Autor: Enric Herce
Editorial, any: Males Herbes, 2018
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 257
Llegit en: Català

En un futur llunyà, la Terra està orbitada per satèl·lits artificials habitats. L'Europa2 és un d'ells. Allà hi van a parar exiliats i alguns fugitius que ja no tenen lloc al planeta mare, fruit de la inestabilitat geopolítica. La vida de les persones està regida per una tecnologia que a nosaltres se'ns escapa, tothom disposa d'un C-bio, un dispositiu que controla les constants vitals però que també serveix per comunicar-se i per una gran varietat d'aplicacions. També la rauxa de la població està controlada per una droga sintètica, el relev, que evita la ràbia i l'exaltació, tothom l'ha de prendre obligatòriament. Per vetllar per la cordial convivència, existeixen els Agent d'Higiene Ciutadana, una policia que s'assegura que tothom pren el relev, i que solen anomenar 'els escombriaires'. En Max, el nostre protagonista, ex-soldat de la darrera gran guerra, és un d'aquests agents i haurà d'afrontar l'aparició d'una nova substància que pot revertir els efectes del relev i sembrar el caos en la pau artificial en la qual viu la humanitat. 

Uns anys després de Simulacions de Vida, Enric Herce torna amb una altra història de ciència ficció amb tocs de ciberpunk i reminiscències a Black Mirror. No hi trobarem capítols diferenciats, anirem saltant d'època, d'escenari i fins i tot tindrem accés als records del protagonista i a entrevistes amb polítics. La feina serà anar teixint els diferents fils argumentals per construir una història amb girs i sorpreses. No negaré que costa una mica entendre on som i que no és fins el final que ens quadrarà tot. Potser llavors una relectura ens permetria entendre moltes més coses. A banda d'això, l'escriptura és planera i àgil i el que anem intuint interessant inquietant. Una història complexa però consistent on el tractament de la tecnologia i la ciència arriben a cotes molt notables, cosa que és molt d'agrair. Tampoc hi falten tocs de crítica i d'ironia, la manipulació informativa, el control de les emocions de la població, es planteja un futur que sembla una evolució del que ja estem vivint actualment. Esgarrifós tot plegat, però versemblant, res del que explica m'ha semblat exagerat.

Enric Herce és la demostració que a casa nostra es fa bona ciència ficció, imaginativa, documentada i fonamentada en la tendència històrica. Guardo un record immillorable del seu primer llibre, que és un dels millors puntuats d'entre les més de 400 ressenyes que he fet. Aquest 'Estació Boira' no m'ha deixat una impressió tan consistent, però és una molt bona lectura amb multitud d'ingredients interessants que confirma que aquest és un autor a tenir en compte. No sóc un gran aficionat a la ciència ficció, però si als bons llibres i aquest m'ho ha semblat. Passa la prova del segon llibre i em poso des d'ara a esperar el tercer, que confio que no es farà esperar tant.

Impressió general: @@@ i mitja