Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2014
Títol original, idioma, any: Andaguraundo, japonès, 1997
Gènere: No-ficció
Traductors: Jordi Mas López i Albert Nolla Cabellos
Número de pàgines: 552Traductors: Jordi Mas López i Albert Nolla Cabellos
Llegit en: Català
El 20 de març del 1995 el metro de Tòquio va patir un dels atemptats més cruents que es recorden. La secta religiosa Aum Shinrikyô va deixar anar gas sarín a diversos combois i en línies diferents. L'atac, que va agafar completament per sorpresa els molts ciutadans que anaven a la feina com cada dia, es va cobrar 13 víctimes mortals i milers de ferits. L'escriptor Haruki Murakami va interessar-se per aquests fets i va decidir entrevistar-se amb víctimes de l'atemptat per conèixer de primera mà com l'havien viscut. De resultes, va escriure una primera part d'aquest llibre amb testimonis dels afectats pel gas. Posteriorment, va decidir entrevistar-se també amb l'altre part per saber com van viure els integrants d'Aum aquell acte tan mesquí. El volum que ens ha arribat aquest any traduït inclou les dues parts i ens ajuda a tenir una imatge més global d'aquells esgarrifosos esdeveniments, de com funciona una secta per dins, i de la mentalitat japonesa, tan diferent a la nostra.
El llibre consta de dues parts clarament diferenciades, però en els dos casos transcriu entrevistes personals, primer amb els afectats, i després amb membres de la secta Aum. Als primers els deixa esplaiar-se i l'estructura de les entrevistes s'endevina fàcilment: biografia de la persona, recorregut que fan amb el metro, com van viure l'atemptat i quins sentiments li han quedat respecte als terroristes. A la segona part l'autor participa molt més i fa altres preguntes, fins i tot posa en dubte el que li comenten. Totes les entrevistes estan transcrites de manera molt planera i entenedora i sobta molt la mentalitat japonesa, per exemple, tot i presentar clars símptomes d'intoxicació, la majoria d'entrevistats només es preocupaven d'arribar d'hora a la feina. Fàcil de llegir i interessant, tens la impressió d'estar llegint sobre personatges inventats de l'autor, senyal que habitualment descriu bé els seus compatriotes. L'única crítica és per la impressió de l'edició que tinc, un bon grapat de pàgines de la primera part estan mal impreses i fan mal a la vista.
Reconec que vaig comprar aquest llibre sense saber de què anava, només perquè era de Murakami. Quan vaig tenir-lo a les mans vaig veure que es tractava de no-ficció, sobre un atemptat al metro, de fa 20 anys, i a l'altra punta del món. Això no em va impedir començar-lo de seguida, i estic molt gratament sorprès amb el resultat. La veritat és que l'he gaudit, suposo que el tema no m'interessava especialment, però la manera d'explicar-ho de l'autor m'ha transportat al lloc dels fets, a la manera de pensar d'aquesta gent i als seus propis llibres (començo a conèixer Tòquio!). He après unes quantes coses i m'ha passat molt bé. Difícil recomanar-lo, de la mateixa manera que dic que m'ha agradat i no se m'ha fet gens pesat, al contrari, també diré que no l'hauria llegit si no fos de Murakami. Sí, tinc molt mimat a aquest autor, què passa?
Puntuació: @@@@
10 Comentaris
Sigui com sigui,l'has llegit. I si t'ha agradat, benvingut!
ResponEliminat'has apuntat a un curs d'escriptura? quina xulada!!!! i quina enveja! n'explicaràs alguna cosa al Bona nit???? així ho espero!!
He llegit fa pocs dies, "Després del terratrèmol" el meu segon Murakami. Ja saps que el primer va ser 1Q84 i, al seu costat, aquest petit recull de contes pot semblar poca cosa però tot i així m'ha agradat força. Escriu molt bé aquest home... que t'haig d'explicar!
ResponEliminaLa teva puntuació amb aquest autor no sorprèn ;D però a mi em segueix costant una mica. Si em decideixo serà quan hagi afluixat una mica la muntanya que tinc de pendents.
ResponEliminaPel que fa a la no ficció del llibre, és evident que recorda a A sang freda, de Truman Capote. Així i tot, dubto que el llegeixi; tinc una mica creuat aquest autor ;)
ResponEliminaEl tinc pendent però me n'han parlat molt bé d'aquest últim.
ResponEliminaSi mai em cau a les mans li donaré una oportunitat, però no sóc massa de Murakami^-^.
ResponEliminaEncara no he llegit res de Murakami i de moment tindrà que esperar
ResponEliminaA mi aquest autor m'encisa.
ResponEliminaReconec que o t'agrada molt o no t'agrada gens; parla molts cops de temes tabú (sobretot tenint en compte que la societat japonesa també és molt conservadora tot i les disfresses i els invents estrambòtics). A mi Murakami em conta les coses d'una manera que em posa els pèls com a escàrpies.
Em pillo l'epub ara mateix per quan acabi amb el que estic!
Entenc que sorprengui la puntuació d'aquest llibre, jo sóc el primer sorprès. Suposo que em va passar el contrari que amb el llibre de la següent ressenya, en saber de què anava, tot i ser d'un dels meus autors preferits, em van baixar les expectatives i em va acabar agradant força. Però com deia, és difícil recomanar-lo, no sabria dir si agradarà fins i tot als altres fans de Murakami. Gràcies pels comentaris, macos i maques.
ResponEliminarits, no no, no m'he apuntat a cap curs d'escriptura ni de res, si vaig de bòlit. Escric pel meu compte, si de cas. Aquesta gent que tinc enllaçada va contactar amb mi per fer un 'intercanvi d'enllaços', jo els faig 'publicitat' i ells m'enllacen el blog com un dels seus recomanats. Coses que passen quan tens un blog.
McAbeu, ni cas em fas amb l'ordre de lectura de Murakami, hahaha! Començar amb 1Q84 és bèstia, però com que ja ho tens fet, res a dir. En portes dos i t'han agradat, ets apte per continuar amb l'autor. A mi el 'Després del terratrèmol' és dels que em va semblar més fluixos, així que et recomano que ho tornis a provar amb alguna novel·la més llarga més endavant, més que amb aquest que he ressenyat ara, és clar. 'Tòquio blues' o 'Kafka a la platja' serien bones opcions, són els més coneguts, però també 'Balla, balla, balla', 'El noi sense color' o 'After dark'. Si els llegeixes, en parlem!
Jomateixa, no et creguis, posar-li 4@ a Murakami no és estrany en aquest blog, però en un llibre de no ficció... però m'ha sorprès gratament. No perdis el temps dona, que hi ha molta feina a fer, i si no t'entra, no t'entra. Aquest deixa-me'l per mi.
Maurici, jo el que tinc creuat és precisament Truman Capote després de cagar-me en tot quan vaig llegir 'Breakfast at Tiffany's'.
Ignasi, jo el vaig comprar pràcticament sense saber-ne res, m'agrada molt l'autor. Quan el vaig tenir a les mans vaig saber de què anava, abans no. I la veritat és que no m'ha decebut. Ah, i et contesto el comentari que em vas fer en un post de fa molt temps sobre Murakami. En aquest blog només hi ha les ressenyes dels llibres que he llegit des que el vaig obrir. 'Kafka a la platja' i 'Tòquio blues' els havia llegit abans, així que tot i que aquí tinc ressenyades la majoria d'obres seves traduïdes, falten aquestes dues, precisament les més famoses. Algun dia m'agradaria rellegir-los, almenys 'Tòquio blues'. Ja veurem.
maria, no diguis mentides, no li donaràs cap oportunitat! Si no t'agrada Murakami, com és el cas, no t'hi esforcis, t'ho dic sempre.
Bruixeta, si et decideixes a provar l'autor, no comencis per aquest llibre. En tinc molts de ressenyats, prova alguna de les seves novel·les millor.
Lydia, efectivament, és un autor d'extrems, o l'adores o penses que és un friki i no t'entra gens ni mica. Però a mi aquesta barreja de temes i el retrat d'una societat tan diferent a la nostra també em passa molt bé. Pot semblar que els seus personatges són molt estrafolaris o esperpèntics, però una cosa que m'ha sorprès d'aquest llibre, que són entrevistes amb persones reals, és que mentre el llegeixes no trobes tanta diferència amb un personatge inventat dels seus llibres, és curiós, aquí és tot real, però els japos són mooooolt estranys!
Per cert, ahir estava mirant el llibre i el llibreter em va recomanar que llegís la traducció al castellà perquè li havia arribat una nota de la distribuïdora (perquè el preu és lleugerament diferent entre ambdues llengües) que li deia que la catalana havia estat traduïda sobre la traducció anglesa i no sobre l'original. Em va sorprendre perquè la traducció és d'en Mas i Nolla que tradueixen directament del japonès, però em va insistir i em deia que fins i tot la versió catalana era lleugerament reduïda respecte l'original. Tu que l'has llegit en català què en penses?
ResponElimina