Autor: Oliver Sacks
Editorial, any: Proa butxaca, 2004 (primera edició 1998)
Títol original, idioma, any: The Man Who Mistook His Wife for a Hat, anglès, 1985
Gènere: Assaig
Traductora: Margarida Trias
Número de pàgines: 337
Llegit en: Català

La ment humana és un terreny que encara amaga molts misteris i fets inexplicables. Quan alguna cosa falla al cervell les conseqüències són molt aparents, sense que, en molts casos, puguem determinar on és l'errada. L'any 1985 el Físic i Bioquímic especialitzat en Neurologia Oliver Sacks va publicar aquest recull de casos clínics basats en les seves experiències amb pacients deficients i amb lesions neurològiques. Des d'una perspectiva molt humana, explica els perfils dels i les pacients que va tractar i posa de manifest el vincle que es pot crear amb persones que estan estigmatitzades per la societat a causa dels seus trastorns. Totes elles amaguen molt més del que es pot veure a simple vista. Incapacitat de reconèixer els objectes o els apèndix del propi cos, impossibilitat d'entendre les paraules, però sí el to amb que es diuen, amnèsies i gent que viu en el passat, síndrome de Tourette, espectre autista (encara que llavors encara no l'anomenaven així), i fins a 24 casos d'allò més sorprenents. El recull va tenir força anomenada en el seu temps.

L'autor separa els casos en quatre parts: 'Pèrdues', 'Excessos', 'Arravataments' i 'El món dels simples', una distribució que, pels no entesos sembla una mica arbitrària. La por que tenim la majoria a perdre el cap fa que aquest assaig sigui molt interessant, els pacients que presenta tenen tots algun defecte que els fa diferents, però en molts casos presenten també alguna habilitat o capacitat molt per sobre de l'abast d ela mitjana. Pel que fa als pacients, la narració és atractiva, humana i tremendament interessant, però es tracta d'un assaig, i associat a cada cas hi ha una extensa reflexió (de vegades molt extensa) i una relació de referències i implicacions filosòfiques que en alguns casos s'arriben a fer molt pesats. Fa que desitgis que acabi l'explicació per conèixer un altre cas diferent i, com és normal, això no n'agilitza gaire la lectura. Per contra, no hi ha massa evidències científiques, entenc que perquè no se'n tenen, però sí molta especulació i suposicions.

M'atreia aquest llibre, però m'he endut una petita decepció. Val molt la pena conèixer els casos que exposa, sentir més propera la realitat d'algunes persones que no ho tenen gens fàcil a la vida i que normalment romanen apartats de la societat. Val a dir que aconsegueix que els agafem afecte i tot. La ment humana és una màquina extraordinària i el seu funcionament encara és un gran desconegut fins i tot pels científics més eminents. Si ho és ara, ja podem entendre que al 1985 encara ho era més. Si el llibre se centrés només en exposar els casos i a aportar alguna pinzellada sobre la base de la malaltia o trastorn, seria molt més atractiu pel gran públic. Però no acaba de ser un llibre de divulgació per a tothom, és llarg i feixuc i a estones sembla més un text acadèmic. M'esperava una altra cosa. Confio que, amb el temps, en el record em perduraran algunes bones sensacions de conèixer casos clínics sorprenents i no com se m'ha fet de pesat a estones.

Impressió general: @@