Autor: Toni Sala
Editorial, any: L'altra editorial 2014
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 179Llegit en: Català
En un poble petit com Vidreres, la mort de dos joves germans a la carretera provoca una commoció generalitzada. Tothom va al sepeli, tret d'alguns individus com l'Ernest, un empleat de banca que no és del poble i que s'ha de quedar a la sucursal, o el camioner Miqui, tot un filòsof de la vida. Com afecta a diferents famílies la mort dels hereus Batlle? Algunes hi tenen relació, com els Sureda, la filla gran dels quals, la Iona, era parella d'un dels germans que han perdut la vida. I encara els Dalmau, amb un retornat Nil que no se sap massa bé les intencions que porta. De la mà d'aquests personatges, i des de diferents perspectives, es desembulla un cabdell de relacions i interessos més entortolligat del que pugui semblar a simple vista, tot plegat ambientat en la Catalunya més actual, en un clima de crisi i sobiranisme, en el que hi ha opinions per tot.
El llibre està dividit en quatre parts i cadascuna d'elles està narrada des de la perspectiva de quatre dels personatges principals, una mateixa història amb una visió molt polièdrica, i gens convencional. O el que seria el mateix, quatre històries independents ambientades en un entorn i una circumstància comuna. L'estil és molt descriptiu i reflexiona molt profundament sobre la vida, la mort, les relacions i un llarg etcètera de temes força interessants que sovint passen per sobre del fil argumental, de manera que aquest queda en segon terme. No m'ha semblat fàcil de llegir, l'escriptura no és planera i cal dedicació i paciència. No seria una lectura per passar l'estona, fa pensar i t'obliga a fer-ho
Reconec que m'he travat una mica llegint el llibre, massa descriptiu pel meu gust, i una mica enrevessat a estones, però també he passat fragments que m'han semblat brillants i que m'animaven a continuar. Una història complicada i plena de matisos on el que importa són les reflexions que sorgeixen de les circumstàncies que viuen els personatges, però que no està mancada de qualitat literària. En conjunt m'ha agradat, però generalment prefereixo més acció i menys descripció. És curt, però força dens i intens. Demana que a continuació es llegeixi alguna cosa més lleugera.
Puntuació: @@ i mitja
7 Comentaris
Hi torno que se m'ha esborrat.
ResponElimina^-^
No he llegit res d'en Toni Sala. Aquest escriptor és aquell que fa de professor, oi? L'argument que exposes sembla prou interessant. M'agrada. Me l'apunto per una propera lectura.
Si tu et traves i només li dones dues i mitja... no me l'anoto.
ResponEliminaBon dia Xexu, estava esperant acabar la meva lectura per comentar-te.
ResponEliminaA mi el llibre m'ha agradat en conjunt, si bé es cert que hi ha moments que m'ha costat, cosa que ja m'ha passat en anterioritat en els llibres de l'autor, l’he gaudit i patit alhora.
Evidentment, com a lectors som molt diferents, queda del tot demostrat, no en la diversitat de lectures sinó en la interpretació i percepció que ens generen les mateixes lectures. Sempre he pensat que això és bo. A mi d'en Toni Sala m'agraden les descripcions, els matisos i el ritme cosa que a tu sembla que no et convenç gaire.
Bona setmana i bones lectures.
Ostres! Aquest el volia llegir, però les dues @ em tiren enrere...
ResponEliminaAquest és un autor desconegut per mi, però sembla que té una obra força extensa. A mi m'ha costat una mica, però no es pot dubtar que escriu bé i estic segur que a altra gent li agradarà molt més. Gràcies a les quatre pels comentaris.
ResponEliminamaria, no el conec massa, però crec que participa en diversos clubs de lectura. A veure si t'agrada.
Jomateixa, no és l'estil que més m'agrada, però tampoc és un mal llibre.
Quadern, potser per com en parlo pot semblar que no m'ha agradat, però no és així. No és l'estil que més m'agrada, i en la lectura no solc buscar una reflexió tan profunda, però s'ha de dir que tracta el tema de manera acurada i molt detallada. A mi les descripcions solen cansar-me, solen fer que una obra em costi molt més. Però entenc que és el que molts busqueu, que cada frase us arribi i us excavi la consciència. La veritat, jo no busco això. Estic convençut que aquest llibre agradarà a alguna gent més encara del que t'ha agradat a tu, perquè està ben fet, i això no ho nego. Una altra cosa és que a mi m'agradi o no, oi? No he llegit res més de l'autor i per tant no sé si aquesta manera de fer és una constant en ell o és només per aquest llibre.
Núria, no ho dubtis i llegeix-lo. Pensa que tu i jo no sempre coincidim, i pel que et conec diria que a tu t'agradarà més que a mi.
El tema el trobo interessant. Me l'apunto pel proper Sant Jordi i encara que una mica tard felicitats per les 200 ressenyes!
ResponEliminaGràcies Kweilan, em sembla que a tu el llibre t'agradarà, em sembla que és molt més del teu estil que del meu.
ResponElimina