Autora: Natalia Ginzburg
Editorial, any: Edicions de la ela geminada, 2017
Títol original, idioma, any: È stato cosí, italià, 1947
Gènere: Narrativa
Traductora: Alba Dedeu
Número de pàgines: 112
Llegit en: Català

Jove i poc experimentada en afers del cor, la nostra protagonista s'acaba enamorant d'un home més gran que inicialment no li crida gens l'atenció. S'acaben casant tot i saber que el seu home ha estat i està enamorat d'una altra dona des de sempre. La seva relació és impossible i per això l'Alberto intenta oblidar-la i començar de nou amb algú altre. Però des del principi les coses entre els dos van de mal borràs i no aconsegueixen mantenir la relació amorosa que la jove desitja. Les escapades de l'Alberto, les seves mitges veritats i la negació a respondre cap pregunta fan que la noia es vagi submergint cada cop més en el seu petit món. Plena de desesperació i gelosia, s'auto-enganya per mantenir-se ferma però les coses no paren d'empitjorar i tampoc no aconseguiran l'estabilitat quan tenen la seva filla, una nena que rebutja instintivament els braços del seu pare, que acabarà desentenent-se'n del tot.

El llibre està escrit en primera persona i comença pel final. Sabrem de seguida, a les primeres paraules, com acaba. Faltarà per descobrir com s'ha arribat fins aquí. Motius no li'n faltaran a la nostra protagonista, ja que el seu marit li dóna una existència molt desgraciada. És una història dura d'un matrimoni en el que l'amor és inexistent i en el que l'entorn no ajuda a centrar una protagonista que no sap com afrontar les mentides i infidelitats del seu marit. Tot i estar escrita a mitjans del segle passat no sembla desfasada, s'ha fet una bona feina amb el llenguatge. Això no treu que costi una mica empatitzar amb la protagonista. Sembla una dona feble i submisa que no controla la seva vida, però acabarà mostrant la seva determinació i valentia quan la pitjor de les desgràcies li caigui a sobre.

Primer contacte amb aquesta escriptora i regust una mica agredolç. Per una banda, llibre curtet, una de les diverses novel·les curtes que conté la seva bibliografia, ben escrit i detallat. Per l'altra, una mica dens. També m'ha costat connectar amb el que explica. Pot ser un d'aquests casos que necessites una mica de temps per copsar la manera de fer de l'autor i fins que no hi entres no en gaudeixes com pots fer-ho. Per això penso que mereix una nova oportunitat que pot confirmar les bones sensacions i eliminar els dubtes. No diré que no m'ha agradat, però em costaria trobar les persones adients a qui recomanar-lo. Si ho torno a provar, veurem si millora aquesta primera impressió.

Impressió general: @@ i mitja
Una recomanació de l'Allau.