Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: labutxaca,2008
Títol original, idioma, any: Sputoniku no koibito, japonès, 1999
Traductor: Concepció Iribarren
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 253
El narrador d'aquesta història és un jove professor de primària sense massa amics, però molt aficionat a la lectura i a la música. De l'època universitària sí que en conserva una amiga, la Sumire, de la que està secretament enamorat. La Sumire és una noia caòtica i desmanegada, però té alguna cosa que la fa molt especial. Vol ser novel·lista i a la universitat només hi va durar un any, no hi estava interessada, però valora el jove professor per sobre de totes les persones, tot i que no comparteix el seu desig romàntic. A la boda d'una cosina seva, Sumire coneix Miu, una dona preciosa uns 17 anys més gran que ella, i se n'enamora perdudament. Les dues dones establiran una relació molt especial després que Sumire comenci a fer de secretària personal de Miu, però a causa d'uns terribles fets del passat Miu no pot sentir res per ningú ni correspondre Sumire. Quins secrets amaga Miu? Sumire els patirà en la seva pròpia carn, i de retruc, també el nostre amic professor.
Aquest llibre és el primer de Murakami del que vaig tenir constància, me'l van recomanar fa molts anys i no en vaig fer cas. Temps després he llegit molts llibres de l'autor, però em faltava aquest. Tot i que és dels antics, amb el bagatge Murakami que tinc, puc dir que és 100% el seu estil, contempla tots els seus tòpics, la soledat humana, els interessos sexuals, els fets paranormals i inexplicables... tot envoltat de la seva personal atmosfera amb personatges peculiars i estàtics. Tot passa a velocitat molt lenta, sense que això avorreixi ni en dificulti la lectura. En aquest cas, és una història totalment lineal, sense salts ni canvis d'escenari, però amb infinites coses interpretables, com sempre, això sí.
M'ha agradat, però ja no sé si és que tinc una gran predisposició per l'autor o és que tots els seus llibres són bons. Potser no és dels millors, però relata una història petita, aparentment simple, d'un triangle amorós que no es tanca mai. És el tipus de lectura que et causa assossec, i que et fa pensar que necessites un temps per tornar a agafar un llibre de l'autor. Això darrerament no m'estava passant, potser és precisament perquè aquest és dels primers, i la sensació que causa és similar als altres llibres seus més antics. Recomanable, com sempre, pels qui els agradi l'autor, i també una bona obra per entrar al seu univers.
Puntuació: @@@@
11 Comentaris
El buscaré, almenys per donar-l'hi una nova oportunitat. L'argument fa bona pinta i amb tan bones referències començar per aquest pot ser una bona idea.
ResponEliminaSí, jo també crec que necessites un descans de Murakami, tants fets paranormals, tanta tristesa, tants conflictes sexuals, tants triangles, tanta soledat humana, tants terribles secrets del passat, no pot ser bo per ningú...
ResponEliminaAra llegeix-ne un que animi una mica, home :-))
Ei hola vinc perquè aquest llibre va ser el primer que em vaig llegir del famós Murakami , i ben bé per casualitat ....allò de que els llibres ens trien és cert...em va escollir a mi quan jo no en sabia res del Murakami, em va agradar el llibre! de fet sóc poc Murakamista en el sentit que només m'he n'he llegit dos: aquest i Tòquio Blues i tinc per a llegir Kafka a la platja....Bona ressenya!
ResponEliminaEstic d'acord amb la teva valoració de @@@@... i què t'he de dir que tu no sàpigues ;)... bé que en tinc a punt un altre, 1Q84, al pilonet de les vacances...
ResponEliminaMe l'apunto, a veure si li acabo d'agafar el puntet al Murakami.
ResponEliminaLa història es repeteix, un nou llibre de Murakami (bé, nou no, un altre, en tot cas), i la ressenya s'assembla molt a la dels altres, només canvia l'argument. Però ja se sap, una fórmula bona es pot mantenir, i amb mi li funciona. Gràcies a totes pels vostres comentaris.
ResponEliminaMaria, pot ser un bon llibre per començar amb ell, és d'aquestes històries mínimes que té, sense massa complicació, almenys en aparença, però que et deixa aquesta sensació de cansament, de tranquil·litat al final de la lectura. L'efecte Murakami.
Assumpta, mira com t'ho portes al teu terreny, eh! Sí, sí descansa de Murakami... què vols que llegeixi. Agatha Christie? Dickens? Grisham? Doncs no, ara estic amb un amic de la casa, prou conegut per tu. Aviat, aviat...
Elfreelang, com ja he dit a la ressenya, aquest és el primer del que vaig tenir constància, i fins ara res de res. Mentrestant, n'he llegit un munt més. 'Tòquio Blues' i 'Kafka a la platja' són potser les seves dues obres de més renom, si t'han agradat els dos que has llegit jo no dubtaria a llegir el tercer, que és un dels més estrafolaris que té. I després, si ja t'hi veus amb cor, ves a per 1Q84, que ja són paraules majors.
Carme, 1Q84 és una obra magna, espero i desitjo que el gaudeixis tant com jo vaig fer. Si t'esperes una mica, a la tardor sortirà la tercera part, i així no t'hauràs de quedar amb un pam de nas i esperar a que surti. Jo en tinc ganes ja, però sortirà al mateix temps que el segon de 'El nombre del viento', quina feinada!
rits, a veure si t'animes amb aquest o 'L'amant perillosa', que són dels senzillets (sempre relativament), i potser t'ajuden a enganxar-te al seu particular univers.
Jo encara tinc pendent 1Q84... a veure si aconsegueixo aquestes vacances posar la llista una mica al dia, però com en vaig afegint...
ResponEliminaQualsevol dels tres ja em va bé :-D
ResponEliminaFa temps que no llegeixo Murakami i tinc ganes de retrobar-me amb aquest autor. Davant l'elevada puntuació que li poses, crec que serà una de les meves properes lectures. Ens llegim!
ResponEliminaHo expliques molt bé i no he pogut no dir alguna cosa.
ResponEliminaÉs el primer llibre que vaig llegir de Murakami i em va deixar bastant desconcertat. Transmet tranquil·litat, sí, però també incertesa. Hi són, com dius, els temes habituals de l'autor: la incomunicació, la soledat, els sentiments reprimits, les vides encreuades. Tot contat amb senzillesa, amb final molt obert i molt molt interpretable. Per això probablement me'n recorde encara.
Salutacions
Ei Xexu, aquest el tinc a la meva llista dels "pendents", com saps jo també sóc fan d'en Murakami, però últimament em costa poder llegir tranquilament que és com m'agrada llegir llibres....quan el tingui llegit, en parlem...però segur que coincidim!
ResponElimina