Editorial, any: Rosa dels Vents, 2019
Gènere: Relats
Número de pàgines: 175
Llegit en: Català
Fa uns anys l'Albert Sánchez Piñol va col·laborar amb el Matí de Catalunya Ràdio, en l'època de l'Antoni Bassas. Cada dijous llegia en directe, i per espai de només dos minuts, textos de la seva creació que recollien vivències, anècdotes, dades curioses o reflexions, i tot plegat amanit amb el seu peculiar sentit de l'humor i la seva ironia. L'èxit de la seva 'columna' setmanal el va sorprendre fins i tot a ell, que poc es devia pensar que un dels aficionats al seus textos radiofònics era l'editor de Rosa dels Vents. Anys després van coincidir i els dos es van posar d'acord per publicar aquelles petites píndoles literàries en format llibre, i d'aquí aquest 'Homenatge als caiguts' que ha vist la llum aquest 2019.
Sánchez Piñol ja ens té habituats als reculls de relats, però els que conformen aquest llibre, pensants com a peça radiofònica, són molt curts, de només un parell de pàgines. No hi són tots els que va fer per 'La contraportada' de El Matí, s'han recollit els que encara podien tenir vigència després de 10 anys. No són de ficció, encara que la imaginació i l'enginy de l'autor ja fa pensar que algunes dades o anècdotes són de la seva invenció. Com a estructura general, cada relat exposa una idea que exemplifica amb una anècdota, que invariablement porta a una relació d'idees a la que només Sánchez Piñol podria arribar. N'hi ha de més reflexius i de més superficials, d'inspiració molt diversa, les anècdotes i contes que inclouen el relats provenen de molts llocs diferents del món i fins i tot hi trobarem crítica social i el desconcert de l'autor amb el gènere humà, tot i la seva formació d'antropòleg. I l'humor, això que no falti! La ironia i la mordacitat són omnipresents i marca de la casa.
No hi ha reclam que tingui més poder d'atracció cap a la llibreria, per mi, que una novetat de Sánchez Piñol (i d'alguns altres pocs autors escollits). Aquest és el típic llibre que, si fos d'algú altre, em passaria per alt, però per sort no l'he deixat passar i l'he llegit amb moltes ganes i a molt bon ritme. Ideal per anar llegint a estones, ara un parell d'anècdotes, ara un parell més. Especialment recomanat per a persones curioses que els agrada aprendre coses sense cap finalitat acadèmica, només per saber. I evidentment, tot i no contenir elements fantàstics i grans històries èpiques, l'estil de l'autor s'hi pot reconèixer fàcilment. Passa francament bé i, com que és diferent a la resta, se'n pot gaudir encara que no se sigui especialment fan de l'autor. Els que ja en sigueu fans l'acabareu llegint, a qui voleu enganyar?
Impressió general: @@@
7 Comentaris
No t'enganyaré i et diré que sí, que el llegiré. Ja el tenia apuntat a la llista de pendents i caurà un dia o altre (he llegit "Fungus" encara no fa dos mesos). Sense aquest afany teu que et fa anar a la llibreria tot just surt una obra seva, en Sanchez Piñol també és un dels autors dels quals procuro no perdre'm cap llibre.
ResponEliminaD'acord, sí, jo també el llegiré... Qualsevol dia d'aquests... o qualsevol mes... o qualsevol any... però caurà!
ResponEliminaJo també m'hi apunto.
ResponEliminaHe llegit Fungus aquest estiu i a l'inrevés de la meva família que es veu que ningú l'ha pogut acabar, jo m'ho he passat molt bé. Vaig a buscar què vas dir de Fungus...
Aquest és una altra cosa, però em fa gràcia.
Així m'agrada, que em feu cas! Ja sabeu, no és un llibre habitual de l'autor, però a mi em va agradar força, la seva manera d'escriure sempre m'atrapa. Moltes gràcies per comentar.
ResponEliminaMcAbeu, està bé anar llegint, no fer-ho tots de cop, però segur que la teva biblioteca Sánchez Piñol fa el mateix goig que la meva. Realment, m'agrada aquest paio! El 'Fungus', precisament, potser és dels que menys m'ha agradar, però molt malament ho ha de fer en els seus propers llibres perquè em passi 'l'enamorament'.
Maurici, passaré llista, eh! Així que millor que t'espavilis.
Carme, com li deia a en Mac, 'Fungus' és dels que menys m'ha agradat pel que fa a argument, però la manera d'escriure segueix sent Sánchez Piñol i m'atrapa molt. Ja us dic que el seguiré llegint, alguna de molt grossa n'hauria de fer perquè m'ho repensés.
A mi és que aquest senyor no m'acaba de fer el pes, no m'agrada el poc que l'he llegit i l'he agafat una mica de mania. De totes formes, si algun cop em decideixo a llegir-lo un altra vegada potser que esculli aquest.
ResponEliminaAquest és una mica diferent a la resta, no t'introdueix en mons estranys amb criatures perverses, o no tan perverses. Però no passa res, quan agafem mania a una autor, després ja no hi ha manera. Així que pots deixar-lo passar.
EliminaMe'l vaig comprar a la Setmana del Llibre en Català i espero fer-li un raconet en breu.
ResponElimina