Autor: Mark Haddon
Editorial, any: Vintage, 2004 (original de 2003)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 272Llegit en: Anglès
Premis: Whitbread Novel of the Year, Guardian Children's Fiction Prize i South Bank Show Book
RELECTURA
Algú ha matat en Wellington, el gos de la senyora Shears, amb una forca. La senyora Shears es pensa que ha estat en Christopher, però ell només ha sortit a saludar en Wellington, a ell li agrada molt, en Wellington. I no suporta que el toquin, per això pega el policia que intenta saber si ha estat ell qui li ha clavat la forca el gos. En Christopher és un noi de 15 anys amb síndrome d'Asperger, terriblement intel·ligent i amb una memòria prodigiosa, però per qui les relacions amb la gent són molt difícils. El seu món està regit per la lògica i les matemàtiques, i les persones no són ni una cosa ni l'altra, no les entén. Viu amb el seu pare, perquè la mare és morta, al poble de Swindon, i ja que la policia no té cap pista, decideix ser ell qui descobreixi qui ha matat el gos de la veïna, i es posa a investigar. I el que descobrirà li farà canviar completament la concepció del petit món que l'envolta.
El narrador d'aquesta història és el propi Christopher, ja que se suposa que és un llibre que ell mateix escriu per explicar les seves investigacions sobre la mort d'en Wellington, sota la supervisió de la Siobhan, la seva mestra d'educació especial. Com a tal, està escrit com pensa el noi, i explica tot el que li passa pel cap. Els capítols, enumerats només amb nombres primers, intercalen la trama amb explicacions diverses del món d'en Christopher, com el significat de veure passar cotxes vermells o grocs, alguns jocs matemàtics o digressions astronòmiques. La barreja funciona perfectament i és impossible no sentir afecte pel nano, tot i que seria molt difícil conviure-hi. No importa que la història s'agafi una mica amb pinces, es fa creïble igualment, i t'enamora a cada pàgina que passes. Gran mèrit de l'autor haver sabut recrear tan bé el comportament d'un noi amb aquest trastorn.
Aquest llibre és una petita meravella. Entranyable, absorbent, sorprenent... ja el vaig llegir en català fa uns anys, però després d'anar a veure l'obra de teatre a principis d'any, em vaig prometre llegir-lo altre cop, i en anglès. Així ho he fet, i m'ha agradat encara més del que recordava. I no hi fa res conèixer la història, val la pena igual. Per cert, l'obra de teatre estava increïblement ben recreada. Si encara hi ha algú que no l'ha llegit, trobo que és molt recomanable per a tots els públics. Perquè és diferent, t'atrapa sense remei. De l'autor no n'he tornat a llegir res més, però cal dir que amb aquest llibre va saber tocar la tecla.
Valoració: @@@@
5 Comentaris
Jo també el vaig llegir en català ja fa uns anys i em va encantar. Conec una noieta amb aquest trastorn i el cert es que ho descriu meravellosament bé. Una gran lectura.
ResponEliminaEstic d'acord amb la teva valoració. El llibre aconsegueix que ens posem en la pell de Christopher i en la seva manera de veure (i viure) el món que l'envolta i això és el gran mèrit d'aquesta lectura que la fa molt recomanable. A mi em va agradar força.
ResponEliminaA mi també em va agradar moltíssim.
ResponEliminaTambé m'agradaria molt veure l'obra, me n'han parlat molt bé.
No soc de rellegir (perquè encara sóc jove i no fa masses anys que llegeixo) però sempre es temptador llegir un llibre abans de veure l’obra o la peli si fa temps que l’has llegit i el llibre en qüestió et va agradar.
ResponEliminaEs tracta d'un llibre força conegut, no m'estranya que l'hagueu llegit. De fet, és el llibre traduït al català que he vist que ha arribat a una edició més alta, em va sorprendre. Moltes gràcies a tots pels comentaris.
ResponEliminaBruixeta, no conec a ningú amb aquesta síndrome, almenys diagnosticat, però tinc la impressió de que sí, que està molt ben recreat. Amb una bona dosi d'humor també.
McAbeu, el Christopher veu i viu el món a la seva manera, no com la resta de nosaltres. El llibre ens permet que puguem fer-ho com ell per una estona, i el resultat és força espectacular. Trobo que és un llibre que val molt la pena llegir.
Jomateixa, vaig fer un post de l'obra i tot. A mi em va encantar, i el Pol López, l'actor que recrea en Christopher ho fa genial. Em temo que ja no la fan, però no perdis l'esperança. Jo la veuria altre cop encantat.
Pons, també rellegeixo poc, però per altres motius: la majoria de llibres que he rellegit m'han decebut. Però no és el cas, i precisament aquest l'he rellegit després que veure l'obra em fes venir ganes de tornar-hi. I per primera vegada, pensa que aquesta segona lectura m'ha agradat més que la primera.