Autor: Jo Nesbø
Editorial, any: labutxaca, 2011
Títol original, idioma, any: Sorgenfri, noruec, 2002
Gènere: Novel·la negra
Traductora: Laia Font
Número de pàgines: 495Traductora: Laia Font
Llegit en: Català
Aquest és el primer llibre que llegeixo de l'autor i va caure a les meves mans de manera casual. Es veu clarament que forma part d'una sèrie perquè fa referència a casos antics i al continu de la vida dels personatges, de manera que hi ha 'spoilers' si no has llegit els anteriors. Es tracta d'una història, o de dues històries, molt complicades i enrevessades fins el punt que et pots perdre una mica, i alguns noms en noruec tampoc ajuden a situar-se, però tot i això és un llibre que es llegeix amb interès i agilitat, sap mantenir la intriga i la tensió lectora. Per fer-hi crítiques, diria que els malfactors són extremadament intel·ligents, una mica massa potser, i això fa perdre versemblança. En canvi, m'han agradat els canvis de perspectiva de la narració i els salts en el temps i l'espai, a petita escala però donen un plus.
Feia temps que sentia parlar de Jo Nesbø, gairebé em perseguia, però fins ara no havia trobat el moment d'iniciar-me en la seva obra. I ja puc dir que no serà l'únic llibre que llegiré d'ell. En conjunt trobo que és un bon llibre de novel·la negra, amb un protagonista fosc, obsessionat amb la feina, alcohòlic, però sobretot bona persona. Vaja, com marquen els cànons. Una escriptura notable, pel que és el gènere, i es centra en la investigació policial, com a mi m'agrada. Potser una mica llarg i embolicat, però suposo que també és acostumar-se a l'estil. L'únic que em sap greu és que si llegeixo llibres anteriors ja sabré les coses que passaran, segurament continuï des d'aquí amb les aventures d'en Harry Hole.
Puntuació: @@@ i mitja
5 Comentaris
Per un moment he pensat que escrivies sobre la novel·la de Philip Roth, que també és molt interessant, encara que sigui poc negra.
ResponEliminaAmb aquest autor m'ha passat una mica el mateix que a tu. N'he sentit parlar força bé i me'l vaig "trobant" (aquest post teu n'és un altre exemple) però fins ara no m'he decidit a llegir-lo. Potser algun dia caurà que la novel·la negra centrada en la investigació policial també és la meva preferida... i, a més, ara ja sé que quan m'hi decideixi he de començar pel número 1 de la sèrie. ;-)
ResponEliminaPer cert (i canviant d'autor però sense marxar de les teves recomanacions), he llegit un llibre de Mar Bosch. A la biblioteca tenien disponible la seva primera novel·la ("Bedlam") i la vaig treure després de que em vam parlar en aquell post del mes passat on la comparaves amb Calders i Moliner. T'he de dir que en aquesta novel·la que més aviat sembla un conte infantil (però no ho és) no hi he trobat la fina ironia de Pere Calders ni la "mala llet" de l'Empar Moliner. Hi ha vist poca conya però que si tenies raó que de surrealisme n'hi ha força i això m'ha agradat prou per tenir en compte aquesta autora si algun altre dels seus llibres torna a caure a les meves mans.
Com l'Allau també pensava que era el llibre de Philip Roth!
ResponEliminaI com en McAbeu i tu, també és un autor que em vaig trobant, que en vaig llegint opinions, ben valorat. Un dels autors de moda, com va ser-ho en el seu moment l'Asensi, en Ruiz Zafón (tal i com comentàvem en l'anterior post). Si m'animo (segur que al final cau) ho faré des del principi, ja ho faig per costum però amb la teva recomanació no li concediré excepció.
Gràcies als tres per comentar, encara que us penséssiu que veníeu a comentar un altre llibre, hahaha!
ResponEliminaAllau, Philip Roth és un altre deute que tinc, algun dia l'hauré de llegir. Alguna recomanació? Gaire difícil llegir-lo en anglès? Algun de curtet (i bo)?
McAbeu, em passava el mateix, el veia ressenyar aquí i allà, ensopegava amb llibres seus, però res. Fins que ha acabat caient, sempre arriba el moment! A veure què et sembla, és novel·la negra, si el gènere t'agrada, ja hi ha terreny guanyat. Crec que se'n pot gaudir.
El 'Bedlam' ja l'he buscat en alguna llibreria, de moment sense sort (no demano que em portin els llibres, si no els tenen vol dir que encara no han de venir amb mi), però tinc ganes de llegir-lo també. Les referències són les que cadascú troba. A mi no em va semblar que retirés a Calders, però a Moliner sí. Jo crec que s'està fent un estil propi.
Roselles, sento decebre-us, de moment al senyor Nesbo no el postulen pel premi Nobel. No sé per què, pensava que tu sí que l'havies llegit. Ja confonc blogaires i ressenyaires... Jo t'animo a llegir-lo, perquè el que sí que és segur és que t'agrada la novel·la negra, i no crec que aquest et decebi. Per cert, saps que aquesta tardor surt el quart de la saga de l'Ombra del Vent del Ruiz Zafón? Li vaig agafar mania, però suposo que l'acabaré llegint, ves.
Es que amb en Jo Nesbo va passar que el primer que van publicar en espanyol de la saga Harry Hole era en realitat el tercer de la saga, i van continuar a partir d'allà. Com que ha tingut tant èxit posteriorment van publicar els dos primers que faltaven. Per això em vaig resistir a llegir-lo quan va començar a despuntar, ja fa uns anys, fins que no publiquessin el primer. I com que ja l'han publicat (no pensis que fa tant, poc més d'un any) el tinc en llista d'espera.
ResponEliminaSí, ja fa un parell de dies que bombardegen amb en Zafón! Em passa com a tu, li vaig agafar mania, en el meu cas tant com a persona com a escriptor. Crec que va ser a la publicació del segon llibre de la saga, El presoner del cel, que el tiu feia unes declaracions de sobradíssim i que contrastava molt amb un llibre que vaig trobar mediocre. I ja no vaig llegir el tercer, tot i que ronda per casa. Per tant, seguint la meva mania de llegir en ordre les sagues, no, no crec que l'acabi llegint encara que també rondi per casa. Però tinc curiositat per saber que en diran els lectors, si serà bo o serà una altra pífia.