Editorial, any: Quaderns Crema, 2019
Títol original, idioma, any: Alias Grace, anglès, 1996
Gènere: Narrativa
Traductor: Xavier Pàmies
Número de pàgines: 540
Llegit en: Català
Fruit dels escabrosos fets de 1843, en els que la Grace Marks i en James McDermott van ser acusats d'assassinar brutalment els seus amos, fets reals que formen part de la història negra del Canadà, la Margaret Atwood va escriure aquesta ficció històrica basada en aquest cas que no va acabar-se de resoldre. En McDermott va ser condemnat i penjat i la Grace compleix cadena perpètua al penal de Kingston. 11 anys després dels esdeveniments, entra en escena el psiquiatre Simon Jordan, que està molt interessat en el cas i en conèixer la psicologia de la Grace des d'una disciplina que encara està a les beceroles. La nostra protagonista li explicarà la seva curta vida fil per randa per així anar desgranat el cas i establir les motivacions i la implicació que va tenir en el cas que la va portar a presó. En doctor s'emportarà més d'una sorpresa al llarg de les sessions.
El llibre es construeix sobretot a partir de les sessions entre el doctor Jordan i la Grace Marks. Per bona conducta ella pot sortir del penal a servir a casa del governador de la presó, i és on ell la visita. Però també és en part epistolar, part de la trama s'explica a partir de cartes entre diversos protagonistes. Inicialment pot no semblar un plantejament gaire engrescador, un cas que ens queda molt lluny i que omple més de 500 pàgines, però la Margaret Atwood té una escriptura que t'atrapa i et manté enganxat el temps que calgui. I no voldria menystenir la feina del traductor que penso que ha estat excel·lent. La trama manté la incògnita i l'interès al llarg del temps, coneixerem també els dubtes i febleses del doctor i ens introduirem en el marc mental del segle XIX americà. I en aquest sentit, l'autora no s'està de posar de manifest la desigualtat que han patit les dones durant tota la història.
La segona experiència amb aquesta autora m'ha deixat tant o més bon gust de boca que aquell 'Conte de la Serventa' que ja em va impactar. En els dos casos existeix una sèrie televisiva, però jo tiro més als llibres, ja se sap. Atwood és una gran narradora i una escriptora de talent. Si li he de criticar alguna cosa a aquest Àlies Grace és que té una part abrupta cap el final que trenca amb el ritme i potser la coherència de tot el text, però en conjunt, i fins i tot aquesta part, constitueix un molt bon llibre que val la pena llegir i assaborir. Caldrà anar seguint les traduccions que ens arribin d'aquesta autora de llarga trajectòria que s'ha guanyat un lloc de mèrit en el meu univers lector.
Impressió general: @@@@
El llibre es construeix sobretot a partir de les sessions entre el doctor Jordan i la Grace Marks. Per bona conducta ella pot sortir del penal a servir a casa del governador de la presó, i és on ell la visita. Però també és en part epistolar, part de la trama s'explica a partir de cartes entre diversos protagonistes. Inicialment pot no semblar un plantejament gaire engrescador, un cas que ens queda molt lluny i que omple més de 500 pàgines, però la Margaret Atwood té una escriptura que t'atrapa i et manté enganxat el temps que calgui. I no voldria menystenir la feina del traductor que penso que ha estat excel·lent. La trama manté la incògnita i l'interès al llarg del temps, coneixerem també els dubtes i febleses del doctor i ens introduirem en el marc mental del segle XIX americà. I en aquest sentit, l'autora no s'està de posar de manifest la desigualtat que han patit les dones durant tota la història.
La segona experiència amb aquesta autora m'ha deixat tant o més bon gust de boca que aquell 'Conte de la Serventa' que ja em va impactar. En els dos casos existeix una sèrie televisiva, però jo tiro més als llibres, ja se sap. Atwood és una gran narradora i una escriptora de talent. Si li he de criticar alguna cosa a aquest Àlies Grace és que té una part abrupta cap el final que trenca amb el ritme i potser la coherència de tot el text, però en conjunt, i fins i tot aquesta part, constitueix un molt bon llibre que val la pena llegir i assaborir. Caldrà anar seguint les traduccions que ens arribin d'aquesta autora de llarga trajectòria que s'ha guanyat un lloc de mèrit en el meu univers lector.
Impressió general: @@@@
5 Comentaris
Vaig llegir, fa només tres o quatre mesos, "El conte de la serventa" i em va agradar força. Va ser una lectura molt interessant que em va fer venir ganes de veure la sèrie que, tot i que no és exactament la història del llibre, puc dir que està prou bé, a l'espera de començar a veure la tercera temporada un dia d'aquests.
ResponEliminaTambé, com a tu, aquella lectura em va deixar amb ganes de repetir amb altres llibres de l'autora en un futur no gaire llunyà i, pel que veig, aquest títol que ara comentes podria ser una bona opció quan em decideixi a fer-ho.
Jo vaig començar per la sèrie i després d'un parell de capítols vaig decidir que no m'atreia gaire i la vaig deixar... no sé. Potser si hagués començat pel llibre la cosa hagués sigut diferent..
ResponEliminaNo he llegit aquesta autora i tampoc he vist les sèries, però ja fa temps que penso que hauria de llegir "El conte de la serventa" i ara aquest també em fa gràcia.
ResponEliminaUna autora que val la pena tenir en compte, m'han convençut els dos llibres que he llegit d'ella, a veure si en trobo algun altre d'aquest nivell. Moltes gràcies pels comentaris.
ResponEliminaMcAbeu, com ja he comentat, no he mirat cap de les dues sèries, i de moment no està previst fer-ho. Però estic molt content d'haver llegit els llibres. Després de llegir la serventa, una amiga em va dir que si m'havia agradat, que llegís 'Àlies Grace'. En el seu moment me'l vaig mirar, però em va semblar que era llarg (déu n'hi do), i no el vaig anar a buscar. Però en una de les darreres visites a la llibreria estava allà exposat, acabat de publicar per Quaderns Crema. Vaig fer clic i vaig recordar la recomanació. El que va passar a continuació... no sorprèn a ningú.
Eli, té poc a veure amb el de la serventa, és una altra història, és clar. Però jo n'he gaudit molt.
Carme, són dos llibres diferents que tenen en comú el bon fer de l'autora, així que tant és per quin comencis. Els trobo recomanables els dos. Tingues en compte que el de la serventa és força dur amb el tractament que fa de les dones, encara que em sembla que no és tan explícit com la sèrie (o com m'imagino la sèrie), però de vegades la lectura et fa imaginar-te la situació de manera encara més intensa.
Aquest no el tinc, però la meva filla es va comprar un de relats d'aquesta autora que em passarà aviat.
ResponElimina