Autora: Mireia Vancells
Editorial, any: Cossetània, 2017
Gènere: Terror
Número de pàgines: 210
Llegit en: Català
Premis: XXXIV premi de narrativa Ribera d'Ebre

Just el dia que esdevé clergue, el jove Marcial Ustrell rep una missió per part del seu mentor, l'arquebisbe Gregorio Modrego. Haurà d'anar a comarques a inventariar una vintena de parròquies de la diòcesi, i s'ha de fer en un temps molt curt. S'hi passarà l'estiu, però don Gregorio li promet que si fa la feina després aconseguirà una beca per seguir estudiant a Roma. Tampoc no té opció de refusar, així que en Marcial comença a fer tots els preparatius per dur a terme la tasca encomanada. Tot això estaria molt bé si no sabéssim que, per algun motiu que desconeixem, en un futur proper el malaurat jove ja serà mort. En el seu primer emplaçament, Montcenalls, s'haurà d'enfrontar amb unes forces que desconeix i que el superen. Al mateix temps, descobrirem la llarga nissaga de dones amb nom de planta i amb habilitats remeieres que acaba amb la Malva. La jove i el nostre capellà es trobaran a Montcenalls i les conseqüències d'aquest encontre només les coneix el mateix diable.

L'autora d'aquest llibre em va contactar per si podia llegir-lo i ressenyar-lo, i val a dir que m'he emportat una grata sorpresa. L'etiqueto en el gènere de terror perquè hi surten bruixes i el mateix dimoni hi juga un paper, però tampoc es passa por llegint-lo. Es tracta d'una bona història que té molta més substància de la que sembla al primer cop d'ull. Potser les explicacions inicial, la contextualització, és una mica extensa, però els dos fils argumentals, el del capellà per una banda, i el de les bruixes per l'altra (que de bon inici només sembla un salt enrere en el temps, però va derivant) aconsegueixen captar l'interès del lector. M'ha passat una cosa estranya, però. La lectura ha estat més lenta del que és habitual, m'ha costat avançar, però en cap cas ho atribueixo a l'argument, que atrapa prou al llarg de tot el llibre, ni tampoc a la capacitat literària de l'autora, és un llibre ben escrit, correcte tant en fons com en forma. Així que no sé per què he anat tant al ralentí.

He de dir que no sempre que m'envien un llibre per ressenyar quedo tan satisfet d'haver-lo llegit. La proposta de la Mireia Vancells aborda temes complexos com són l'església, els poders curatius de les plantes i les forces malèfiques i el resultat és notable. Com deia, la lectura no se m'ha fet àgil, però la sensació d'estar llegint un bon llibre l'he tinguda en tot moment. Ens va donant la informació que necessitem en cada moment i de tant en tant algun ensurt. A més, com que sabem que el protagonista està mort quan s'explica la història, és obligatori acabar-la per saber com ha anat. Un llibre per donar-li una oportunitat, i una autora per prestar-li atenció.

Valoració: @@@ i mitja