Autora: Shirley Jackson
Editorial, any: L'Altra, 2014
Títol original, idioma, any: The Haunting of Hill House, anglès,1959
Gènere: Terror
Traductora: Martí Sales
Número de pàgines: 278Traductora: Martí Sales
Llegit en: Català
El doctor Montague es proposa fer un experiment del qual després n'escriurà un llibre que s'ha de convertir en tot un èxit. Està obsessionat amb els fenòmens paranormals, i per això vol saber què se sent vivint en una casa encantada. Quan descobreix Hill House, un casalot que té un historial ple de fets fatídics, sap que ha trobat el lloc. Però no vol anar-hi sol, fa una crida a una sèrie de gent que han tingut experiències amb el món paranormal, i només li contesten dos, l'Eleanor, una jove fràgil i depressiva, i la Theodora, que se suposa que té capacitat telepàtica, i que té un caràcter oposat a l'Eleanor. Al grup s'unirà en Luke, que és el futur hereu de la casa, per imposició de l'actual propietària. La casa és realment inhòspita, però al principi tots ells s'ho prenen amb humor i intenten adaptar-se a l'entorn. Al principi. Fins que comencen els sorolls a les nits.
Vaig quedar gratament sorprès de la meva primera experiència amb Shirley Jackson, amb el llibre Sempre hem viscut al castell, i vaig decidir llegir també el primer que l'editorial L'altra havia publicat en català de la mà de Martí Sales. Tot i que no sóc gens amant del gènere de Terror, tampoc m'ha decebut, al contrari. El llibre està molt ben escrit i t'atrapa de seguida, tot i que l'acció va arribant mica en mica. Els personatges es complementen bé, i hi ha diàlegs que t'arrenquen un somriure, però en cap moment ens traiem de sobre la sensació que alguna cosa inquietant està passant, o a punt de passar. No és una història per passar molta por, però sí d'estar en tensió i incòmode, com si tu mateix estiguessis a la casa amb els protagonistes. I això és mèrit de l'escriptora, trama ben construïda i moments d'aguantar la respiració ben seleccionats.
Majoritàriament, m'ha agradat més que l'altre, hi passen més coses, i més interessants. Al tram final desvarieja una mica i això em va fer baixar el bon ritme de lectura que portava. No arriba a descarrilar, però diré que la darrera part no m'ha convençut com la resta del llibre. Tot i així, content de descobrir una escriptora de tant talent, i uns llibres que aguanten prou bé el pas del temps, tot i tenir ja una seixantena d'anys. Bona literatura, i un terror psicològic no tan aterridor com els productes que es fan actualment, però que fa no tenir-les totes quan s'apaguen els llums de casa.
Valoració: @@@ i mitja
5 Comentaris
A mi, per marciana, potser em va agradar més la del castell. Però la Jackson mereix un raconet als nostres cors, sigui com sigui.
ResponEliminaSi llegeixes castellà, ho hauràs de completar amb els "Cuentos escogidos" de Minúscula. El de la loteria és un clàssic que et remourà les entranyes.
El castell em va agradar molt. Aquesta el tema em sembla més tòpic, però m'ho pensaré...
ResponEliminaL'altre cop no vaig voler anotar-lo, i ara m'has fet ganes de llegir-los els dos!!
ResponEliminaQuin desastre de llista de pendents. No hi ha manera de reduir-la :/
Moltes gràcies als tres per aquests comentaris, és bo poder parlar d'aquesta autora que acabo de descobrir i que m'ha portat, de moment, una grata sorpresa.
ResponEliminaAllau, tens bona part de la culpa de que aquesta ressenya existeixi, perquè em vas donar l'empenta final per llegir el del castell, i aquell m'ha portat a Hill House. Tens raó, aquesta autora mereix tenir-la en consideració, i esmentar-la de tant en tant. Com suposaràs, puc llegir en castellà, és clar, però m'esperaré a que algú tradueixi aquest recull al català, ja que hi som, que no hi ha pressa. He sentit que tothom parlar del relat de la loteria, és el que la va fer famosa. Em té ben encuriosit, perquè només sento que remou molt, i no em puc imaginar de què va.
Salvador, és clar que és un tema més tòpic, casa encantada, gent que hi va i que no es creu res del que diuen de la casa... però mira quan està escrit. Aquest llibre és més referència que plagi, segur. En ell es deuen haver inspirat moltes obres més modernes, i això mereix una oportunitat.
Joma, vinga dona, que aquests és possible que t'agradin. És una escriptora especial, i em sembla que està aguantant bé el pas del temps. Prova-ho, i així descanses una mica de tant producte de proximitat.
M'encanta Shirley Jackson, m'encanta com em maregen els seus llibres, com m'angoixen, com em deixen amb la sensació de no saber què està passant, amb la sensació d'incomoditat. El terror està sempre en la perspectiva del mateix narrador. És un d'aquests llibres que me'n vaig adonar de quant m'agradava un cop el vaig haver acabat. I el tema de la casa encantada sempre m'ha encantat.
ResponElimina