Editorial, any: Fanbooks, 2016
Títol original, idioma, any: We should all be feminists, anglès, 2012
Gènere: Assaig
Traductora: Scheherezade Surià López
Número de pàgines: 52
Llegit en: Català
Quan pensem en la discriminació que pateixen les dones arreu del món ho solem fer des d'una perspectiva occidental, tot i ser conscients que hi ha països en els que les diferències són encara més accentuades i fins i tot criminals. Per això em vaig decidir a llegir aquest llibret de l'escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, que en realitat és un text adaptat d'una xerrada de la mateixa autora. D'una manera molt planera i amb exemples pràctics, amb anècdotes pròpies i de conegudes seves, ens explica les dificultats que troben les dones nigerianes, principalment per qüestions culturals, però també les americanes. L'autora viu a cavall de la seva Nigèria natal i els Estats Units i el xoc cultural segur que no ha estat fàcil.
El llibre evita, entenc que voluntàriament, parlar de violència i d'agressions masclistes, però sí que exposa la supeditació que pateixen les dones nigerianes als seus marits. Una mena de sentiment de propietat que ens recorda molt a l'època del 'Cuéntame' i que, malauradament, no sembla que hagi passat de llarg encara tampoc a casa nostra. També posa molt l'accent en la manca de comprensió dels homes tant de la discriminació que pateixen les dones com de la lluita feminista i denuncia la pressió social que pateixen tant homes com dones per fer allò que se suposa que hem de fer. Una perspectiva que va canviant, però que encara ben entrat el segle XXI no hem superat.
És un text molt curt i no se'n pot dir massa cosa més, és una bona reflexió, sense entrar en el victimisme i amb un puntet d'esperança que fa bo de llegir. Com sempre, ens posa un mirall i potser no ens agradarà la imatge que hi veiem, però no és gens incisiu, ho fa de manera molt planera i didàctica, fins i tot. I potser ja està bé per començar a entendre moltes coses, sense entrar en detalls, encara que sense oblidar que les arrels del masclisme i del patriarcat són fondes i antigues. M'ha agradat llegir-lo, encara que no aprofundeixi massa. Tot el que m'ajudi a prendre consciència serà benvingut. No descarto gens buscar altres assajos de l'autora, fins i tot alguna de les seves novel·les. I m'hagués agradat també veure la xerrada en directe, segur que era molt clara i que l'autora hi posava tocs d'humor i tot.
Impressió general: @@@
3 Comentaris
Precisament estic a mig llegir la seva novel·la "Medio sol amarillo" sobre l'oblidada guerra de Biafra i m'està agradant moltíssim.
ResponEliminaJo aquest també l'he llegit. Em va agradar el to utilitzat, està molt bé. Si que com tu dius no és molt profund, però per l'objectiu de difondre la situació a un públic ample, ja està bé.
ResponEliminaGràcies a tots dos pels comentaris.
ResponEliminaAllau, doncs apuntat queda, veuré si ensopego amb alguna de les novel·les i la porto a casa, els altres assajos ja sé on trobar-los.
Eli, vaig pensar el mateix. Per enviar missatges al gran públic està bé, són molt clars i ben exposats. Si es busquen grans reflexions millor anar a algun altre llibre. Però em va agradar força.