaca això de la moral, tens raó, et deixa mal cos. Un parell de mastegots als protes hauria servit.
Elvira, ets la primera que diu que el llibre li ha agradat i sembla que ho facis excusant-te! No dona, el llibre ha tingut èxit, així que ja pots dir ben alt que t'ha agradat. A mi també em sembla que l'autor escriu bé, potser és per això que tots ens hi hem enganxat, però al final l'argument no ens ha deixat bones sensacions. Això va a gustos, jo prefereixo protagonistes més espavilats!
Sànset, em sembla que el títol és també el que em cridava a mi, però no ho diguis molt fort que ens linxen! Però què vols, l'autor és físic, és normal un títol així, però després res. I a mi que m'agraden els números, encara que no en tinc ni idea!
Rita, està ben escrit i suposo que tots esperem a que alguna cosa canviï. Però no. Jo tenia l'esperança que el final seria el més lògic, però una companya de feina em va insinuar que no passava res en cap moment. I sí, les sospites es van confirmar.
Saps allò que solen fer a les biblioteques de llegir un llibre i comentar-lo deixant un termini de temps?Tu que amb els teus posts sempre ets original^^ t'hauries de fer propulsor d'aquests mètodes en els blogs.Tu ens dius el llibre i així el comentem.Però dóna'm temps per llegir-lo,jejeje.Ara amb la barra de propers llibres va molt bé.
ResponEliminaA mi me va agradar però la història és una mica depriment, així que és una novel·la que en certs moments de la vida d'un/a millor no llegir-la perquè t'acaba d'enfonsar...
ResponEliminaDe vegades coincidim: Aquest l'he llegit. I no em va agradar gaire. Bon apunt!
ResponEliminaMaria, vols que fem un club de lectura a la catos? Dona, jo ho veig complicat, cadascú té el seu ritme, i sobretot cadascú té els seus gustos. A mi m'agrada això, llegeixo un llibre i el comentem. Si algú l'ha llegit, podrem comparar les nostres impressions, i si no, sempre pot demanar més informació i estaré encantat de donar-li. Ah, i això dels llibres de la barra lateral és una mica orientatiu. És la llista dels propers que vull llegir, llibres que ja són a l'estanteria, però de vegades se'n cola un directament, com ha passat en l'últim post, o un de la llista passa al davant del primer, com és el cas d'ara. Així que no sé si us serviria. El que estic llegint és sempre el que ha desaparegut de la llista, els que hi ha són els de després del que tinc a les mans.
ResponEliminaCaterina, és depriment i exasperant. Vas esperant que la cosa canviarà, però no hi ha manera. Quin parell de bledes estan fets els protagonistes.
Però Kweilan, si coincidim és perquè jo llegeixo un llibre que tu ja has llegit, al revés no passa, sempre em portes avantatge! A mi tampoc.
A mi em va agradar. Havia un parell de capítols en català abans de començar-lo en italià i la història en va enganxar molt. Me'l tornaria a llegir, sens dubte.
ResponEliminaCrec que és el primer cop que passo per aquí. M'ENCANTA que incloguis el nom del traductor. Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies!
Avui em sento una mica menys invisible.
Com pots comprovar, ara que he vingut a parar aquí, m'he dedicat a fer una ullada ràpida per trobar llibres que jo també he llegit, o dels que he sentit a parlar.
ResponEliminaAquest, en particular, me'l vaig llegir ja fa temps i a mi em va agradar molt. Efectivament, la història és frustrant i no entenem com pot acabar així, però qualsevol "final feliç" hauria estat tòpic i previsible, al meu parer. Potser per raons molt personals, em va agradar llegir una mena d'història d'amor estranya que no acaba bé per raons difuses. Tot i així, la sensació de depressió post-lectura no me la va treure ningú!
I per cert, m'he llegit també la ressenya del Codi Genètic... Amén a tot! Espero que la nostra ex-profe de fàrmaco ens sorprengui aviat amb alguna novel·la nova! (Pel que sé -de primera mà, eh!- hi està treballant).
Apa doncs, ja saps, aniré fent cas al que vagi sortint per aquí!