Editorial, any: Impedimenta, 2017
Títol original, idioma, any: The Bookshop, anglès, 1978
Gènere: Narrativa
Traductor: Jaume C. Pons
Número de pàgines: 183
Llegit en: Català
Després d'enviudar, la Florence Green decideix establir-se al petit poblet pesquer de Hardborough i obrir una llibreria, la primera que hi haurà en aquest racó de món. A tal efecte, troba una casa ideal, Old House, que fa temps que està abandonada, té humitats i està habitada per un fantasma capritxós. Obrir i portar un negoci és sempre difícil, tot i que comptarà amb l'ajuda d'una joveníssima companya que li facilita la feina, però no estarà mancada d'oposició. Hi ha qui té altres plans per la casa que ella ha decidit fer seva, i que no escatimarà esforços per aconseguir els seus objectius. Tot es complicarà encara més quan la Florence decideix oferir a la seva botiga la Lolita de Nabokov, una novetat editorial que no deixa indiferent a ningú, i que en un poble conservador i aïllat com Hardborough genera tanta curiositat com rebuig.
Aquesta novel·la està ambientada a mitjans dels anys 50 i en una societat carca que no està preparada per segons quins canvis. La Florence és una dona avançada al seu temps i amb una mentalitat més progressista que la dels seus conciutadans, i que estima els llibres per sobre de tot. Als que som lectors ens serà difícil no empatitzar amb ella i no voler que se'n surti malgrat les dificultats. No sé per què em sembla que l'autora s'ha retratat a ella mateixa en la seva protagonista. És un llibre sense grans girs que es va desenvolupant de manera paral·lela a la construcció de la llibreria i de la seva evolució. Alguns passatges semblen una mica inconnexos i no semblen tenir massa relació amb el tema principal, però a banda d'això es llegeix molt bé amb una escriptura molt agradable. Hi ha crítica social i apologia de la literatura i de la lectura, com no podria ser d'altra manera amb el títol que il·lustra la coberta.
Si una cosa no ens agradarà d'aquest llibre és el final, i no perquè grinyoli, ni perquè estigui mal plantejat o escrit, sinó perquè probablement és el final que no volem, però això no depèn de nosaltres, sinó de la voluntat de l'escriptora. A banda d'això, és un bon llibre, curtet, distret i que passa prou bé. Com comentava, a estones no saps per què està explicant segons què, però això no impedeix seguir la trama. Una lectura ràpida i que rarament decebrà, tampoc no és l'obra del segle, però no ho pretén. Ni tan sols aconsegueix dissuadir-nos a aquells que volem estar sempre envoltats de llibres i que somiem en tenir una llibreria, o en el seu defecte, una biblioteca ben nodrida a casa.
Valoració: @@@
4 Comentaris
Completament d'acord amb el que dius, has descrit perfectament les sensacions que vaig tenir al llegir-lo.
ResponEliminaA vegades coincidim...
A veure si aquesta vegada em guarda el comentari... últimament em passa sovint i no sempre tinc paciència per tornar a escriure'ls.
ResponEliminaAquest llibre em va cridar l'atenció des del primer moment. Els lectors tenim una fixació especial amb els llibres que parlen de llibres i aquest era un d'ells. A més totes les critiques eren boníssimes. El llibre em va agradar però no em va encantar. El dibuix de l'època amb els estereotips de genere, la mala bava dels comentaris de la Florence ... tot això ho vaig trobar interessant però no em va emocionar tot el que esperava. Si l'hagués de puntuar segurament em quedaria també amb les teves tres @
mira, en aquest coincidirem a les "lectures de l'any", doncs ha sigut un dels primers en caure aquest 2018. Encara no he publicat la ressenya... també he de dir que, curiosament, m'ha agradat més la pel·lícula (la vaig anar a veure després de llegir el llibre)
ResponEliminaAquest llibre, que ja té uns quants anys, ha cridat l'atenció suposo que per la pel·lícula que en va fer la Isabel Coixet. Dubto molt que la miri, però llegir el llibre sí que m'ha agradat. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaBotika, darrerament estem coincidint més, no te n'has adonat. Jo he fet un viratge, ara llegeixo llibres que no llegia abans, i potser m'he apropat més als teus gustos. Algun cop ensopegaré llibres que no m'agradin, però també descobreixo autors i autores molt interessants!
Mireia, per un comentari que m'havies fet anteriorment ja vaig veure que alguna cosa del llibre et grinyolava. Sembla que ens ha quedat una impressió força semblant. És un bon llibre, però no és d'aquests que llegiries una vegada rere un altre, i potser jo li canviaria algunes coses per fer-lo una mica més rodó.
Eli Ramírez, em sembla que no acabaré veient la pel·lícula, almenys a curt termini. Bé, qui sap, potser un dia l'ensopego i m'hi enganxo. No sembla un llibre massa difícil de recrear a la pantalla gran, oi?