Autora: Natza Farré
Editorial, any: Ara llibres, 2016
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 168Llegit en: Català
Conec la Natza Farré per les seves aparicions al Punt.cat i per ser la veu del programa de manualitats 'Ja t'ho faràs!'. En els dos casos em va fer gràcia el seu humor i la seva agudesa en els comentaris. Quan vam saber que treia aquest assaig feminista a casa ens va cridar l'atenció i vam comprar-lo per llegir-lo. El feminisme 'està de moda', i al meu voltant és tema de conversa sovint. Quan dic que està de moda que ningú s'ofengui, vull dir que està molt vigent i que actualment molta més gent se'n fa ressò. Aquest volum tracta de manera distesa i planera una gran quantitat de temes que van de les diferències i la discriminació que pateixen les dones, fins a la violència masclista, passant per la perpetuació de rols a la nostra societat. Està organitzat com un curs amb diferent nivells de dificultat, i amb anotacions i apunts que exemplifiquen la temàtica que es tracta en cada moment. Una bona manera per obrir els ulls a més d'una, i a més d'un.
L'estil del llibre fa que sigui fàcil de llegir, però no deixa de ser assaig, així que no estem parlant d'una lectura per passar l'estona. Al contrari, tot i els tocs d'humor se'ns planteja una realitat molt dura, i que no és per prendre a conya. Aquests tocs d'humor, per cert, van de més a menys al llarg del llibre, de la mateixa manera que augmenten els nivells de dificultat del curs. Sembla que el text va dirigit a dones, perquè de vegades les interpel·la directament, no només perquè faci servir el femení genèric més del que estem acostumats, o potser el fa servir també en això. Però penso que és bo que els homes no se sentin intimidats per una lectura així, a nosaltres més que a ningú ens convé comprendre com es veu el món des dels ulls de les dones, com d'injust pot ser, i en les nostres mans està revertir la situació, i saber que no ens hem de ficar allà on no ens demanen.
La meva parella, que el va llegir abans que jo, em va advertir que algunes coses no m'agradarien, perquè no sempre combrego amb totes les tesis feministes, ni ella tampoc. No estic d'acord amb tot el que diu el llibre, és clar, però tampoc he trobat res que m'hagi tirat enrere de seguir llegint, com de vegades em passa quan escolto algunes feministes que només se saben el manual, però no tenen cap fons. Cap home no s'hauria de tirar enrere amb el que diu el llibre, i com a molt podria dir que en alguns casos parla de problemes que afecten als dos sexes, no només a les dones, i en aquests casos a tothom li és igual que els homes també ho patim. Però la immensa majoria de fets que exposa el llibre cal reconèixer que són veritat, i cal combatre'ls. És una bona lectura per entendre millor aquesta lluita, que hauria d'interessar tothom. Tracta una gran varietat de temes, i potser per aprofundir ens caldran altres llibres o altres converses, però és una bona revisió general sobre feminisme.
Puntuació: @@@
6 Comentaris
No. Aquest em sembla que no.
ResponEliminaEm va agradar, tot i que pensava que potser seria massa lleuger. Troba un bon punt, la Natza. Comparteixo opinió.
ResponEliminaAh, és veritat que el feminisme "està de moda", també ho noto amb les informacions que ens demanen a la feina, i bona falta que fa!
ResponEliminaUfff, a mi la Natza Farré se'm va fer molt pesada a .CAT i la tolero -tot i que segueix caient-me malament- a La competència. Em sembla massa radical en les seves idees, tampoc crec en la seva tesis del feminisme. Està clar que no tocaré aquest llibre...
ResponEliminaÉs un llibre complicat, entenc que no cridi l'atenció, però mira, s'ha de llegir de tot. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaJomateixa, no hi fa res, ni falta que fa.
Gemma Sara, jo el vaig trobar prou bé. La serietat que hi posa va en augment, però manté l'estil, i està bé poder tenir documents així per entendre bé la situació de la dona en molts camps. El feminisme està de moda, però això és també un problema. Com em va dir una dona ben compromesa amb la causa quan li vaig dir això, el feminisme està ara a l'agenda pública, i això sí que està bé. Que estigui de moda vol dir que es pugen al carro ara algunes persones que només volen notorietat ràpida i veuen aquesta via ideal per fer carrera, i això em fa molta ràbia, perquè si rasques una mica estan plenes de contradiccions i estereotips. O com a mínim, de superficialitat. En realitat només saben recitar el manual de memòria com un lloret, i això no ajuda, al meu entendre. Ep, i que són les que més criden, eh!
Jan, en aquest llibre s'hi poden trobar moltes coses i naturalment algunes et semblen sensates i evidents, i d'altres no les comparteixes. A mi m'ha agradat ampliar una mica els horitzons, però això no vol dir que ara estigui totalment d'acord amb ella. Ni que calgui llegir-lo, és clar.
Clar que hauria d'interessar a tothom! Però molts es prenen el feminisme com un problema i no com a solució. De fet ja és un gran què que te l'hagis llegit, que us l'hagueu llegit, de que a la gent se li remogui quelcom a dins i vulguin saber més del que està passant, del que ha passat ara i sempre, del que s'està denunciant i de què ha de canviar.
ResponEliminaPer part meva he acabat Teoria King Kong de la Virginie Despentes i Una habitación propia de la Virginia Woolf, i ja publicaré la ressenya, només dir que m'han deixat flipant (per això ara mateix estic espitosa perduda amb el tema hahaha). Aquest me l'apunto, perquè és interessant que sigui més actual i suposo que per tractar-se d'un llibre d'aquí hi trobaré certa afinitat.