Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial, any: La Campana, 2015
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 527Llegit en: Espanyol
Barcelona ha caigut. Les tropes borbòniques han entrat a la ciutat després del setge, i ja no hi ha possible resistència. Els supervivents es recuperen de les ferides i sobretot de les pèrdues. Entre ells, Martí Zuviría, l'enginyer que va lluitar al costat del general Villarroel per defensar la ciutat. Ell, a més, va perdre bona part del costat esquerra de la cara, a causa de la metralla. Convalescent encara, haurà de fugir com pugui per allunyar-se de les urpes del duc de Berwick. La història de VAE Victus comença el 12 de setembre de 1714 i es perllongarà bona part del segle XVIII. El nostre protagonista viatjarà per mig món i sempre estarà al mig de tots els saraus. El bo d'en Zuvi és un gran enginyer poliorcètic, però també és malparlat i faldiller, tot un personatge que anirem coneixent cada cop més de la seva pròpia veu, ja que segueix dictant les seves memòries a la seva soferta ajudant Waltraud als seus 98 anys d'edat. Ha viscut molt, però el cap el té perfectament clar.
El llibre està dividit en quatre parts desiguals (Americanus, Hispaniensis, Magna parens i Australis), ja que la primera, que situa l'acció a Amèrica amb els indis yames, ocupa més o menys la meitat de les pàgines. Després en Zuviría torna a la seva terra per participar en la revolta catalana i també viurà aventures a Prusia, Londres i lluny, molt lluny. La darrera, Australis, sembla una mica inconnexa amb la resta i passa uns quants anys més tard, quan el protagonista ja en té 70, però és la que queda oberta. Durant tota la narració l'autor manté la personalitat d'en Zuviría, que és molt gamberro i malparlat i sovint t'arrenca un somriure o una rialla, però m'ha semblat que cap al final ja es passa de groller, no respecta res ni ningú. És divertit llegir-lo, però també cansa tant menyspreu. El llenguatge planer i sense embuts ens fa entendre molt bé tots els conflictes que es descriuen al llibre, tots ells fets reals vistos des de la peculiar òptica de l'enginyer. Com sol passar amb aquest autor, et quedes enganxat al llibre i no hi ha manera de deixar-lo anar.
Algunes crítiques que he sentit d'aquest VAE Victus és que parla poc de Barcelona i de 1714, que és el que ens interessa. No hi estic d'acord. Aquesta és la història de la vida Martí Zuviría. La primera part d'aquesta trilogia es desenvolupa a la Barcelona assetjada, però allò és una història acabada. Victus s'hauria pogut acabar aquí? És innecessària aquesta segona part? I la tercera? Doncs no, no calia continuar. Però la vida de Zuviría, lligada a la història del segle XVIII, és interessant per si sola, i explicant-la com ho fa en Sánchez Piñol estem davant d'un altre grandíssim llibre que ens atrapa, que ens diverteix, amb el que descobrim moltes coses que desconeixíem, i que val totalment la pena llegir, se'ns dubte. Només cal saber què buscar en aquest volum. No cal dir que m'ha agradat molt i que ho he passat bé. Cap sorpresa, aquest autor per mi és ja un dels millors de les lletres catalanes de sempre, encara que s'entesti en seguir escrivint aquesta saga en espanyol. El meu respecte és tal que li segueixo fent cas i llegint l'original. Això no ho faig amb qualsevol.
Puntuació: @@@@
12 Comentaris
"Victus" em va agradar molt, però encara no m'havia decidit amb aquest, em sembla que caurà aviat. Sí que enganxa, el Sánchez Piñol!
ResponEliminaNo acostumo a tocar aquesta literatura, però desprès de llegir la ressenya m'han vingut ganes de variar una mica i deixar la ciència ficció (a més, el context actual és òptim, encara que no es centri tant en Barcelona, tal com assenyales).
ResponEliminaDe la primera novel·la no em va agradar ni com maltractava la pobra Waltraud, ni la facilitat del narrador per canviar de bàndol segons les exigències del guió. Sánchez Piñol és un bon novel·lista, en el sentit que pot obnubilar un lector fàcil; però, com a tot porc, algun dia li arribarà el seu Sant Martí.
ResponEliminaPendent, encara està pendent, però caurà ben aviat!
ResponEliminaA mi em va agradar molt "VICTUS" i, en comparació, aquest no m'ha agradat tant. Estic d'acord en que la manera de narrar, que tant ens va enganxar a la primera part, continua intacta i això fa que et quedis enganxat al llibre però, tot i així, la trama d'aquest no se m'ha fet tant interessant com aquella.
ResponElimina"VICTUS" és una gran història, molt rodona, que et colpeix i això no ho he trobat en aquest llibre. Sens dubte hi ajuden dos fets, el primer que siguin vàries històries (gairebé) independents i el segon que algunes d'elles passin molt lluny d'aquí. Si "VICTUS" em va atrapar tant va ser perquè "explica" la nostra història i, en el meu cas, això va fer que m'hi impliqués molt més en la lectura.
Per a mi doncs, "VAE VICTUS" perd quan el compares amb l'anterior entrega. La sorpresa que va ser aquell ja no la trobes en aquest i el fet que Zuviria sigui el protagonista de tots aquests grans moments de la història ja sembla, en aquesta ocasió, una mica forçat.
Dit això, també dic que no és un mal llibre. Tot el contrari, si l'agafes per ell sol, sense comparacions, és una novel·la que t'atrapa i que t'ho fa passar bé mentre llegeixes. Entenc que dius que continuar la saga no era necessari, en el sentit que "VICTUS" és una història acabada, però que està molt bé que la trilogia tiri endavant perquè la resta de la biografia de Zuviria és també prou interessant. N'estic d'acord, tant que ja espero que es publiqui la tercera part... hem de saber com se'n surt el nostre protagonista de l'atzucac on ha quedat, no?.
Victus em va agradar molt... aquest em resisteixo a llegir-lo, segur que acaba caient, però de moment encara no
ResponEliminaA mi el primer em va agradar però em va costar una mica llegir-lo, així que de moment aquest el deixo en reserva.
ResponEliminaVictus em va agradar, ho reconec. Veig que aquest es un altre llibre d’aventures, val d’acord, no està de més per si mai no ser què llegir, de moment l’apunto a la llista dels “potser”.
ResponEliminaEncara no he llegit "Victus" i em resisteixo a fer-ho, he llegit un parell del Sánchez Piñol i no m'han agradat. I tampoc m'agrada en les entrevistes que he vist per televisió. Però mai se sap, no diré d'aquesta aigua no en beuré...
ResponEliminaA jutjar per les ganes que tenia jo de llegir aquest llibre i el temps que he esperat que sortís, pensava que seria un delit més generalitzat, però ja veig que no, que alguns li esteu donant llargues. Jo no m'ho pensaria gaire més. Gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaGemma Sara, per mi és un gran autor, intentaré llegir sempre tot el que tregui. Has de pensar que és un llibre diferent, els personatges es repeteixen i es parla molt dels que ja no hi són, però les històries canvien. Per mi la història de Zuviría val la pena estigui on estigui, però mira altres opinions.
Uri, s'ha de llegir una mica de tot. Jo durant molt temps vaig llegir només intriga i una mica de ficció històrica, ara llegeixo de tot i força combinat, està molt bé. Com comentes, aquest ja no parla de Barcelona i el seu setge, està bé com a llibre, però si no l'has llegit, et recomano que comencis amb Victus, és clar. Si ja no t'agrada, aquest no valdrà la pena.
Allau, començo a pensar que només ho fas per portar la contrària, que vas totalment contracorrent. Si ja m'agafa complex quan llegeixo les teves crítiques, ara m'ho deixes més que clar: sóc un lector fàcil. M'agrada molt com escriu Sánchez Piñol i el llegiré fins que es cansi d'escriure. Victus em va semblar un molt bon llibre, potser no el seu millor, i tenia moltes ganes de llegir-ne la continuació. L'únic que tinc per criticar-li és que al final empatxa tanta grolleria i tant menyspreu del protagonista cap a tot i tothom, però a banda d'això, el trobo fantàstic. No tinc criteri? Què hi farem. No per això deixaré de llegir el que m'agrada i em ve de gust.
Maurici, ràpid el llegiràs, ja veuràs. La manera com està escrit fa que es llegeixo ràpidament, malgrat tenir dues criatures a les que fer cas!
McAbeu, del que dius només puc discutir-te una cosa. Tenim el record de Victus de que narra la nostra història i el setge de 1714, és el que més es queda en el record. Però si ho penses bé, més de mig llibre es passa explicant la història d'en Zuviría abans d'arribar a Barcelona. Com va canviant de bàndol, com aprèn de jovenet a Bazoches, no comença a parlar del que ens interessa fins molt avançat el llibre, però això no li tenim en compte, perquè acaba allà on ens agrada. No està separat en històries independents, però podria, ja que tot el seu aprenentatge de jove podria ser una, les històries intermitges també. Estem tan delerosos de llegir la història del setge que passem per sobre de tot el que hi ha abans, i per mi també són grans històries, les històries del protagonista, no només de Catalunya. Que t'hagi agradat menys no ho discuteixo, i és cert que de vegades es força una mica l'argument per encabir-hi en Zuviría, però ho considero exigències del guió. I sí, tot i que ja no estiguem al 12 de setembre de 1714, el prota es queda ben penjat al final del llibre, haurem de saber com se'n surt! Espero la tercera entrega, tot i que hi ha coses que em grinyolen, però tingues per segur que el llegiré, d'això no hi ha dubtes.
Bruixeta, vinga dona, si ja saps que és apostar a cavall guanyador, encara que no parli del setge de Barcelona!
Jomateixa, tants autors catalans que llegeixes i no ets fan absoluta de Sánchez Piñol. Si no fos que conec molta altra gent a qui també agrada molt, pensaria que el raro sóc jo!
Pons, només a la llista de 'potser'? Quantes arroves he de posar a un llibre d'aventures que potencialment et pot agradar, donats els precedents, perquè el posis a la llista de 'pendents'?
Botika, aquesta saga és diferent dels altres llibres de l'autor que he llegit, que són de fantasia i aventures. Això és ficció històrica, amb força tocs d'humor i explicada de manera peculiar. Ara, ell segur que continua sent un friki, és un paio força estrany. En tot cas, no llegeixis aquest sense provar Victus abans.
Mmmmm no se, 15 arroves?
ResponEliminaEn el meu comentari anterior deia "Pendent, encara està pendent, però caurà ben aviat!". No sé si aviat són 2 anys, però la cosa ha anat així.
ResponEliminaBo, és molt bo. Evidentment, el context no ens és tan proper, però això no li treu mèrit. Potser la part neozelandesa és la més inconnexa i fins i tot sobrera, però tampoc són gaires pàgines.
Entenc el rebuig que mostres sobre el tracta cap a la pobra Waltraud. No ets la primera persona que em comenta que això li feia certa ràbia, però qui no ha conegut algun vell/a malcarat alguna vegada?