Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2019
Títol original, idioma, any: The Bell Jar, anglès, 1963
Gènere: Narrativa
Traductora: Marta Pera Cucurell
Número de pàgines: 307
Llegit en: Català
Ser dona i voler accedir al mercat laboral com a professional no ha estat mai tasca fàcil, tampoc no ho era a la dècada dels 50. L'Esther Greenwood és bonica i una estudiant excel·lent, cosa que li valdrà una beca per treballar com a redactora en una revista de moda de Nova York. Però anar a la gran ciutat des del seu poblet li causarà un impacte que li costarà superar. La vida social, i sobretot la pressió auto-imposada de les seves companyes de residència, posaran de manifest la seva fragilitat mental. Potser aquell no és el seu lloc, però anhela tant convertir-se en periodista i escriptora... Amb aquesta novel·la, pràcticament autobiogràfica, la Sylvia Plath explica les seves vivències fent servir una alter ego que pateix tot allò que ella va patir. Persona turmentada i una mica perduda, va tenir una vida curta però va excel·lir com a poeta i va deixar aquesta novel·la com a testimoni del que havia estat la seva vida.
El testimoni de la Sylvia Plath té dues parts diferenciades. A la primera coneixem la seva vida a Nova York i les seves experiències en el món laboral i sentimental. La segona meitat se centra en els seus problemes que la tenen internada en un centre de salut mental. És un llibre escrit a finals dels anys 50 o principis dels 60, però la bona traducció no ens fa retrocedir tant en el temps, fins i tot sembla que les experiències de l'autora no ens queden tan llunyanes. Hi trobarem referències feministes, a relacions homosexuals i l'estigmatització de la gent amb problemes de salut mental, l'autora parla obertament de tot, probablement força enllà del que l'època permetia, així que podríem dir que es va avançar al seu temps. Una lectura dinàmica i àgil, encara que el que explica no sempre és fàcil de pair.
Aquest llibre ha tingut la mala fortuna que ha caigut a les meves mans en un viatge i l'he llegit de manera una mica sincopada, sense la continuïtat que requereix. Probablement m'he perdut coses entre la transició d'una part a l'altra, la lectura del primer tram i de l'últim, més fluïdes, m'han atrapat més. M'ha costat, això sí, connectar amb el personatge i això fa que potser no hagi entrat prou en la història. Esperava, a més, que el pes de la vida laboral de la protagonista fos més gran i que, per contra, els seus problemes de salut no centressin tant l'atenció. Vaig agafar-lo amb ganes i amb altes expectatives, però tinc la impressió de no haver-lo gaudit tant com podria. És d'aquells llibres que en reps molt bons comentaris i no et sorprèn, però jo no li he acabat de trobar el punt per valorar-lo amb una nota altíssima. Malgrat tot, és un bon llibre i està ben escrit, tracta temes interessants des d'una perspectiva molt personal, i se li ha de valorar.
Impressió general: @@@
El testimoni de la Sylvia Plath té dues parts diferenciades. A la primera coneixem la seva vida a Nova York i les seves experiències en el món laboral i sentimental. La segona meitat se centra en els seus problemes que la tenen internada en un centre de salut mental. És un llibre escrit a finals dels anys 50 o principis dels 60, però la bona traducció no ens fa retrocedir tant en el temps, fins i tot sembla que les experiències de l'autora no ens queden tan llunyanes. Hi trobarem referències feministes, a relacions homosexuals i l'estigmatització de la gent amb problemes de salut mental, l'autora parla obertament de tot, probablement força enllà del que l'època permetia, així que podríem dir que es va avançar al seu temps. Una lectura dinàmica i àgil, encara que el que explica no sempre és fàcil de pair.
Aquest llibre ha tingut la mala fortuna que ha caigut a les meves mans en un viatge i l'he llegit de manera una mica sincopada, sense la continuïtat que requereix. Probablement m'he perdut coses entre la transició d'una part a l'altra, la lectura del primer tram i de l'últim, més fluïdes, m'han atrapat més. M'ha costat, això sí, connectar amb el personatge i això fa que potser no hagi entrat prou en la història. Esperava, a més, que el pes de la vida laboral de la protagonista fos més gran i que, per contra, els seus problemes de salut no centressin tant l'atenció. Vaig agafar-lo amb ganes i amb altes expectatives, però tinc la impressió de no haver-lo gaudit tant com podria. És d'aquells llibres que en reps molt bons comentaris i no et sorprèn, però jo no li he acabat de trobar el punt per valorar-lo amb una nota altíssima. Malgrat tot, és un bon llibre i està ben escrit, tracta temes interessants des d'una perspectiva molt personal, i se li ha de valorar.
Impressió general: @@@
3 Comentaris
Una llàstima, això que t'ha passat a tu també m'ha passat a mi, en el teu cas agreujat per les circumstàncies del viatge TAN IMPRESSIONANT que has fet ;).
ResponEliminaDe totes formes no descarto llegir-lo.
Mmm... no m'ha quedat clar el teu comentari. T'ha passat el mateix que a mi, però no has llegit el llibre encara? Vols dir que t'ha passat amb algun altre llibre? Disculpa si no t'he entès bé.
EliminaDisculpa Xexu, tens raó, no m'expressat prou bé. No l'he llegit, el que volia dir és que m'ha passat com a tu, anar de viatge i no poder llegir el llibre que portava (que no és aquest) en les condicions més adequades.
Elimina