Editorial, any: Llibres del Delicte, 2017
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 270
Llegit en: Català
La Sofia es vol suïcidar. Sense recursos, sense família que la pugui ajudar, i amb dos nens petits al seu càrrec, ja no pot més i sap que sense ella la canalla tindrà millor atenció de la que ella els pot donar. Ho té tot previst, però quan ja jeu a terra de casa seva després d'una bona ingesta de pastilles, la troba la seva veïna Raquel, que aconsegueix que acabi en un hospital i se n'acabi sortint. La Raquel, que mai s'ha mostrat especialment afectuosa amb ella, després de la mala experiència li ofereix fer-se càrrec de la seva sogra, i així podrà guanyar-se la vida. Però aquest gest de bona voluntat amaga uns interessos personals que aviat sortiran a la llum. La Raquel cobeja la fortuna familiar d'en Francesc, i veu en la Sofia una possible infiltrada seva a la casa per obtenir informació i aconseguir així entrar en els negocis de la família. Però la Maria, la matriarca, la coneix prou bé. Les relacions amb la seva família vénen de lluny, i no se'n refia ni un pèl. La pobra Sofia es veurà immersa en una autèntica lluita de poder en la que té tots els números per sortir escaldada. Això, si no és que no és tan pobreta com elles es pensen...
La Ramona Solé ens torna a portar una història d'intrigues i de gent amb males intencions com ja va fer a Quaderns. La trama no té res a veure, però sí que hi reconeixem una estructura similar, en els seus llibres res ni ningú és el que sembla a primer cop d'ull. El que sí que destacaria és una evolució en la seva escriptura, més madura i treballada en aquest segon llibre en solitari. La història és prou interessant i atractiva i convida a seguir endavant fins el final, però de vegades és una mica repetitiva i dóna una mica massa de volta sobre el mateix concepte, o explicacions que no caldrien. En l'apartat de crítica també afegiria que amb la voluntat de generar suspens i de fer girs argumentals, aquests acaben marejant al lector. Està molt bé la sorpresa i els canvis sobtats, però jo agraeixo que no s'emboliqui tan la troca en el gènere negre, més val centrar-se en el fil principal, perquè pot acabar sent contraproduent.
He llegit el llibre a molt bon ritme, i això és bon senyal, tot i el que comentava més amunt. Els canvis constants d'escenari poden despistar, i més perquè tots els personatges fan la guerra pel seu compte per aconseguir els seus propis objectius. Alguns personatges laterals a mi no em caldrien, potser. Es diu que el llibre va de manipulacions, però jo parlaria més aviat d'enganys, d'amagar informació i de voler aprofitar-se dels altres, almenys no sembla que s'aconsegueixi manipular a ningú. La lluita psicològica de poder es decanta massa cap a un dels cantons, i això seria també millorable, però la part 'que guanya' és molt bona, sobretot al principi i al final. Final que, per cert, està molt ben aconseguit. Però no revelarem res més de la trama perquè s'ha de llegir. Segur que us deixareu portar per aquesta història tan prismàtica i amb mil i una cantonades.
Valoració: @@@
6 Comentaris
Moltes gràcies XeXu.
ResponEliminaNo ens han de fer por les crítiques, perquè ensenyen a tirar endavant ;)
Pinta bé, pel que dius. Ja estava a la llista, però ara més :)
ResponEliminaTinc moltes ganes de llegir-lo, aquest segur que caurà aviat.
ResponEliminaA mi, en canvi, aquesta manera "d'embolicar la troca" amb les sorpreses i canvis sobtats és el que més em va agradar. M'agrada el gènere negre clàssic en que el text es centra en el fil argumental principal i l'important és només la "investigació del crim" però jo penso que la Ramona vol anar més enllà d'això i, és la meva opinió és clar, jo trobo que ho aconsegueix amb nota i digues-li manipulacions, enganys (com fas tu) o secrets amagats (com els vaig definir jo a la meva ressenya) és amb això que ens fa jugar mentre llegim i jo el vaig gaudir molt aquest joc.
ResponEliminaTé pinta que aquest llibre s’ha col•lat unes quantes posicions en la teva llista de pendents, favoritismes...
ResponEliminaUn cop més, complicat fer una ressenya de manera sincera sabent que l'autora passarà a mirar-la, però també és una sort poder-ho comentar amb ella, i amb l'altra gent que ja l'ha llegit. Gràcies per comentar.
ResponEliminaJomateixa, sempre destaco les coses negatives perquè un llibre publicat ja se suposa que en té de positives. També destaco aquestes, però m'agrada compartir les impressions que rebo dels llibres i el que no m'ha convençut. Si això us ajuda a millorar, genial. Els elogis aquí no són mai de compromís, i tu te n'emportes alguns, eh!
Salvador, que fa que encara no l'has llegit! De nadal no passa!
Botika, doncs en parlem quan facis la ressenya!
McAbeu, no és un llibre de novel·la negra, no hi ha una investigació criminal, encara que acaben apareixent els vells coneguts policies de 'Quaderns'. Jo l'he classificat com a 'intriga', perquè de misteri i enganys n'hi ha molts. Els canvis sobtats i les sorpreses són benvingudes, ja està previst que sigui un llibre d'anada i tornada, però em sembla molt desigual per les dues parts, i intervenen trames que no vénen al cas i que no caldrien, per embolicar la troca. El concepte 'embolicar la troca' no l'aplico a l'argument, és una crítica. Un argument pot ser enrevessat, canviant i amb moltes cares diferents, però si et perds llegint-lo, és que alguna cosa falla. I crec que aquí falla, que li sobren un parell de voltes a les coses, i potser li falta intensitat en els personatges, menys amenaces i més sang, i potenciar més els mètodes que tenen els personatges per descobrir coses que se suposa que no han de saber. L'exemple és la Maria, que sempre sap tot el que passa, això està bé. Però la Raquel està molt desaprofitada, trobo. Bé, són les meves impressions, no tenim per què coincidir, i està bé que així sigui. Al final, el llibre ha d'agradar tal com està sobretot a l'autora, és a qui ha de convèncer com ha quedat. La resta només són opinions.
Pons, no pateixis, que quan tu escriguis un llibre (o ho diguis, si és que ja n'has escrit), també li faré passar moltes posicions, t'ho asseguro.