Autor: Henning Mankell
Editorial, any: Tusquets, 2010
Títol original, idioma, any: Den vita lejoninnan, suec,1993
Gènere: Novel·la negra/Intriga
Traductora: Carmen Montes Cano
Número de pàgines: 648Gènere: Novel·la negra/Intriga
Traductora: Carmen Montes Cano
Llegit en: Espanyol
L'inspector Kurt Wallander no acaba d'entendre l'onada de crims que estan assolant la Suècia actual. El seu país, i especialment Escània, la regió del sud d'on és ell, solien ser llocs tranquils. A més comença a sentir-se gran i sol, cosa que li fa la vida una mica més complicada. Però no hi ha temps per lamentar-se, una dona que aparentment era una santa, ha desaparegut sense deixar rastre. En el transcurs de la investigació, no hi ha pistes sobre la desapareguda, però sí que apareixen una sèrie d'elements estranys que semblen totalment fora de lloc en l'ambient rural suec. Al mateix temps, en un lloc remot com és Sud-àfrica, s'està començant a forjar una conspiració racista que pretén tenir unes conseqüències esfereïdores. Wallander encara no ho sap, però aquests dos fets estan molt lligats. Ara només falta conèixer aquests punts d'unió.
Aquest llibre són en realitat dos llibres, o dues històries. Estan lligades entre si, però les dues són gairebé independents. Comença com una novel·la negra de força qualitat, però aviat es converteix en un llibre d'intriga i conspiracions, on la novel·la negra ja no hi juga cap paper. És una obra molt completa on cada situació se'ns explica des de més d'un angle, no queda res per explicar, mica en mica totes les peces encaixen a la perfecció, ni un detall que balli. La història és atractiva, ben trenada i fàcil de llegir, però no està pas buida de contingut, dóna moltíssimes explicacions, i d'aquí la llarga extensió.
Tercer volum de la sèrie Wallander. Mankell se supera a ell mateix amb una història més complexa i igualment ben escrita. Ara trasllada l'acció molt lluny de Suècia, però sense necessitat de que els protagonistes habituals visitin Sud-àfrica. Protagonistes, per cert, que juguen un paper una mica més tangencial en aquesta entrega. M'ha agradat i m'ho he passat bé llegint-lo, però se m'ha fet una mica llarga. Si s'hagués estalviat algunes descripcions, i algunes explicacions innecessàries seria una lectura molt àgil i encara més recomanable del que ja és.
Puntuació: @@@
19 Comentaris
Un dels primers llibres d'en Mankell/Wallander que vaig llegir, el segon si no recordo malament. Desde llavors he llegit tots els que he trobat.
ResponEliminaNo he llegit res de l’autor i aquesta setmana m’he apuntat un llibre que no té res a veure amb la seva saga de novel•la negra. Aquest també l’apunto.
ResponEliminatinc molta feina pendent de llegir, no em puc entretenir amb llibres que son bons però no tan
ResponEliminaGràcies, Xexu, per la recomanació. En tinc uns quants pendents encara, com el "Jo confesso" d'en Cabré però quan enllesteixi la feina passaré pel teu blog i el de Quadern de mots per nodrir-me de lectures interessants. Gràcies, gràcies, gràcies!
ResponEliminaAlguna cosa em diu que aquest m'agradaria força... però alguna altre cosa em diu que no m'agradaria... I, en tot cas, em sembla que, pel que expliques, tres arroves és poc... No ho acabo de veure clar.
ResponEliminaJo estic amb en Xexu, també em va agradar molt!!
ResponEliminaNo he llegit res d'aquest home... però en parles prou bé, potser algun dia m'ho plantejaré. En tot cas, ja miraré la ressenya del primer llibre de la saga, aviam si m'anima o no.
ResponEliminaTots els llibres de l'inspector Wallander són molt recomanables; ara bé, quan s'ha intentat fer la série per la tv no m'atrau, resulten ser séries per passar l'estona i en canvi el llibre ey passa volant.
ResponEliminaA mi és el més que m'ha agradat de la saga, que els he llegit tots.
ResponEliminaFa massa temps que tinc pendent descobrir la sèrie Wallander. Per quin hauria de començar?
ResponEliminaDecididament l'he de tastar!
ResponEliminaM'agrada Mankell, la seva novel·la d'intriga, encara que jo no sóc massa de llegir novel·la negra o d'intriga, l'últim d'en Mankell que em va agradar molt: Sabates italianes
ResponEliminaté bona pinta, encara que no sigui una novel·la negra al cent per cent. 648 pàgines es passen en un no res. prenc nota.
ResponEliminaUna gran novel.la. Ja saps que m'encanta tota la sèrie Wallander.
ResponEliminaGràcies a tots pels comentaris, aquest Mankell ja s'ha fet un bon lloc a les llibreries i a casa de molts de nosaltres. Alguna cosa bona deu tenir, almenys a mi em sembla millor que tota l'onada aquesta d'escriptors suecs que 'patim' ara.
ResponEliminaMartí, senyal que d'alguna manera enganxa. En Wallander és molt humà, molt real. És una persona com qualsevol, amb un instint especial pels misteris. Es fa estimar.
Quadern, no he llegit res més a banda de tres llibres de la saga Wallander. Un cop els hagi enllestit, segurament aniré a per altres títols d'ell, ja veurem per on començo.
Pons, tu ens has parlat de més d'un llibre que és bo però no tant. El pitjor del cas és que jo algun cop he picat!
Núria Pujolàs, a veure si trobes una bona recomanació quan enllesteixis la feina, però de moment en tens per una bona estona!
Assumpta, són bons llibres d'intriga i novel·la negra, les combina bé. No són obres mestres, però en aquests gèneres és difícil assolir aquest nivell. Penso que sí que et podrien agradar. No trobaries massa coses que t'incomodessin, i es llegeix prou bé. Hauries de començar pel principi, però. Els de labutxaca els tenen, si vols provar.
Martulina, quants llibres de la sèrie has llegit?
Yáiza, em sembla que manté força el nivell. No recordo com el vaig puntuar (si és que ja puntuava llavors), però la sensació és similar, un bon llibre, sense ser espectacular, però amb bon nivell pel gènere. S'embolica una mica sempre i explica molta informació, però les històries estan bé.
Maria, no tinc interès en veure la sèrie de tele, però en canvi seguiré amb els llibres. Encara me'n queden sis per llegir! Un de tant en tant va perfecte, oi?
Pilu, no em diguis això, dona. Vol dir que tots els altres són pitjors, i encara me'n queden sis per llegir!
Màgia, una pregunta fàcil, doncs pel primer, és clar! Hehehe. Es diu 'Assassins sense rostre'. Ara els tens també en català, si t'interessa.
rits, per provar-ho no s'hi perd res.
Marta, de moment no he llegit res d'ell que no sigui de la saga Wallander. Aniré fent amb aquests, un de tant en tant, i quan els acabi ja veuré. Penso que és força per tots els públics, fins i tot per la gent que no llegeix aquests gèneres habitualment.
Murga, a mi 648 pàgines no em passen tan ràpides, eh! Però bé, hi ha gent que llegeix fantàsticament ràpid, ho he vist amb els meus propis ulls. La barreja en aquest cas no està malament, però tira més cap a intriga. La part de novel·la negra és curta.
Kweilan, i per tu és que la vaig començar a llegir. Gràcies per la recomanació.
Home, encara que siguin "pitjors" són molt bons! I per molta gent no és el millor. Has descobert a Fred Vargas? Jo m'he fet adicta.
ResponEliminaJo n'he llegit molts de la Fred Vargas! :-))
EliminaEls nòrdics no m'acaben de fer el pes, però aquest me l'apunto.
ResponEliminaPilu, sento a parlar bé de Fred Vargas, fa poc vaig preguntar per ella a la llibreria, així que no descarto que estigui en camí algun llibre seu, ja veurem.
ResponEliminaJomateixa, no confonguem. En Mankell és suec, però només perquè va néixer allà. Pel que escriu podria ser de qualsevol altre lloc, encara que una retiradeta sí que se li pot trobar als altres suecs pesats.