Autor: Horace McCoy
Editorial, any: Edicions 62, La cua de palla, 1986
Títol original, idioma, any: No Pockets in a Shroud, anglès,1948
Traductora: Mireia Curell
Gènere: Novel·la negra
Número de pàgines: 190 Traductora: Mireia Curell
Gènere: Novel·la negra
Llegit en: Català
No és el primer cop que el crida el director del diari, però aquesta vegada, a en Mike Dolan, el fan fora. Com a periodista, no entén que el prestigiós mitjà on treballa no sigui capaç de publicar notícies veraces i de denúncia, encara que constitueixin un escàndol. La seva rectitud i la seva cerca de la veritat no agraden a tothom. Però està disposat a establir-se pel seu compte, el seu projecte: una revista setmanal que destapi tots els escàndols de la societat americana a les portes d'esclatar la segona guerra mundial. L'escalada de les posicions untra-conservadores ha de donar bon material del que parlar. Tindrà alguns amics fidels, però també es generarà enemics. El seu encant natural, el seu instint de supervivència i la seva capacitat de seducció del sexe femení també jugaran un paper en aquesta història d'integritat periodística portada fins l'extrem.
Estem davant d'una crònica negra, més que d'una novel·la negra. Dolan és un tipus dur que sorprèn de bon inici per la seva determinació, però en aquest llibre no hi ha assassinats ni investigació, no en el sentit clàssic de la novel·la negra. Explica el difícil procés de naixement i desenvolupament d'una revista sense pèls a la llengua. L'estil és antiquat, però estem parlant de 65 anys enrere. L'estètica d'aquesta mítica col·lecció en català és perfectament coneguda, cobertes grogues i lletra minúscula. No és difícil de llegir, però tampoc no diria que és una prosa d'allò més fluïda.
La primera impressió és de gran decepció. No sabia què m'esperaria rere aquest títol que em sonava molt, però esperava novel·la negra clàssica, i si no fos per quatre pinzellades, seria pura narrativa. Si em fixo en la història, independentment del que jo esperava, està ben trobada i ben explicada. Si som capaços de passar per alt l'estil caduc, es podria dir que és una molt bona obra amb un transfons molt interessant, que val la pena llegir. Em penso que no he sabut valorar-la convenientment, perquè no m'estava aportant el que jo esperava trobar. Cal llegir-la amb amplitud de mires per assaborir l'obra mestra que diuen que és. No és aquesta l'opinió que em queda a mi, però.
Puntuació: @@
6 Comentaris
La novel·la va ser publicada el 1937 a Londres per questions de censura dels EUA, on no va ser publicada fins 1948.
ResponEliminaÉs un al·legat antifeixista que assenyala l'ascens del nazisme abans d'esclatar la Segona Guerra Mundial.
No és una novel·la policíaca, però sí terriblement negra.
Crec que els unics clàssics que soc capaç de llegir amb gust son els de ciència ficció, tot lo altre que he provat no he pogut amb ells, i crec que aquest en seria un bon exemple.
ResponEliminaNo hi ha cosa pitjor que començar un llibre amb una idea preconcebuda del que ens pensem trobar-hi... si després no ho trobem, per bona que sigui l'obra ja està, ja no ens haurà entrat per l'ull bo...
ResponEliminaEn fi, no l'he llegit, així que no puc opinar. Ara estic llegint (re-llegint... amb un interval d'uns trenta-cinc anys hehe) Tom Sawyer... m'agrada molt!! ;-))
No el coneixia aquest escriptor. Me l'apunto per una propera lectura tot i que la nota que li has posat em fa tirar una mica enrere.^-^
ResponEliminaDoncs com ara ja tinc molta lectura acumulada, aquest tampoc l'anotaré als pendents.
ResponEliminaGràcies a tots pels comentaris. Aquest és un bon llibre, però que no m'ha aportat el que esperava, i com diuen per aquí, tenir una idea equivocada et pot fotre enlaire tota la lectura. Què hi farem.
ResponEliminaBiblioteca la Bòbila, sembla que la importància de l'obra rau en senyalar la escalada feixista en aquells temps, i la lluita aferrissada del protagonista per combatre-la i denunciar-la. Per això no és típicament policíaca, però sí que explica episodis molt negres i tèrbols. S'ha de llegir amb uns altres ulls dels que l'he llegit jo.
Pons, francament penso que t'avorriria. Jo no sóc massa de clàssics tampoc perquè em costa situar-me en el moment històric que van ser escrits, i sempre els trobo antiquats.
Assumpta, tens més raó que un sant. Però llavors entrem en conflicte en no voler saber massa de l'obra perquè no ens l'esguerrin, i informar-nos de què va per no equivocar-nos en la tria. De totes maneres, és com dius, si ja no trobes el que pensaves que hi hauria, em sembla difícil que la puguis valorar per ella mateixa. Tu segueixes amb els teus clàssics, aquests són els gèneres en els que et sents més còmoda!
maria, em sembla que no cal que l'apuntis. Jo tampoc no coneixia l'escriptor, però em sembla que hem fet tard amb ell...
Jomateixa, que aquests llibres mitjanets no et facin perdre el temps de llegir Cançó de Gel i Foc!!