Autor: Edgar Allan Poe
Editorial, any: Editorial Base, 2013
Títol original, idioma, any: És un recull de 4 relats independents, no editat anteriorment.
Gènere: Terror
Traductor: David Aliaga
Traductor: David Aliaga
Número de pàgines: 89
Llegit en: Català
Aquest llibre és un recull de quatre contes independents del conegut mestre del terror Edgar Allan Poe, preparats per una lectura juvenil, ja que venen anotats. El gat negre dóna nom al recull, però també hi trobarem El cor delator, La màscara de la Mort Vermella i Ligeia. No solc llegir mai novel·les de terror perquè no són del meu gust, però em van regalar aquest llibret de només 89 pàgines i vaig pensar que no faria un lleig. Tenia l'esperança, com he acabat trobant, que els contes de Poe estiguessin desactualitzats i no fessin por. I efectivament, els he trobat innocents i excessivament adornats. Hem de tenir en compte que l'autor va viure fa dos segles, i que la literatura ha canviat molt des de llavors. Fa servir, per exemple, el recurs d'escriure en primera persona i passar la narració com si l'hagués viscut ell mateix, de manera que els fets inexplicables i terrorífics que explica a continuació el lector els ha de prendre com a reals. En l'actualitat, pot ser terror per nens, potser ni això.
Pel que fa als contes, a més, els dos primers tenen la mateixa base, s'assemblen molt. Al de la màscara no li he trobat massa gràcia, i Ligeia és massa llarg pel que explica, durant pàgines i pàgines el protagonista va lloant un antic amor amb una descripció que arriba a exasperar. Potser el que dóna nom al recull és el que m'ha agradat més. Tot i així, no he aconseguit introduir-me en les històries, ni m'han atrapat. Devien ser molt impactants al 1800, però he llegit coses molt pitjors catalogades en el gènere de comèdia. Em sap greu perquè és un autor clàssic, però no m'ha distret tant com pensava.
Puntuació: @@
7 Comentaris
Ostres, "Ligeia" el vam llegir en un curs de creació literària a l'insti, me'n recordo força bé, veig que no t'ha entusiasmat, però em faria gràcia rellegir-lo... pels vells temps :)
ResponEliminaI havíem de fer un conte a la manera del conte que acabàvem de llegir (una mena de relats conjunts) i jo vaig fer un que es deia "Madeleine Medovsky i els escarabats de Lilliput", gràcies per recordar-m'ho, he he
ResponEliminaJo ja fa molt anys que vaig llegir un recull de contes de Poe, i la veritat és que em va deixar la mateixa sensació que t'ha deixat a tu, amb la diferència que llavors jo era jovenet i encara m'influïa la sensació de culpabilitat de trobar-li poc suc a un clàssic.
ResponEliminaSuposo que algun dia li donaré una altra oportunitat, a veure si amb la visió de vint anys més li trobo alguna cosa més interessant...
Estic considerant retirar-te l'amistat... :)
ResponEliminaA mi em va passar una cosa semblant amb un recull de relats de terror de Dickens ("Per llegir quan es fa fosc") que tampoc fan gaire por llegits a hores d'ara. Està clar que no ens espantem del mateix que s'espantaven els nostres rebesavis. Tot i així, malgrat que no em van espantar sí que em van agradar.
ResponEliminaPel que fa a aquests relats de Poe que comentes no recordo gaire de que van, encara que segur que els he llegit, per tant no sé si coincidiria amb tu si els tornés a llegir o, com en el cas de Dickens, m'agradarien malgrat no em fessin por.
L'últim que he llegit de Poe ha estat l'única novel·la que va escriure ("Les aventures d''Arthur Gordon Pym"), una novel·la d'aventures que vaig treure de la biblioteca quan vaig llegir que Lovecraft s'hi havia basat per escriure "A les muntanyes de la follia" que era un llibre que tenia a la meva llista de pendents. No em va desagradar i malgrat el temps que fa que va ser escrita, em va passar bé i la vaig trobar força entretinguda.
Doncs mira a mi si m'agrada el mestre Poe. Per gustos... :)
ResponEliminaEra jugar-se-la molt parlar malament de Poe, però sempre dic el que penso, i em sembla que està molt desactualitzat, tant en les seves històries, com en la manera d'escriure. Ara, no s'ha de menystenir mai el mèrit de ser pioner en un gènere, i el temps que fa que va escriure les seves obres. A veure quins autors actuals es recordaran d'aquí a 200 anys. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaGemma Sara, quina memòria, tu. Jo no recordo que em fessin llegir res d'aquest autor, la veritat és que ja ho he dit altres vegades, gairebé no recordo res del que em van fer llegir. Ara de gran, em sembla molt desactualitzat, però ja saps, només has de buscar-lo i rellegir-lo. Segur que et porta bons records.
Maurici, ningú ens pot culpar perquè no ens agradi un autor, o un estil. Per definició, un clàssic és antic, i jo m'adapto molt millor a un tipus d'escriptura més modern. Que té menys valor? Que ja no inventem res? Pot ser, però en definitiva a l'hora de fer ressenyes a mi em mou que la lectura m'ho faci passar bé, i si per algun motiu no és així, ho dic. Però insisteixo, s'ha de tenir en compte que fa 200 anys no devia ser gens fàcil escriure històries d'aquestes. Ara n'hem vist i sentit de tots colors, però llavors eren molt temerosos de coses que ara ens semblen ximpleries.
Salvador, suposo que m'ho mereixo. Però si un autor no m'ho fa passar bé, ho dic.
McAbeu, hi ha dues coses aquí. Penso que el que es diu por, rarament poden espantar ningú a dia d'avui aquests contes, i els de Dickens tampoc. Com molt bé dius, no ens espanten les mateixes coses, com que fa segles que s'intenta espantar al personal, el nivell del terror ha hagut de pujar, i ara el llindar està molt més amunt. Però sé que a tu els clàssics t'agraden, que et saps adaptar a aquesta manera d'escriure que tenien, així que probablement els contes de Poe t'agradarien com ho fan els de Dickens. Tant és si no fa por, si la lectura és plaent ho compensa, i ja has tingut una experiència amb l'autor i t'ha passat com dic, et va agradar prou. Ja saps també que a mi em costa una mica més amb els escriptors antics. Lovecraft és un altre autor que hauria de provar algun dia, però esperaré a que caigui a les meves mans per casualitat, com en el cas de Poe.
Bruixeta, res a dir, a tu i a milions de persones! Si el 'raro' sóc jo!