Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2016 (8a edició, primera al 2015)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 290
Llegit en: Català
Premis: Llibreter 2015 i Crexells 2015
Un francès, un anglès, un mexicà i un alacantí es troben en un bar i... Aquest podria ser el principi d'un acudit, però també és l'argument de 'Gegants de gel', amb la peculiaritat que aquest bar es troba a la remota Ushuaia, la ciutat (digna d'aquest nom) més austral del planeta, i el nom del bar és Katowice. Allà, on només hi van els que busquen els extrems de tot, es reuniran al voltant d'una taula convidats per la mestressa, la Dominika, i explicaran cadascun les seves vivències i, molt especialment, què els ha portat fins allà. Un grapat de vides, amb motxilles plenes de rocs a l'esquena, que conflueixen en l'últim lloc que es podria esperar. Explicaran tots la veritat quan els toqui el torn?
Aquest llibre està format per capítols llargs o parts que al principi separen la vivència d'un dels comensals de la taula del Katowice, però que mica en mica es van barrejant. Com que són d'orígens diversos, cadascun explica la seva història, que vindrà modulada pel marc geopolític i social que els ha tocat viure, de manera que podria tractar-se d'un llibre de relats de ficció històrica contemporània units pel nexe del curiós escenari, però anirà més enllà quan algun dels fils es barrejarà. És lògic trobar més interessants unes històries o altres, però la qualitat literària del text es manté durant les 290 pàgines. Molt ben escrit, en algun cas massa adornat i tot, compta amb llarguíssimes explicacions i ni rastre de diàlegs entre els personatges, de manera que les pàgines no avancen tan ràpidament, però es van assaborint. I entre el text, algunes fotografies antigues que formen part de les històries i que s'hi integren perfectament.
Com la majoria de productes que ens presenta Periscopi, 'Gegants de gel' transpira qualitat i saber fer per part de l'autor. No hi ha lleugeresa, el redactat solemne i elaborat li dóna pàtina de gran obra, i així és: sòlida i compacta com la mateixa edició que la sustenta. El fil conductor de l'obra m'ha fet pensar en el de 'Istanbul Istanbul', però m'ha agradat més aquest. Una bona obra que ens permet, de retruc, conèixer una mica d'història de llocs remots com la Patagònia, Xile i sobretot Polònia. I en el cas de la Terra del Foc, on es troben el protagonistes, no només aprendrem història sinó que tindrem una bona guia del territori, ideal per a turistes. He de dir que la impressió inicial era per més nota de la que li posaré, el conjunt és bo, però d'haver mantingut aquesta primera impressió podria ser més alta. No ho considero demèrit del llibre sinó del lector.
Impressió general: @@@
5 Comentaris
Tal i com el descrius sembla força interessant però que s'ha d'escollir un bon moment per llegir-lo, més que res perquè si els capítols són llargs més val tenir una mica de tranquilitat per poder-ho gaudir.
ResponEliminaAquest és un dels que em ronden però mai acabo de fer el pas. Mmmm... encara estic dubtosa jejeje
ResponEliminaN'he llegit bones crítiques, però en tinc massa a la cua. Haurà d'esperar
ResponEliminaA mi se'm va fer bastant pesat, i això que fa anys estar a Ushuaia!
ResponEliminaJa sabeu que sóc molt fan d'aquesta editorial, sempre paro molta atenció a les seves publicacions, que no són mai llibres fàcils, però sempre estan molt ben escrits. Aquest n'és un bon exemple, però també es comprensible que costi, no és pas una lectura lleugera. Moltes gràcies per comentar.
ResponEliminaBotika, són capítols llargs però subdividits. Dintre de cada capítol, o part, hi ha sub-capítols molt més curts que en faciliten la lectura. Però és un llibre dens i molt descriptiu, això sí.
Eli, a mi em va rondar molt temps, sempre l'obria i veia que no tenia gens de diàleg, pàgines i pàgines escrites de principi a fi, això em tirava una mica enrere, tot i que l'argument em resultava atractiu. És dens, però ben escrit i a mi m'ha agradat prou.
Jomateixa, serà per bons llibres que ens esperen!
Maurici, aquí Ushuaia és només l'escenari i el destí dels protagonistes. Cert que en fa una ruta turística, però són més importants les històries de cadascú. És cert que és dens i descriptiu, però a mi m'ha agradat força la manera d'explicar-ho.