Autor: Chuck Palahniuk
Editorial, any: Debols!llo, 2012
Títol original, idioma, any: Lullaby, anglès, 2002
Traductor: Javier Calvo
Gènere: Terror
Número de pàgines: 261Traductor: Javier Calvo
Gènere: Terror
Llegit en: Espanyol
El periodista Carl Streator rep un encàrrec poc agradable, ha d'escriure una sèrie d'articles sobre la mort sobtada infantil. En visitar diversos escenaris on ha mort un nen sense causes aparents, acaba descobrint un patró en comú, en tots els casos detecta la presència d'una antologia de poemes africans, i aparentment tots han estat llegits fins la pàgina 27. El poema de la pàgina 27 resulta ser una cançó de bressol amb poders letals. Aquest descobriment el portarà a conèixer la Helen Hoover Boyle, una agent immobiliària que utilitza mètodes peculiars per obtenir ingressos amb la venda d'immobles, i la seva secretària Mona. Sabedors del poder que tenen entre mans, decideixen destruir tots els exemplars del poemari, i per això emprenen un viatge per tot el país en el que s'afegeix el xicot de la Mona. Però cadascun d'ells té els seus propis plans pel que fa al poder que se'ls ha revelat.
Aquest és el tercer llibre de Palahniuk que llegeixo i el seu estil encara em desconcerta a hores d'ara. Més que una història, és una successió d'imatges, és un text completament visual i sincopat. La trama parteix d'una idea molt imaginativa i es torna totalment delirant, les coses amb aquest autor mai són el que semblen i cadascun dels personatges amaga coses que anirem coneixent al llarg del llibre, per acabar completant un puzzle d'infinites peces que no ens encaixaven. Trobo l'obra realment meritòria, però és complicada i enrevessada, cal estar a l'aguait. A banda de l'argument de ficció, no està mancada de reflexions profundes i crítica social. El classifico com a terror, però seria més aviat horror, d'esgarrifós n'és una estona.
Alguna cosa té aquest autor que em manté pendent. De totes maneres, sempre em sembla que l'argument va de més a menys, pel fet que és molt sorprenent d'inici, i després costa molt mantenir el nivell. Com algú pot pensar uns arguments així? Me'n faig creus. Crec fermament que Palahniuk és carn de psicòleg. Quan al final del llibre tanques el cercle, et torna a semblar millor, però he de dir que durant bona part del llibre m'ha avorrit i no he entès on treia cap el que explicava, la gràcia ja s'havia acabat. A més, et regira i et deixa un sabor de boca agredolç. No és un autor apte per tots els públics, clarament.
Puntuació: @@
11 Comentaris
No és un dels llibres seus que més m'ha agradat, però se li ha de reconèixer el mèrit aquest que dius tu de fer històries sorprenents i diferents que no saps per on et cauen. Avui en dia no està malament. Ara, estic d'acord que comença fort i després el deliri navega una mica. Però té gràcia com deconstrueix el gènere de terror.
ResponEliminaSi encar et queden ganes de continuar amb el Palahniuk, prova Rant, que és la seva versió d'una història de ciència ficció. Sorprèn i costa de seguir, com totes, però al final tot quadra molt millor.
He parlat de tu a llipresperllegir: http://www.llibresperllegir.cat/blog i t'han inclòs al seu llistat de blocs amics. ;)
ResponEliminaDoncs quina mandra després de llegir la teva ressenya. No l'agafaré de moment,
ResponEliminaMira que llegeixes coses rares... Encara no he tocat aquest autor, i tampoc fas que me'n mori de ganes, precisament!! Això de la mort sobtada i fa til va ser una classe de pediatria de no fa gaire... Tinc el tema molt suat! =p quan toca HP3?
ResponEliminaL'argument l'he trobat interessant. Un poema visual? M'has fet venir ganes de buscar-l'ho. Doncs si que em sorpèn la temàtica d'aquest autor;trobo que sempre parla de temes molt diferents. Me l'apunto per una pròxima lectura.
ResponEliminaLa veritat el llibre d'avui m'importa entre gens i menys que gens, però m'ha fet gràcia veure que tens Mort en el punt de mira ^^ l'ahse estarà molt contenta perquè la saga de La Mort es la seva preferida.
ResponEliminaEstic passant una mala ratxa, he començat dos o tres llibres i cap d'ells m'ha estirat i els he hagut de deixar. Així que si aquest només té dues @ ja ni me'l miro.
ResponEliminaUi, aquest no m'agradaria a mi... Deixant de banda tot el llibre... només el fet de pensar el la mort sobtada infantil ja em posaria a plorar... Ha de ser tan terrible!!!
ResponEliminaCom ja vaig dir a la ressenya, no crec que aquest sigui un llibre per a tots els públics, i ho puc fer extensible a l'autor. Però hi ha alguna cosa que m'atreu d'ell i no descarto llegir-ne alguna cosa més... pur masoquisme. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaSalvador, com els altres que he llegit d'ell, prometen molt d'inici per la seva originalitat, però potser els altres mantenen l'interès més estona. No es pot fer sempre històries rodones, és clar. Crec que en aquest cas descobreixen massa d'hora de què va la pel·lícula, si el misteri es perllongués una mica potser guanyaria.
Fa un temps em vas recomanar 'Survivor', juntament amb 'Invisible monsters', que ja vaig llegir. Passo 'Rant' abans que 'Survivor'?
Ona, moltes gràcies! Ho he anat a veure, però el que no sé és on has parlat de mi.
Myself, no em feu cas a mi! Que encara vindrà el Palahniuk i ves a saber què em pot fer, que està fatal aquest home!
Yáiza, si no aconsegueixo que tinguis ganes de llegir aquest autor és que estic fent les coses bé. No sé si ho dius seriosament que tens intencions de tocar-lo, però et convido a no fer-ho, dubtaria molt que t'agradés el seu estil.
Vols creure que després de parlar de les teves classes llegia HP3 pensant que era una malaltia infantil...? Sort que me n'he adonat just abans de respondre el comentari, mareta de déu. Doncs serà aviat, però encara no, em temo que un altre llibre s'ha interposat, a banda del que ja té davant. Paciència.
Maria, visual ho és. Ara, un poema... no sé jo. Penso que a tu potser sí que t'agradaria l'autor, si encara no has llegit res d'ell, et recomano que comencis per un altre llibre, 'El club de la lluita' per obrir boca és una bona opció. Si t'agrada aquest, ja podràs atrevir-te amb les altres obres. I sí, t'asseguro que toca temes molt diferents, encara que els personatges sempre estan molt tocats del bolet. Té una imaginació sense límits, no puc imaginar com inventa les trames.
Pons, quan no sé què llegir, en poso un del Pratchett, que encara me'n queden dels que em van regalar una vegada. Em sembla que en tinc tres a la lleixa de pendents, i ja saps que vaig seguint l'ordre cronològic, encara que no tingui cap mena de lògica.
Jomateixa, no miris les arroves, no cal que et miris res d'aquest autor. Potser algun dels llibres podria agradar-te, però tampoc te'l recomano, a una altra cosa.
Assumpta, a veure si ho puc dir d'una manera que em puguis entendre. Si algun dia vas a una llibreria amb calerons a la butxaca, i tot passejant entre estanteries de llibres trobes per casualitat un llibre d'aquest autor, marxa de la llibreria immediatament. Ves al Viena i gasta't els diners en una pasta, mira d'oblidar que els teus ulls han vist el llibre. I sobretot, no tornis més a la llibreria aquesta. Fes-me cas.
Hehehehe amb un gran somriure (bé, de fet estic rient) llegeixo la teva recomanació i ja et dic que et faré cas ;-)))
EliminaSurvivor va una mica en la línia d'Invisible Monsters (i Choke), Rant tira més cap a Nana (i Diary). Depèn del qeu et vingui més de gust. Les dues són rares i originals i segurament et deixaran sensacions semblants a aquesta. A mi les dues m'agraden bastant, són potser de les millors. I una altra (prometo no reccomar-te'n més!): si realment vols flipar en colors (per molts motius), prova Pigmy. Fulleja-la abans i entendràs què vull dir.
ResponElimina