Editorial, any: Edicions de 1984, 2017
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 209
Llegit en: Català
Premis: Millor novel·la catalana de l'any 2017 (Òmnium)
En aquesta novel·la, l'autor és un personatge més de la història. Rep l'encàrrec de traduir les memòries de Felix von Lichnowsky, militar prussià que va servir com a voluntari a la primera guerra carlina. Però quan investiga sobre aquest personatge en descobreix un altre: Rudolf von Wielemann. En Wielemann li crida més l'atenció ja que té unes notes que parlen d'en Lichnowsky, però els topònims que fa servir li són molt coneguts, ja que aquest personatge va estar-se a la seva Solsona natal el 1837, en plena guerra carlina. Wielemann va venir com a voluntari també per guanyar-se l'aprovació del seu pare. El seu objectiu és lluitar per restablir l'Ordre i derrotar els liberals, però per contra es quedarà atrapat a una terra estranya per ell i en la que amb prou feines es pot comunicar amb els vilatans. L'interès per aquest personatge farà que l'autor s'endarrereixi en la feina que té encomanada.
El text d'aquest llibre va intercalant capítols de l'experiència d'en Wielemann a la Solsona del segle XIX amb la vivència de l'autor mentre va escrivint la història. El personatge és inventat però està situat en un marc històric recreat de manera fidedigna. Hi ha força diferència de registre entre els dos plans temporals. Les parts de l'autor, escrites en primera persona, són molt més planeres. Quan narra la història el text és força més guarnit i costa més de passar. Això sí, els diàlegs estan escrits amb el parlar de l'època i l'accent de la zona. En el llibre hi ha esforç pel que fa al llenguatge, es nota. Està molt cuidat i molt ben escrit, però a mi personalment se m'ha fet molt difícil de llegir, m'ha costat i m'entrebancava sovint. Em passa que amb una escriptura tan florida em despisto i em perdo.
M'esperonava a llegir aquest llibre que Òmnium el va premiar com a millor novel·la catalana de l'any passat, però no he aconseguit entrar-hi. Per una banda, el llenguatge se m'ha fet difícil, i per l'altra tampoc no ha aconseguit atrapar-me amb la història, no m'ha interessat prou. Per dir que m'han agradat més les parts en les que l'autor explica la seva experiència... Em sembla que és una llibre que cal llegir amb un bon nivell de concentració i jo no l'he tingut. Em sap greu valorar-lo malament, però no era un llibre per mi, tot i que cal reconèixer que està molt ben escrit, però malauradament això no sempre és garantia d'èxit, almenys pel que fa a mi.
Valoració: @@
8 Comentaris
El tinc al pilonet de llibres per llegir... també em feia gràcia pel premi de l'Omnium, ja que el de l'any passat, em va agradar molt.
ResponEliminaNo em deixaré condicionar (gaire) per tu i procuraré concentrar-m'hi al màxim, però vist el teu resum, jo diria que tampoc és un llibre per a mi, al menys en aquest moment.
És bastant cerebral en els seus plaers, entenc que no sigui per a tots els gustos, però quan parla de la gràcia de menjar un bolet a la brasa és insuperable. El vaig llegir dos cops seguits i vaig flipar.
ResponEliminaJo també (com la CARME) el tinc pendent de llegir, a veure que em sembla quan ho faci. N'havia sentit parlar molt bé i ara la teva ressenya m'ha rebaixat força les expectatives. Clar que, segons com ens ho mirem, això pot ser bo perquè moltes vegades esperar massa d'un llibre no et permet gaudir-lo com cal. Com he dit, ja ho veurem.
ResponEliminaNo el coneixia, i estic molt a la parra perquè tampoc coneixia els premis literaris de l'Òmnium. Sincerament, l'argument no m'és atractiu. I si dius que necessites un bon nivell de concentració per llegir-lo... Potser hauries de provar amb el pilates per trobar-ho ;)
ResponEliminaJo aquest no l'he llegit, però si que em vaig llegir fa poc un dels finalistes: els fills de Llacuna Park. I em va agradar bastant! (i no necessita concentració per llegir-lo... jo això no sé que és XDD)
ResponEliminaAixò de que Òmnium concedeixi el premi a la millor novel·la catalana de l'any veig que té força tirada per aquí. Normal, oi? Però la majoria no l'heu llegit encara, així que espero saber què us ha semblat quan us hi poseu. Gràcies pels comentaris.
ResponEliminaCarme, ho he estat mirant i he estat incapaç de trobar el premi d'altres anys, tot apunta que aquesta era la primera edició. Segur que et referies a aquest mateix premi de l'any anterior? Si és així, on puc trobar-lo? Ja faràs bé de no fer-me gaire cas, a veure si a tu t'agrada més.
Allau,a mi feina em va costar acabar-lo... no coincidim gens, no va aconseguir interessar-me en pràcticament cap moment, no m'hi podia concentrar.
McAbeu, si ja tenies previst llegir-lo, no et facis enrere. Jo també n'havia sentit només coses bones, sento ser l'aixafa-guitarres, però si no m'agrada una cosa ho he de dir. I sovint no és culpa del llibre, és senzillament que no ha estat del meu gust i no ha aconseguit atrapar-me, cosa que no vol dir que no atrapi a algú altre, com a l'Allau.
Roselles, si per concentrar-me en un llibre em cal fer pilates, me'n buscaré un altre! He estat mirant i no he trobat que aquest premi s'hagi fet anteriorment, jo tampoc no n'era conscient, però és que deu ser la primer edició. És per a novel·les ja publicades i pel que sembla està força ben dotat.
Eli, doncs curiosament jo havia llegit l'altre dels finalistes, el 'Robinson' de Vicenç Pagès, que no em va desagradar, tot i ser estranyot. Per mi millor que aquest, francament. A veure si amb el teu comentari hauré de fer el triplet de finalistes, tot i que aquest de la Maria Guasch ja l'havia tingut a les mans i l'havia descartat.
Crec que tampoc fa per mi, ja normalment el meu nivell de concentració lectora és bastant deficient.
ResponEliminaXeXu, volia dir el premi Sant Jordi 2017, per Jo sóc aquell qui va matar Franco de Joan-Lluís Lluís.
ResponEliminaCom que també és d'Omnium, em vaig fer un embolic...