Autor: George Orwell
Editorial, any: Destino, 2006
Títol original, idioma, any: Nineteen Eighty Four, anglès,1948
Traductor: Rafael Vázquez Zamora
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 363 + 19 d'apèndixTraductor: Rafael Vázquez Zamora
Gènere: Ciència Ficció
Relectura
Un món repartit en tres potències permanentment en guerra. Ens situem a Oceania, que inclou el que coneixem nosaltres per Amèrica, Regne Unit, les illes del Pacífic i Austràlia. El Partit, encapçalat pel Gran Germà, figura totalitària, es regeix per unes normes molt estrictes on tot es vigilat i espiat. Les consignes: La guerra és la pau. La llibertat és l'esclavitud. La ignorància és la força. La classe prominent és el Partit Interior. Hi ha un segon cercle, el Partit Exterior i finalment els Proles, la resta de la població, que no es consideren ni humans. Els membres del partit estan sotmesos a control constant a través de l'emissió de les telepantalles, no estan ben vistes les relacions humanes ni el lliurepensament i es fomenta l'odi contra l'enemic. El passat està en continua modificació per atorgar la veritat absoluta al Gran Germà. Tots els membres del Partit són una mateixa cosa, no es permet cap desviació, cap relliscada, les conseqüències són funestes. És impossible estar en contra del Partit, fins i tot de pensament. Impossible? És clar que no. Winston Smith sap que les coses no són com el Partit vol fer creure. Aquesta és la seva història.
Aquest és un llibre conegut per tots, segurament la distòpia més famosa que existeix. Narra un futur (que per nosaltres ja és passat) on tot està controlat i la llibertat de cap tipus no existeix. La voluntat de la població està totalment sotmesa i el govern pretén tenir un control total fins i tot del pensament i la memòria dels individus. És aquí on rau la importància de la història, és possible fins i tot controlar el pensament? El llibre té tres parts separades segons l'evolució d'un dissident, en Winston Smith. És una obra que arriba a ser cruel i implacable i que d'alguna manera té tocs tan realistes que ens preguntem si nosaltres no estem vivint una mena de vida molt similar a la que s'explica, però molt més encoberta. Per posar els pèls de punta.
Tot i ser una obra recomanable pel que significa i pel que explica, és dura i no és fàcil de llegir. Fins i tot diria que té llargs passatges que ratllen l'avorriment. Es fa moltes preguntes, però dóna moltes voltes als mateixos temes. Personalment penso que no està especialment ben escrita (o potser traduïda) i la fama que té recau en l'argument i les dosis de realisme que imprimeix, et creus el que explica. Trobo que és un llibre que està bé haver llegit, per això l'he encarat per segon cop. Un cop acabat puc dir que em queda una sensació similar al primera vegada, potser un pèl inferior. Una mica pesat, però crec que val la pena, és capaç d'obrir els ulls de la gent.
Puntuació: @@@ (riguroses)
15 Comentaris
Mmmm... suposo que algun dia me l'acabaré llegint, per què no sigui dit que no ho he fet, però no me'n moro de ganes. Ara per ara, aspiro a lectures més entretingudes!
ResponEliminaTu també... llegir-te'l dos cops!?
Me'l vaig llegir fa temps i és d'aquells llibres que et deixa una sensació estranya que et persegueix durant un tmeps. No recordo si estava ben escrit o no; tot i així no tinc intenció de rellegir-lo
ResponEliminaEm passa el mateix que a la MIREIA, fa molt de temps que el vaig llegir i no en tinc gaire cosa més que una vaga idea. No el recordo però com un llibre dels que dic que no tornaré a llegir més; per això potser si que, com has fet tu, es mereixeria que li dediques ja una altra lectura.
ResponEliminaFa anys que me'l vaig llegir però en recordo bé l'argument i el final (que no explicarem aquí, òbviament). Coincideixo força amb tu: Orwell sap trenar molt bé els arguments, però, en la meva modesta opinió, com a escriptor no crec que sigui un dels destacats.
ResponEliminaAu, vagi bé!
Jo també fa molt temps que el vaig llegir. No m'havia plantejar rellegir-lo, però tampoc ho descarto. No perquè m'agradés molt especialment, tot i que es fa interessant, sinó per recordar-lo millor.
ResponEliminaVaig ràpid que tinc feina? IM-PRES-CIN-DI-BLE.
ResponEliminaBona nit :-) Mentre espero que s'assequin unes postaletes abans d'enganxar-les en la seva corresponent cartolina de suport, m'assec amb il·lusió davant la pantalla :-)
ResponEliminaAquest és un llibre que ja tinc a la meva llista de "pendents" i quan dic "ja tinc" vull dir que ja hi és materialment parlant (en el meu trosset de prestatge o, en fila, tinc posadets a punt per esser agafats els següents llibres que vull llegir).
Li vaig regalar jo mateixa a en Josep Lluís fa molts anys, moltíssims... si no recordo malament potser el mateix 1984, o abans (després ho aniré a mirar, però ara em fa mandra aixecar-me, que jo pinto dreta i, per un moment que m'assec) perquè a ell li interessava el tema. Jo en passava totalment (del llibre, no d'ell, clar... si hagués passat d'ell no li hagués regalat el llibre) Doncs -deia- que a mi aquesta història no m'interessava gens ni mica així que vaig ignorar aquell petit volum de butxaca. Però el temps passa i no fa massa m'ha picat la curiositat i tinc ganes de llegir-lo...
A veure si la culpa serà teva -com gairebé tot el que em passa a la catosfera en matèria lectora- i va ser en veure els teus llibres d'en Murakami, que em va fer pensar en l'altre...
En fi, que t'ha quedat una ressenya molt bona i, si ja tenia ganes de llegir-lo, ara encara en tinc més... Bé, a no ser que tu, específicament, em diguis que creus que no m'agradaria, perquè llavors fiiiiiiiuuu salta del prestatge i torna al seu lloc inicial.
Bé doncs, bona nit :-)
Ostres, veig que tens "Els crits del passat" a la llista... ufff... quin llibre més... aisssssssss no, no, que tu no vols que t'expliquin res... i jo m'estimo les meves cames!! :-P
ResponEliminaMe'l vaig llegir fa molts anys, i penso que si s'ha convertit en referent és més pel què que pel com. La idea del control absolut és una llavor que podem entendre, perquè la nostra societat hi tendeix. És d'aquells llibres que més que futuristes, jo anomeno 'futuribles'. Futurs que no sembla massa estrany que es puguin arribar a produir. I fa por, molta por.
ResponEliminaImprescindible pel tema plantejat, per allò que desperta i l'alerta que genera.
Primer m'havies fet agafar ganes de llegir-lo, però vist el final del post i els comentaris... segurament no ho faré.
ResponEliminaLa primera vegada que el vaig llegir em va costar més, però ja l'he llegit vàries vegades i sempre li trobo coses noves :)
ResponElimina365 contes
Terra de llibres
Com era d'esperar, aquest llibre l'ha llegit força gent. És un clàssic i el que explica encurioseix molta gent. A més, veig que les opinions s'assemblen força, així que l'impacte que causa deu ser el que buscava l'autor en escriure'l. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaYáiza, no es pot dir que sigui una lectura per passar una estona ben agradable, però estic segur que el que comentes tu porta a força gent a llegir-lo, què tindrà aquest llibre que tothom en parla tant? S'haurà de comprovar. I llavors alguns malalts com jo ens el tornem a llegir, per assegurar-nos que la impressió que n'havíem tret era encertada.
Mireia, has descrit molt bé la sensació. Aquesta és semblant en tots, i el que sembla ser diferent és que alguns el deixaran aparcat per sempre més, i pel mateix motiu, altres el voldran rellegir al cap d'un temps. Senyal que no deixa indiferent.
McAbeu, llavors la impressió és semblant a la de la Mireia i la de tos, però tu ets dels que et caldrà una segona lectura per refermar les coses que allà s'expliquen. Un llibre dur, però que cal tenir present.
Maurici, naturalment, la meva opinió també és humil, no sé si està mal vist dir que algú amb tanta fama no escriu massa bé... però repeteixo que dono més valor als seus continguts que a les seves lletres, crec que estem d'acord amb això. Quant al final, penso que no podia acabar d'una altra manera.
Carme, si només és per recordar-lo, potser no cal que el llegeixis, mira els diaris d'avui i ja te'n faràs una idea...
Carina, gràcies per passar tot i la teva aturada. Jo no seria tan expeditiu, però sí que crec que és un llibre que convé llegir.
Assumpta, aquest és un llibre que estic segur que està a moltes cases. No descarto que també corri per casa els meus pares, no ho sé, n'hi ha tants. Però jo el vaig comprar perquè és d'aquells que penses que has de llegir. No sé com t'ha vingut la idea de llegir-lo, però sigui pel que sigui, si hi estàs decidida, no t'ho impediré, i ja saps que amb altres llibres sí que ho faria, com per exemple, en els de Murakami que dius, creu-me, no els llegeixis. Em costa dir si '1984' és un llibre que et pot agradar o no. Penso que és pesadet, però això no és impediment. És una mica dur, sobretot a la darrera part, explica coses que segur que no t'agrada llegir, tot i això, crec que si has de fer un esforç per algun llibre, millor que sigui per aquest. Fes el cor fort, agafa'l fort amb les dues mans, i queda't amb el que explica, que és força revelador. Espero que t'agradi, en parlem quan acabis. I això mateix, sobretot, protegeix les teves cames.
Joan, m'ha semblat encertadíssim el comentari aquest de 'llibres futuribles', hi estic molt d'acord. Sobretot perquè en aquest cas, a l'escala que sigui, ho vivim a les nostres carns. Sembla molt exagerat, però com comentava, penso que no estem tan lluny del que explica, però els mecanismes de control són molt més subtils, i probablement efectius. Per això convé llegir aquest llibre, efectivament, pel què i no pas el com, perquè ens fa pensar i buscar paral·lelismes amb el que vivim nosaltres. I esgarrifa.
Jomateixa, no és un llibre fàcil, però és d'aquells que convé llegir per les coses que expliquen. Ara, no penso insistir, no em vull enganxar els dits perquè crec que no és un llibre que pugui agradar a tothom.
Bajo, jo de moment dues, i no m'ha semblat trobar-hi massa res de nou, si descomptem que el recordava molt poc, pel que he vist. Però la impressió és la mateixa, encara que com que ja sabia què trobaria, potser fa menys impacte.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBé, doncs l'hauré d'anotar, no fos cas que després em penedís de no haver-lo llegit... confesso que veient que l'ha llegit tanta gent la curiositat pot més que res... jeje
ResponEliminaPer a mi, imprescindible llegir-lo, si més no, per conèixer l'obra d'en G. Orwell. Crec que no anava desencaminat quan el va escriure, ja que avui dia ens trobem en una societat basada en el control social, no tan crua com a 1984, però si no canviem el sistema, potser acabarem vivint coses semblants. El final del llibre no me l'esperava pas i em va deixar molt corpresa. D'aquells llibres que quan l'acabes l'has de pair uns dies abans d'encetar-ne un altre.
ResponElimina