Autor: Jonas Jonasson
Editorial, any: La Campana, 2014
Títol original, idioma, any: Analfabeten som kunde räkna, suec, 2013
Traductors: Lluís Solanes i Imma Falcó
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 389Traductors: Lluís Solanes i Imma Falcó
Gènere: Narrativa
Llegit en: Català
Per una banda tenim la Nombeko, una nena nascuda al gueto de Soweto, a la Sudàfrica de l'Apartheid, analfabeta però molt espavilada, que ja des de ben petita treballa netejant latrines. Per l'altra tenim Ingmar Qvist, un empleat de correus de Södertälje, a Suècia, admirador del rei Gustau V que després d'una trobada casual amb ell es converteix en republicà radical. La Nombeko és un prodigi, aprèn a una velocitat endimoniada. Per contra, l'Ingmar és una mica curt de gambals. Què tenen a veure l'un amb l'altra, com es barrejaran els seus destins? Doncs molt fàcil, hi ha un enginyer alcohòlic, una bomba atòmica que sobra, dos bessons idèntics que es diuen igual, un parell d'agents del Mossad, tres germanes xineses, un ex-combatent paranoic, una caixa de carn d'antílop... bé, ben mirat potser no és tan fàcil. La història de la Nombeko té proporcions èpiques. Sort de la seva intel·ligència, perquè si ha de comptar amb la d'alguns altres...
Per aquest segon llibre, Jonas Jonasson ha triat un personatge diametralment oposat al seu avi de 100 anys que va saltar per la finestra, però la dinàmica i l'estil són els mateixos. La història és completament esbojarrada i inversemblant, plena de fets històrics explicats des d'una perspectiva diferent i de personatges inventats de tots els colors. Una comèdia d'embolics molt fresca i que passa molt bé, realment el llibre es llegeix sol. Hi ha referències contínues a fets que ja han passat per embolicar encara més la troca i relats de la vida de personatges secundaris que encara fan la trama més delirant. Un garbuix d'històries que acaben lligant totes amb vocació còmica, no perquè tingui sentit lligar-les.
No estem davant d'una obra d'alta literatura, ni ho pretén ser, però l'autor té molta traça a escriure aquesta mena de llibres, que no deixen de tenir una part d'història contemporània i un munt d'efemèrides, però els personatges històrics participen de l'argument des de la seva vessant més humana i es barregen perfectament en la trama. M'ha fet riure molt i m'ha enganxat, s'embolica tant que no pots parar de llegir. Naturalment, la història és completament inversemblant, però això la fa més divertida encara. Molt recomanable per passar una bona estona sense buscar tres peus al gat a la lectura.
Puntuació: @@@@
8 Comentaris
Ostres! Havia vist la portada del llibre, però no ho sabia que era d'aquest escriptor.
ResponEliminaSí, que fa molt bona pinta.
La història de l'avi la tinc apuntada per una propera lectura però encara no hi he arribat. Està clar que aquest anirà apuntat. 4@ ostres!!!
En faràs convertir en fans d'en Jonasson o que?
ResponEliminaAhir precisament vaig estar llegint el primer capítol, que vaig agafar de propaganda i vaig riure una bona estona. Segueix la mateixa línia de "L'avi de cent anys...", que vaig trobar tal i com comentes, divertit sense oferir una gran qualitat literària. Aquest sí que el llegiré! ;)
ResponEliminaAquest és un dels que tinc a la llista de pendents i ara amb quatre @, potser encara el faré passar davant d'altres.
ResponEliminaSempre m'han agradat aquestes històries que semblen llunyanes entre sí i acaben per trobar-se amb certs nexes lògics!
ResponEliminaEl llibre acaba de sortir i no m'estranyaria que es convertís en un gran èxit per Sant Jordi, com el seu predecessor. És d'aquests llibres que distrauran a tots, fins i tot a aquells que no estan acostumats a llegir. Apte per tots els públics, i també ajuda. Penso que li anirà bé. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminamaria, quan llegeixis la història de l'avi podràs intuir si aquest t'agradarà o no. Són llibres divertits, per no pensar massa, i amb molta acció. Acció delirant, però acció al cap i a la fi. Tinc ganes de veure la pel·lícula que faran de l'avi, i això no em sol passar. Si aquest primer t'agrada, el de l'analfabeta segur que tampoc et decebrà.
Pons, lamento comunicar-te que no surten zombis en aquest llibre. Mags tampoc. Si pots sobreposar-te a això, potser et farà gràcia i tot. A mi em diverteix aquest home, i en parlo bé, és clar. És una mica poca-solta, però distreu molt, que no és poc.
Botika, segueix totalment el mateix patró. És una fórmula original que ja li ha funcionat un cop, i ara l'explota amb igual èxit. És d'aquests llibres sense gènere, és igual què estiguis acostumat a llegir, pot agradar a qualsevol, igual que qualsevol el pot trobar una poca-soltada, és clar. No és que tingui una gran profunditat literària, però m'atreveixo a dir que està ben fet. I a més és divertit, d'això no hi ha dubte.
Jomateixa, esperaré la teva ressenya, perquè no crec que triguis gaire a llegir-lo, m'equivoco?
Lydia, no sabria dir si aquesta història té nexes lògics, és completament inversemblant, però en part per això és tan divertit. Aquest escriptor ho fa molt bé això, una barreja de conceptes, un poti-poti força reeixit.
Amb el primer m'ho vaig passar força bé, i pel que descrius, és exactament igual però amb altres personatges. A la pila va!
ResponEliminaAixò m'anima a recuperar el llibre, que me'l vaig deixar a Premià fa com un mes, amb 50 pàgines llegides, i m'he posat a llegir altres coses (ara he acabat Victus i he començat El projecte Rosie). Xau! Ah, l'Avi em va agradar molt.
ResponElimina