Autora: Sally Rooney
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2019
Títol original, idioma, any: Normal people, anglès, 2018
Gènere: Narrativa
Traductor: Ernest Riera
Número de pàgines: 298
Llegit en: Català

Noi coneix a noia, noia s'enamora de noi... i entre els dos no s'aclareixen de cap manera: la típica història. En Connell és un noi molt popular a l'institut, d'extracte social baix, davanter de l'equip de futbol, amb molt èxit entre les noies i a més molt intel·ligent. La Marianne és de casa bona, inadaptada perquè els seus companys no l'acaben d'acceptar, però també molt intel·ligent. A l'institut ni es miren, però resulta que la mare d'ell fa feines a casa la Marianne. El contacte fora de l'ambient docent els porta a establir una relació apassionada i secreta que no acabarà gens bé. No només són de mons diferents, sinó que sembla que no parlin el mateix llenguatge. Quan els dos deixen el poble rural d'Irlanda on s'han criat per anar a estudiar a Dublín, es tornaran a retrobar, i així al llarg dels mesos i els anys. Els problemes de comunicació, les inseguretats i les males companyies impediran que puguin establir una relació sentimental estàndard, tot i que és evident que entre els dos existeix un vincle que no es trencarà mai. 

Agradable sorpresa aquest 'Gent normal' que retrata el pas de l'adolescència a la joventut d'una parella d'estudiants que, aparentment, tenen poc en comú, però que s'atreuen d'una manera fora de tota lògica. La història es construeix a base de moments concrets de la seva vida en comú, les anades i vingudes, trobades i absències, i en cada punt temporal la situació serà diferent, però mica en mica anirem desgranant què ha passat des de l'anterior cop que es van trobar. Amb una escriptura planera i agradable, ben fàcil de llegir, però no mancada de qualitat, la Sally Rooney va fent que els seus protagonistes s'enfrontin als problemes que els joves es van trobant en la dècada present, però també a aquells de tota la vida: les diferències de classe, les inseguretats, els problemes per comunicar-se i expressar els seus sentiments. L'estructura dividida en salts temporals, sempre cap endavant, no en dificulta gens la lectura, senyal que s'ha tingut cura en que no s'escapi cap detall per tal que el lector o lectora no es perdin.

D'aquest llibre m'han agradat força diverses coses, l'escriptura, l'estructura, la història, que perquè vagi lligant està explicada amb molts flashbacks, però que es segueix perfectament. Els personatges potser és el que m'ha agradat menys, per la seva inoperància, però és clar, si s'haguessin dit les coses clares des del principi, no hi hauria llibre! A més, aquesta inoperància és el que defineix les edats que tenen els protagonistes, així que no es pot dir que no sigui versemblant. A la Marianne i en Connell els estimes i els odies al mateix temps, pateixes per ells, t'alegres dels seus èxits i, sobretot, tens moltes ganes de dir-los coses, fins i tot de ventar-los algun clatellot. Per cert, són irlandesos, però no sé per quin motiu tota l'estona tenia al cap que tot plegat passa als Estats Units, no sé per què. En conjunt, una obra que val la pena llegir i una jove escriptora que caldrà seguir, a veure si tradueixen també futures obres seves.

Impressió general: @@@@