Autor: Joan Carreras
Editorial, any: Labutxaca, 2015 (publicat a Proa, 2013)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 283
Llegit en: Català

Un amor d'estiu porta a la Greetje a establir lligams amb Catalunya. L'home del que s'enamora, en Pep Costa, acabaran obrint un restaurant d'especialitats catalanes a Amsterdam: el Cafè Barcelona. I d'aquesta unió també en naixerà l'Arjen. Malauradament, l'Arjen es quedarà orfe de pare molt aviat, però guanyarà una altra mare, la Roos, i una germana, l'Annabel. Aquesta història comença quan l'Arjen se suïcida poc temps després de tornar de Srebrenica, d'una missió de pau amb l'exèrcit holandès al conflicte dels Balcans. Aquest desafortunat incident marcarà la vida de les seves mares i la seva germana, i de retruc la de tota la gent que es relacionarà amb elles. En tots els esdeveniments que viuran sempre hi haurà una constant: el Cafè Barcelona, que sobreviu al llarg del temps i al canvi de cuiners i de mestressa.

Aquest és un llibre difícil de definir. Consta de quatre parts: Foc, Aigua, Aire i Terra. Hi ha un narrador omniscient en primera persona que a les dues primeres parts gairebé ni apareix, s'explica la història de l'Arjen primer, i de l'Annabel després. A partir d'Aire, impera la veu del propi narrador, un cuiner català que ara treballa al Cafè Barcelona. Però a banda de la seva història personal, que s'explica sobretot a Terra, segueix parlant dels altres personatges de la trama. Tot i que es manté certa cronologia, els diferents elements de la història s'expliquen desordenats, s'anuncien i s'expliquen més endavant, es torna enrere i es donen infinites voltes al les vivències de l'Arjen, l'Annabel i les seves mares. Una mica embolicat, val a dir. El llibre està ben documentat, però es recrea excessivament explicant detalls, com si l'autor no es volgués deixar de comentar cap dels seus coneixements sobre el tema que descriu. Les giragonses en l'argument i les llargues explicacions resten agilitat a la lectura, tot i que l'escriptura és notable.

En aquesta lectura hi trobem contrastos. Està ben escrit, però és reiteratiu i desordenat. Està ben documentat, però es recrea massa en alguns temes. Explica unes vivències interessants, però la densitat fa que t'acabin avorrint. Difícil valorar-lo i puntuar-lo. Personalment, se m'ha fet pesat, massa quantitat d'informació en no pas tantes pàgines, i encara repetida i reexplicada de diverses maneres. Tot i així, algú altre el pot agafar i gaudir de les seves virtuts que també destaco aquí dalt, però a mi m'han primat les segones parts de les frases. Un llibre dens i que costa que avanci. Potser el fet d'anar perdut per culpa del desordre i el que costa situar-se ja em va fer començar amb mal peu. Tinc un altre llibre de l'autor a casa, ara no sé si atrevir-m'hi.

Impressió general: @@