Autor: Albert Juvany
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2014
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 234Llegit en: Català
Al poblet de Húsavík, al nord d'Islàndia, tothom es coneix. És un llogaret que viu de la pesca, on els homes són durs i les dones més aviat submises. Allà viu l'Anna, la jove bibliotecària del poble, que no es pot dir que tingui gaire feina. L'Anna va ser abandonada pels seus pares quan era petita i es va criar amb els oncles. Fa molt temps que no pensa en el seu passat, però una carta adreçada a la seva antiga casa familiar, la que ara resta abandonada, remourà tot el seu món. L'escriu 'el teu pare que t'estima', aparentment des de les acaballes de la seva vida. El seu pare? L'home del qual no en sap res? Per què ara diu que l'estima i li demana que el perdoni? La necessitat de saber torna a centrar el món de l'Anna. I no serà l'única. Al mateix temps apareix al poble en Gísli, un jove biòleg de la capital que també busca respostes. Quina connexió tenen les seves vides? Estan a punt de descobrir-ho.
A través d'una vintena de capítols numerats en islandès, Juvany trena una història complicada que nosaltres coneixem o imaginem abans que els propis protagonistes, i que de vegades es fa estrany que ells no entenguin. De totes maneres, no és previsible i ens endurem més d'una sorpresa. Està molt ben escrit i hi ha continus salts temporals i de personatge, sovint sense avisar. M'ha recordat vagament l'estil d'Eduard Márquez, fins i tot per la profunditat tràgica del que s'explica. Atrapa, però no és senzill i fluid, l'has d'anar mastegant i paint poc a poc. Però una bona història i ben explicada no es fa pesada encara que costi. Potser el que se m'ha fet més feixuc són les descripcions musicals que he trobat innecessàries, però crec que són innegociables per l'autor.
Una de les coses que em va fer interessar pel llibre és l'escenari, tinc una fixació amb Islàndia, i no m'ha decebut. A més, no passa a Reykjavík, encara el fa més especial, i descriu bé com es viu en un petit poble islandès, que per altra banda podria ser un petit poble de qualsevol lloc. Una història de records, de passats d'esdeveniments inconfessables, i de molt patiment. Ben narrada, d'una manera prou original, però que no és difícil de seguir, cosa que significa que està ben feta. Un llibre recomanable, no una distracció qualsevol, sinó bona literatura de prendre's amb calma i invertir el seu temps. Potser no és el meu tipus de lectura ideal, però m'ha deixat la sensació d'haver enllestit un bon llibre, i això és bo.
Puntuació: @@@
9 Comentaris
Doncs aquest en fa gràcia: per Islàndia i per aquesta història... Me l'apunto...
ResponEliminaA mi també. M'encanten aquests escenaris nòrdics i la història que expliques promet.
ResponEliminaGràcies!
Que l'autour sigui català deu voler dir que hi ha estat o que coneix Islàndia de primera mà, oi?
Apuntat!
ResponEliminaEn tinc massa, però a la llista no hi fa nosa. Si no és un any serà l'altre :)
ResponEliminaami em va agradar moltíssim, del millor que vaig llegir el passat any
ResponEliminaLa tinc anotada a la llista de pendents, però com que jo sóc de biblioteques, em toca esperar a que la incloguin al catàleg.
ResponEliminaVeig que us ha despertat l'interès aquest llibre, i feu bé, perquè passareu una bona estona de lectura. Em sembla que els que heu comentat sou més de llegir obres com aquesta que jo, i a mi m'ha agradat, així que no pot fallar res! Moltes gràcies per comentar, llegiu-lo i ja em direu el què!
ResponEliminaCarme, crec que t'agradarà, li trobaràs molta sensibilitat i una història bonica. I l'escenari és de primera, és clar.
August, aquesta pregunta també me l'he feta jo! A la bio del llibre no diu res d'això, però sembla que té coneixement de la zona. No sé si en cal gaire per parlar del lloc, ja que Islàndia és un país desert, però en tot cas, a mi se m'han fet creïbles les seves descripcions. A veure si t'agrada.
rits, però a banda d'apuntar-lo, s'ha de llegir també, eh! Em sap greu que arribessis tard a la celebració de l'aniversari del blog, no per l'aniversari en si, sinó per no poder optar al premi que valia molt la pena, penso.
Jomateixa, de la gent que ha comentat, potser ets a qui menys li recomanaria, però això no vol dir que no t'agradés. És força estàtic, no hi ha acció, però passen coses, tant al present com al passat. A mi m'ha agradat, si et caigués a les mans aprofita, però la teva llista és massa llarga com per anar colant llibres.
Bruixeta, jo no diria del millor, però sí que passa amb bona nota. Això vol dir que estaré a l'aguait de l'autor, i això és més del que puc dir de molts.
Quadern, uf, jo sóc totalment de llibreries, i de gastar-me la pasta en llibres. Si un llibre cau a les meves mans, ja no marxa mai. Paciència, però quan el portin aprofita.
Em sembla que de moment passo, aquests tipus d'històries em fan patir i ara no em ve de gust. Tot i això, no la descarto per més endavant, si no fos per la teva ressenya ni m'ho hauria plantejat.
ResponEliminaEn els agraïments al final del llibre (al menys en l'edició que he llegit) cita una catalana a Islàndia i un islandés a Catalunya que l'han ajudat en els detalls d'un país que no ha trepitjat. Crec que se'n surt prou bé.
ResponElimina