Editorial, any: Xandri, 2017
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 241
Llegit en: Català
No hi ha societat totalitària sense classes, ni sense insurgència. A l'Atlàntida conviuen els atlants amb els regents de l'Olimp, i un exèrcit de treballadors sectorialitzats i sense voluntat que s'encarreguen de fer la feina perquè els atlants puguin viure còmodament. Però a l'Inframon els lliberts malden per acabar amb el règim i alliberar els seus. La sort dels lliberts aconseguirà una bona empenta quan aconsegueixen raptar el productor MLM-1983, a qui anomenaran Prometeu, i que els guiarà com un profeta per poder assaltar l'Olimp. Al mateix temps, Di-we, el creador, reclutarà Hèracles, un atlant amb unes condicions especials per ser el seu ajudant. Es dóna el cas que el pare d'Hèracles sospita que viuen enganyats per l'Olimp i en té proves. Però el jove s'haurà de mantenir fidel al creador. Fins quan? I fins on arribaran els lliberts comandats per Alkaios i Prometeu?
La proposta d'aquest llibre és una mica arriscada: barreja la ciència ficció amb la mitologia grega. Donada la dificultat de tal empresa, cal dir que el resultat és notable, però dista de ser òptim. No es pot dir que el plantejament sigui original, les referències van des de 'Matrix' fins a 'Un món feliç', passant per altres referents de la ciència ficció i les distòpies, però sap trobar un relat propi amb aquesta barreja de temàtiques poc comuna. La trama és un xic enrevessada i costa d'entrar a la història, en part per totes les referències a la mitologia, i en part perquè és difícil situar-se en els diferents escenaris presentats. També la tensió narrativa i el registre són una mica irregulars, i a la trama alguns aspectes grinyolen, especialment als que fan referència a les habituals discussions ètiques de la ciència ficció. També un comentari per l'edició, el format és còmode i atractiu, però trobo que al text li falta una mica de revisió.
Després de 'Tu i jo, living style', en Marcel Pujol canvia totalment de registre, d'una ficció contemporània a la ciència ficció amb tocs de mitologia, i això suposa un salt endavant important. Malgrat que hi ha temes a polir, i que afronta un argument molt ambiciós, el llibre es deixa llegir i va de menys a més, quan comences a entendre què passa en comences a gaudir més. Hi ha societat totalitària, mentides, enganys, traïcions, escollits i molta acció. Bons ingredients per una bona estona de lectura. Tot i que a mi m'encanta la mitologia grega, trobo que el llibre podria haver existit perfectament sense aquesta vessant, i que potser hauria fluït més. Però això ja seria discutir la voluntat de l'autor i el que volia aconseguir. Si se n'ha sortit millor o pitjor, dependrà de l'opinió de cada lector o lectora.
Valoració: @@ i mitja
Després de 'Tu i jo, living style', en Marcel Pujol canvia totalment de registre, d'una ficció contemporània a la ciència ficció amb tocs de mitologia, i això suposa un salt endavant important. Malgrat que hi ha temes a polir, i que afronta un argument molt ambiciós, el llibre es deixa llegir i va de menys a més, quan comences a entendre què passa en comences a gaudir més. Hi ha societat totalitària, mentides, enganys, traïcions, escollits i molta acció. Bons ingredients per una bona estona de lectura. Tot i que a mi m'encanta la mitologia grega, trobo que el llibre podria haver existit perfectament sense aquesta vessant, i que potser hauria fluït més. Però això ja seria discutir la voluntat de l'autor i el que volia aconseguir. Si se n'ha sortit millor o pitjor, dependrà de l'opinió de cada lector o lectora.
Valoració: @@ i mitja
4 Comentaris
Enhorabona has aconseguit que un llibre de ciència ficció no em resulti atractiu.
ResponEliminaDoncs jo opino el contrari, no sóc amant del gènere tot i que últimament no sé el perquè, cada cop tinc més llibres d'aquest gènere que van a parar a les meves mans. No descarto la seva lectura, la mitologia grega també me resulta atractiva.
ResponEliminaNo tinc clar si el teu comentari m'encoratge a llegir-lo o tot el contrari.
ResponEliminaM'ha semblat un llibre de clar-obscurs. Per una part compta amb bons elements de ciència ficció, i referències a grans clàssics en la trama, però el llenguatge i la manera de parlar arcaica dels personatges costa una mica de lligar. Els mateixos noms dels personatges no em quadren. Però bé, com sempre, opinió totalment personal. El llibre es deixa llegir i té prou misteri com per anar mantenint l'interès. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaPons, ja saps que no sóc un súper fan de la ciència ficció, així que potser li trobaries tu més gràcia que jo.
Botika, doncs potser aquest llibre assenyala cap a tu, perquè reuneix el teu nou interès amb un de més antic. Qui sap.
Mireia, em sap greu, intento explicar els llibres tal i com els percebo. Si no et convenço, potser és que no ha de ser.