Editorial, any: Males Herbes, 2016 (2a edició)
Títol original, idioma, any: Válka s mloky, txec, 1936
Gènere: Fantasia
Traductor: Núria Mirabet
Número de pàgines: 371
Llegit en: Català
El capità Van Toch descobreix unes curioses criatures als mars del sud. Al principi no sap ben bé què són, alguna mena de rèptil o amfibi, però el cas és que poden caminar sobre dues potes i són capaces de fer treballs manuals. Ell les fa servir perquè li portin ostres per trobar perles. Aquestes salamandres, que al principi són poques, però sembla que augmenten ràpidament de nombre, demostren una intel·ligència fora de mida al regne animal, i a mesura que creix el coneixement que se'n té, se les anirà fent servir com a mà d'obra per a treballs al mar. Però és clar, arriba el moment de la seva regulació, de modificar la percepció que se'n té, d'atorgar-los drets i deures... i a tot això, les salamandres, ja distribuïdes arreu del món per l'home, cada cop són més i demostren més habilitats i capacitats. Què passarà si un dia gira la truita i l'espècie que no és més que una esclava de l'altra pren consciència d'ella mateixa i decideix que ha arribat l'hora de prendre les decisions?
Aquest sorprenent llibre està dividit en tres parts. La primera podríem dir que és un conjunt de relats en els que les salamandres mantenen els primers contactes amb els humans i fan els seus primers aprenentatges, les habilitats manuals, la parla, i tantes altres, però ningú les veu com una amenaça, ja que són de caràcter molt afable. La segona part és una mena d'assaig que exposa el procés de civilització de les salamandres, i servint-se d'articles o de transcripcions de conferències explica els canvis en la societat humana que provoca la irrupció d'aquest nou ésser intel·ligent a la terra. En la darrera part, les salamandres han crescut tant en nombre que comencen a decidir per elles mateixes què els convé més. És com un llibre d'història. Tot el text està escrit amb un rigor científic, sociològic, polític i filosòfic digne de grans erudits, però també d'una notable qualitat literària i una ironia crítica que posa de manifest la misèria de l'espècie humana. Per mi, el més espectacular de tot, i això que té moltes coses destacables, és que tot i estar escrit el 1936 no està en absolut desfasat, podria haver estat escrit la setmana passada i seria igual de versemblant. Suposo que aquí hi juga un paper important la traducció.
El catalogo com a fantasia, però aquest llibre són molts llibres en un. Fantasia perquè ens parla d'uns éssers inexistents. És distòpia, ja que la seva participació fa canviar molt la realitat. És un tractat de biologia i etologia salamandresca. Però també és un llibre de filosofia i un assaig de geo-política, amb picada d'ull inclosa a la Segona Guerra Mundial. El resultat és espectacular. Arrenca amb força i manté l'interès, tot i que la part central és força densa i embolicada amb referència que porten a llargs articles que exemplifiquen el text central, que té forma d'assaig. Però la densitat i l'excés d'informació es compensen amb l'interès que genera el que s'explica de les salamandres. He gaudit molt d'aquesta obra i estic content d'haver descobert Čapek, em ve de gust llegir més coses seves, i estic de sort perquè Males Herbes ja ha publicat un altre dels seus clàssics. No crec que trigui a venir a casa.
Valoració: @@@@
6 Comentaris
Coincideixo del tot amb la teva valoració. A mi també em va sorprendre molt gratament. La vaig trobar una lectura molt interessant que em va enganxar del tot (fins i tot la part central i els seus llargs peus de pàgina) i en destaco igualment l'ús genial de la ironia que li dona un plus afegit que jo valoro molt.
ResponEliminaTambé en el meu cas, he descobert l'autor amb aquesta novel·la però tampoc serà l'última obra d'ell que llegeixi.
En tinc un pendent de l'editorial, però amb tan bones crítiques,anoto aquest segur.
ResponEliminaEl gènere de fantasia no m'atreu gens, però si li dones tan bona valoració ha de valer la pena. No el descarto però li hauré de buscar el moment adequat.
ResponEliminaNo n'havia sentit a parlar mai, però ara m'has fet picar la curiositat!
ResponEliminaM'has obert prou l'interès com per afegir-lo a la llista de desitjos de l'anobi. A veure si cau a les meves mans. Què fa que llibres escrits a la primera meitat del segle passat els trobem tant actuals!
ResponEliminaM'ha sorprès tant aquest llibre que ja en tinc un altre de l'autor preparat per ser llegit, i segur que no trigaré massa temps a fer-ho! Moltes gràcies pels vostres comentaris.
ResponEliminaMcAbeu, no és cap sorpresa que coincidim, però sembla que en fem una valoració molt semblant. No sabia que l'havies llegit, o no ho tenia present, mala memòria. Els peus de pàgina potser seria l'únic que criticaria, és una mica molest saltar d'un fil a l'altre, tornar a la pàgina de darrere, un embolic. Això i algunes parts més tècniques, no tan fluïdes, són per l'únic que no li he posat la cinquena arrova.
Jomateixa, n'he llegit uns quants de Males Herbes, prou per saber que no tots són tan bons, ni tan sols una mica bons, però que també publiquen autèntiques joies. El secret està en saber seleccionar bé les seves lectures. En aquest cas, ha estat tot un encert.
Botika, la part bona d'anar-nos coneixent els d'aquí és que es pot recomanar un llibre o no en funció de la persona, no del que m'ha semblat a mi. Jo diria que a tu no t'agradaria tant com a mi, o com a en McAbeu. No és perquè sigui fantasia, sinó per tot el conjunt. Potser m'equivoco, però jo de tu no li faria massa cas. I no passa res, cadascú ha de triar llibres que s'adaptin als seus gustos, llegir un llibre que no ens enganxa perquè diuen que és molt bo és un rotllo.
Eli Ramírez, és una mica dens a estones, però penso que et pot arribar a enganxar. La primera part segur que sí.
Mireia, no em passa ni de bon tros amb tots els llibres escrits en aquella època, justament el meu problema és que em costa acostumar-me al context històric i al llenguatge. Però amb aquest, oli en un llum. La traducció hi ha de tenir molt a veure, i també el saber fer de l'autor, que ha construït un relat atemporal. No sé si a tu t'enganxaria, però a mi m'ha encantat.