Autor: Haruki Murakami
Editorial, any: Empúries, 2017
Títol original, idioma, any: Shokugyro Toshite No Shosetsuka, japonès, 2015
Gènere: Biografia
Traductor: Jordi Mas
Número de pàgines: 312
Llegit en: Català

Una nova entrega de l'autor japonès, però aquest cop no es tracta d'una novel·la ni de contes. Com ja va fer a 'De què parlo quan parlo de córrer', Murakami ens torna a explicar les seves interioritats, aquest cop pel que fa al món de l'escriptura, una activitat, la seva, que mai dissocia de la de fer esport, com ja explicava en el primer volum autobiogràfic, i tampoc fa ara. Es pot dir que és biogràfic, tot i estar a cavall de l'assaig, però parla del fet de ser novel·lista des d'una perspectiva massa personal, sincera i íntima. En diferents capítols ens anirà parlant, per exemple, de com es va convertir en novel·lista, de la seva metodologia, de premis literaris, les temàtiques, els seus personatges, l'originalitat, o per a qui escriu les seves obres. Sempre amb un to amè, humil i agradable que ens fa descobrir la seva vessant més personal i conèixer el making off de les obres que tant gaudim alguns.

Murakami és un novel·lista accidental. Va començar a escriure per casualitat i la seva primera obra 'Escolta la cançó del vent' va guanyar un premi per escriptors novells, així que va continuar escrivint fins a convertir-se en un dels escriptors més reconeguts de l'actualitat, que a més compta amb un nombre igual de fans que de detractors. Per això aquest llibre no es pot agafar com un manual per convertir-se en escriptor, però sí que hi trobarem punts en el que ens podrem sentir identificats, i alguns consells que val la pena escoltar. No vol dir que estiguem d'acord amb tot, ell és un personatge peculiar, però en molts casos li haurem de donar la raó. No tots els capítols resulten igual d'interessants, el llibre inclou una part de crítica al sistema educatiu japonès que se m'ha fet una mica més pesada, però en general passa molt bé i és agradable de llegir.

Aquest llibre resultarà molt interessant a aquells qui coneixen l'autor i la seva obra, i com més obra coneixes, millor. Les parts que he gaudit més són les que parla de les interioritats de les seves novel·les, i sobretot d'alguns personatges, així que ens retrobarem amb l'Aomame de '1Q84', en Kafka i en Nakata de 'Kafka a la platja' o en Jay i en Rata de les seves primeres obres. De fet, si el llibre parlés només d'això, l'hauria trobat meravellós. M'ha resultat agradable conèixer més l'autor i la seva carrera, però el que més m'interessa són les seves obres, és clar. En resum, no és un llibre gens recomanable per aquells que han llegit Murakami i no els ha agradat, no els servirà de res. Però si ets dels que adores l'univers Murakami, segurament en gaudiràs força, com m'ha passar a mi.

Valoració: @@@