Autor: E.O. Chirovici
Editorial, any: Edicions 62, 2017
Títol original, idioma, any: The Book of Mirrors, anglès, 2017
Gènere: Intriga
Traductor: Albert Torrescasana
Número de pàgines: 313
Llegit en: Català

Un de tants manuscrits cau a les mans de l'agent literari Peter Kratz, però la carta de presentació que l'acompanya li crida l'atenció. L'autor és un tal Richard Flynn i el text explica uns fets que aparentment van passar de veritat a Princeton el 1987. Un reputat professor de psicologia, una alumna avantatjada, una relació sentimental amb moltes incògnites i notables dosis de manipulació psicològica. És la història de com va morir el professor Joseph Wieder, cridarà l'atenció del públic segur. Però el manuscrit està incomplet, i l'agent ho tindrà molt difícil per obtenir la resta del text. Seqüencialment, primer un periodista i després un policia retirat aniran estirant el fil per descobrir què hi ha de veritat en les paraules de Flynn, o si només és ficció, amb la 'col·laboració' dels protagonistes del manuscrit que encara són vius. La memòria de cadascun jugarà un paper important. Però encara més el que recorden i no expliquen. 

El llibre està dividit en tres parts titulades amb el nom d'un dels personatges que investiguen, que en cada part serà la veu principal. Així tindrem l'agent literari Krats, el periodista John Keller i el policia jubilat Roy Freeman, que aniran encadenant el pes de les descobertes. A la primera part se'ns presenta el manuscrit, i a les altres dues assistim a la investigació ambientada a l'actualitat, que és força frenètica. Un llibre pensat per enganxar, amb múltiples girs argumentals que fan pensar en 'La veritat sobre el cas Harry Quebert', encara que amb un puntet menys de magnetisme. És de lectura ràpida i fàcil, encara que més val no despistar-se perquè hi ha molts noms i moltes branques, encara que pocs realment importants.

En aquest llibre trobarem intriga, novel·la negra i una història elaborada. Són bons ingredients per una bona estona de lectura, i val a dir que la proporciona. Potser s'embolica massa en algunes ocasions, però té una llargada ajustada i sap mantenir l'interès. Pot ser més o menys absorbent en funció de l'humor amb el que l'agafis, penso que m'hi podria haver capbussat més del que he fet. Com a crítica podria dir que se suposa que l'argument es basa en construir records falsos que s'acaben establint com a certs, i en la manipulació dels records, i aquests temes es toquen només tangencialment. El que sí que hi trobarem són mentides i més mentides, i bona investigació per descobrir-les. No comença com un cas policial qualsevol, però sí que acaba sent-ho, i això li resta una mica, però tot i això fa bo de llegir. Un autor a tenir en compte per aquells que gaudeixen del gènere.

Valoració: @@@ i mitja