Autor: John Grisham
Editorial, any: Debols!llo, 2009
Títol original, idioma, any: The Street Lawyer, anglès,1998
Traductor: Mª Antonia Menini
Gènere: Intriga
Traductor: Mª Antonia Menini
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 414
Un indigent pujant en un ascensor al prestigiós bufet d'advocats Drake & Sweeney no passa desapercebut. En Michael Brock, associat de la unitat anti-monopolis, desconfia d'ell però no sospita que l'individu, que més tard s'identificarà com 'Senyor', segrestarà nou advocats, comptant-lo a ell, en una sala de juntes de l'empresa. No entenen què vol, no sembla que tingui exigències i els fa preguntes molt estranyes. Els manté retinguts unes quantes hores fins que la policia aconsegueix solucionar l'incident. Però què volia aquest home? En Michael ha temut per la seva vida, però no semblava que 'Senyor' els volgués fer mal de veritat. Força tocat pel que ha passat, la seva percepció de les coses comença a canviar, hipoteca la seva vida a una feina que li roba tot el temps pel sol fet d'aconseguir guanyar una fortuna. Però els diners no ho són tot, al carrer hi ha gent que es mor de gana. Potser ha arribat el moment de deixar-se estar de tanta riquesa i pensar una mica en els més desfavorits. Tot el seu entorn el prendrà per boig, és clar.
És el tercer llibre que llegeixo de Grisham i puc dir que tots tenen una estructura molt similar, canviant de temàtica ja que el dret té múltiples branques. Aquest cop tracta de temes socials i d'advocats d'ofici. Emparant-se en una bona història de fons ens porta cap a les misèries de la gent que viu el carrer, però peca de convertir el llibre en un manual d'usos en aquests casos. Potser és útil per profans en la matèria (entre els que m'incloc), però em sol molestar que es facin anotacions aclaridores sobre temes reals en els llibres de ficció. Està prou ben escrit i la història és atractiva, això fa que es llegeixi fàcil.
M'ha semblat millor que 'La Citación', però trobo que va de més a menys. Promet al principi, però va decaient fins a tornar-se avorrit en alguns punts. Més endavant es torna a animar, però. Trobo a faltar més escenes de judicis en aquests llibres, pràcticament no n'hi ha, i potser és un clixé, però és el que m'agradaria trobar-me en un llibre d'advocats, ja que el dret és una disciplina que m'interessa més aviat poc. Tot i així, és prou bon llibre per passar l'estona, sense sorpreses ni girs sobtats, Grisham no enganya a ningú.
Puntuació: @@@ (generoses)
17 Comentaris
Així d'entrada... no m'atrau gaire. Potser algun dia me'n miro algun per no dir que no n'he llegit mai cap d'advocats. Potser em sorprendrà gratament!! (tot i que ho dubto!) De moment ja he fet un tastet de novel·la policíaca i no ha estat malament! (per ser que he començat en francès...)
ResponEliminaEl tal Grisham és un parent llunyà de l'Agatha Christie: els seus llibres distreuen. L'avantatge de la senyora Christie és que, si el llibre no t'acaba de fer el pes, les seves novel·les no passen gairebé mai de les 250 pàgines...
ResponEliminaAu, vagi bé!
Bé... està prou bé :-))
ResponEliminaAmb aquestes tres arroves generoses jo considero que és un aprovat clar i ja estic contenta.
Dels que més m'han agradat et falta LEGÍTIMA DEFENSA i ja prou, ja no cal que en llegeixis cap més :-DD
Quan vas llegir "Càmara de Gas" encara no puntuaves els llibres, però crec que és el que més et va agradar, oi? i, dels tres que has llegit, el que menys "La citación"? És el mateix ordre que jo seguiria.
Doncs bé, LEGÍTIMA DEFENSA crec -veient com els puntues- et mereixeria segur les tres arroves, ho dic perquè allí sí que hi ha judicis, de fet un judici ben gran i complicat és la trama principal... i amb escenes boníssimes, algunes de les quals són fins i tot còmiques (recordo la tria del jurat en que em partia de riure), altres molt emotives (en algunes a mi se'm feia un nus a la gola, que ja saps que jo m'imagino molt tot el que llegeixo) Mira, et passo una bona ressenya del llibre, a veure que et sembla ;-)
Ara estàs amb Orwell, oi? :-DD
Com diu el Maurici, és entretingut, un tipus de llibre (com tots els seus) per fer una pel·lícula de diumenge a la tarda. Acció, intriga facilota, advocats, fiscals i embolica que fa fort. Jo n'hi posaria una d'@. Aquest tipus de llibres els veig tots tan iguals que al final ja no sé què o a qui estic llegint. No té cap tret diferencial. No m'interessa aquest tipus de literatura, però, amb tot, n'he llegit uns quants de llibres del Grisham, entre els quals hi ha aquest. No ens posarem mai d'acord tu i jo, carinyet?
ResponEliminaD'acord amb l'assumpta, però n'hi ha un, "Tiempo de matar" que és molt bo. Em va encantar.
ResponEliminaUmm... Tres arrobes només? Es pot impugnar? :-)
T'ho pots creure que no recordi si l'he llegit o no? L'argument em sona una mica,però no n'estic segura. Ostres ara fa poc vaig tenir a les mans l'última novel·la que ha escrit "El profesional" i amb la foto t'adones que tots ens estem fent grans.Què hi farem!
ResponEliminaD'en Grisham n'hi ha un que és molt diferent, sobretot pels que ens agrada tan poc el nadal:"Un nadal diferent". Molt recomanable.
Mai he llegit Grisham, i la veritat no em crida l'atenció. No sé, és curiós, xò no m'agraden els llibres d'advocats (és com si a tu no t'agradéssin els llibres de ciència, estrany, oi?).
ResponEliminaVa haver-hi una temporada que van traslladar molts dels seus llibres a pelis, i d'aquestes si que n'he vist unes quantes. Per mi, la millor, El Jurado. Allà, la gran trama si que passa en el desenvolupament d'un judici. Potser et pot interessar mirar el llibre.
Mmmm, jo tinc un record llunyà d'una lectura d'estiu d'en Grisham... "LA GRANJA". No em va desencantar però tampoc no en tinc un record gaire frepant... No sé, des de llavors, no n'he llegit res més d'ell.
ResponEliminaN'he llegit alguns d'aquest autor, a mi també m'agraden els judicis.
ResponEliminaAquest em sona molt però no l'he llegit.
Aquest autor es repeteix molt i els millor són, per al meu gust els primers. Però aquest resulta per la temàtica bastant interessant.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOpinions per tot altre cop, com és normal. Aquest no és del tipus de llibres que es pugui generalitzar una opinió, t'ha d'agradar l'estil i la temàtica, llavors pot ser dels teus autors diferents. Si no, indiferència. És el que hi ha. Gràcies a tots per comentar.
ResponEliminaYáiza,tot és començar. Aquests llibres se'ls considera d'intriga, encara que són molt pausats i no hi ha una acció frenètica. Sempre hi ha algun cas que resoldre, o remoure. Penso que un de tant en tant no està malament, per anar variant de temes. Almenys no està mal escrit, això se li ha de reconèixer.
Maurici, suposo que això passa amb la majoria d'escriptors, al final es repeteixen a ells mateixos. Aquests llibres distreuen, però s'ha de reconèixer que alguns són mooooolt llargs.
Assumpta, aquests llibres es deixen llegir, coincideixo amb tu en l'ordre. Em falta 'Legítima defensa', suposo que també el llegiré tard o d'hora, veig que altra gent també el recomana. Pel que n'expliques pinta bé, potser és el que esperava trobar-me en els libres de Grisham i que encara no he trobat. Ja veurem si es guanya les tres arroves! Sí, ara estic amb Orwell, anar fent. Per cert, has vist que Zafón té nou llibre?? D'aquest passem, oi?
Carina, no cal posar-se d'acord, jo vaig llegint coses variades a mesura que em ve de gust. Són llibres fàcils, però la trama és més o menys elaborada, es deixen llegir molt bé, com bé saps perquè n'has llegit alguns. No és gratuït que en facin pel·lícules, l'estructura del text ho permet perfectament. Amb tot, jo llegeixo uns quants escriptors d'aquests que sembla que tots els llibres són iguals, com Robin Cook, i no me'n penedeixo gens. Crec que tu eres de Paul Auster, almenys d'algun dels seus llibres, i per mi són tots iguals d'avorrits i 'matxacons' i acabo amb ganes de tallar-me les venes. Hi ha maneres diferents de fer llibres tots iguals. Però en definitiva, ja no és el que fa l'autor, sinó com ens ho agafem els lectors, i per sort, tots som diferents i tenim les nostres preferències. Així en podem parlar!
Banyeres, no m'estresseu, eh! De moment miraré de llegir el que diu l'assumpta, però d'aquí a un temps. Quan en faci la ressenya, llavors insisteix amb aquest altre llibre que dius, a veure si encara m'han quedat ganes de llegir aquest autor. Pots impugnar, però aquest jurat és inflexible.
Maria, no em sorprèn que no recordis si l'has llegit o no, si n'has llegit diversos de l'autor, tots s'assemblen una mica i és difícil saber quin és quin, sobretot amb aquests títols tan poc aclaridors. Hauré de mirar aquest que dius, si es fica amb el nadal, potser m'interessarà!
rits, pots considerar que el que no t'agrada és portar-te feina a casa! Probablement, els llibres d'aquest home no parlen de res al que tu et puguis dedicar. Veus, ja sabia jo que hauries vist alguna pel·lícula basada en llibres d'aquest home. Encara en tinc un munt per triar, ja aniré fent.
Martulina, si no enganxa, no enganxa, tu. A mi m'ha passat amb altres autors, llegeixes una obra i ja no et convida a llegir-ne més. És el que hi ha.
Jomateixa, no sé si n'han fet una pel·li d'aquest, els experts de la sala t'ho diran. Potser et sona d'això, o de que tots s'assemblen molt.
Pilu, per les temàtiques que toca, els arguments han de ser sempre semblants. Això de que agradin més els primers... penso que potser és perquè són els primers que llegim, i com que tota la resta s'assemblen, ja no ens fan tanta gràcia.
MBosch, et faré cas amb la recomanació, també és l'opció de l'Assumpta, però com tu dius, un de tant en tant, així que li tocarà esperar, almenys fins que vagi a comprar-lo, és clar. Ja li arribarà el moment. Has fet molt bé la ressenya, et felicito. No és fàcil no donar massa informació, tant és així que vaig a fer un post al respecte.
Hahaha vaig pensar en tu quan vaig veure per la tele la presentació del nou llibre d'en Zafón!! :-DD
ResponEliminaEn Josep Lluís (al que ja no va agradar ni La sombra del viento) se'l mirava i anava dient que aquest paio es dona uns aires d'estrella exagerats...
L'únic que té de bo és que tot ho situa a Barcelona... una Barcelona plujosa i emboirada (com aquests dies) i que, sortosament, no és la Barcelona "de sempre", però Barcelona al cap i a la fi ;-)
Doncs jo sóc capaç de llegir-lo, eh?... Mai de la vida el compraria, això no!!... però espero un temps i el trec de la biblio i, a veure com s'ho ha fet per muntar una continuació de "tot allò"... i si me'l carrego, doncs me'l carrego :-D
Alguna? sense mirar la bibliografia em sonen que siguin d'ell i que he vist: El jurado, El cliente, Tiempo de matar, Càmara de gas (es diu així?), Legítima defensa i ara dubto si la Tapadera ho és. A mitjans dels 90 els guionistes es van forrar amb ell!
ResponEliminaais, aquest comentari és una mica repelent! xò com no sé què dir del que has publicat avui, recomento!
Si que ho és!!!! i m'he deixat el Informe Pelícano!!! amb la Julia Roberts i el Denzel Washington!!! (ara si que he mirat la wiki!)
ResponEliminaAssumpta, jo no el llegiré, almenys a curt termini. Suposo que serà igual que tots els altres, i francament, la Barcelona que retrata no és la meva, ni és creïble ni res de res. A 'L'ombra del vent' parla de molts carrers (massa) i encara crea una atmosfera no tan tenebrosa, però això de citar llocs amb calçador perquè surtin tots també cansa. I també tinc la impressió de que l'home té molts fums. Algú de certa entitat li hauria de dir a la cara que és un plom i que canvii ja l'argument del seu únic llibre! A veure si així li baixen una mica, i canvia una mica el xip. No escriu malament, però cansa.
ResponEliminarits, me n'alegro molt que vagis comentant aquí, sempre ets molt benvinguda, però el que hauries de fer tu és obrir un blog de pel·lis, que no se t'escapa cap ni una! Però llavors seria jo el que no podria comentar, com a molt, de tant en tant, podria dir 'jo he llegit el llibre en que es basa la pel·li!'. Sobre llibres de Grisham, malgrat que llegir el llibre sempre doni més detalls, penso que no és mala idea mirar-ne la pel·lícula, de fet semblen pensats per ser mostrats amb imatges. Així que ja tens la feina feta, no cal que els llegeixis.
Hahahaha què bo!! "Algú de certa entitat li hauria de dir a la cara que és un plom i que canvii ja l'argument del seu únic llibre! :-))
ResponElimina