Editorial, any: Raig Verd, 2020 (3a edició)
Títol original, idioma, any: Autumn, anglès, 2016
Gènere: Narrativa
Traductora: Dolors Udina
Número de pàgines: 233
Llegit en: Català
L'amor pot prendre moltes formes, no hi ha normes ni fórmules que el puguin descriure. De vegades, fins i tot no és fàcil d'entendre ni d'explicar. L'Elisabeth viu moments cabdals pel seu país, Gran Bretanya, que acaba de votar que es vol separar d'Europa. Com tanta altra gent, no entén el resultat del referèndum i no li agraden els canvis que percep a la societat: el desencís amb els polítics, la polarització de les idees, el creixement de la xenofòbia. Paral·lelament, recupera el contacte amb en Daniel Gluck, un veí estranger que ja era vell quan ella era petita i amb qui va establir una estreta amistat, diferent de qualsevol altra. Ara en Daniel viu en una residència i està força delicat de salut. Després de molt temps sense veure'l, l'Elisabeth anirà sovint a fer-li companyia, a llegir-li llibres, i recordarà com d'important i de decisiu ha estat aquell vellet en la seva vida. Tant de bo ho segueixi sent, tot i que en Daniel ja té més de cent anys.
Algunes veus apunten a Ali Smith com un dels valors de la literatura britànica actual i una ferma candidata al Nobel en un futur. Aquest llibre és la primera entrega d'una sèrie en quatre parts que porten cadascuna el nom de les estacions. 'Tardor' està escrit a capítols curts i desordenats. La trama de fons queda molt difosa entre records que ens han d'ajudar a entendre la relació entre l'Elisabeth i en Daniel, amb la presència sempre controvertida de la mare d'ella, i també alguns fragments d'èpoques passades i altres personatges amb un paper tangencial en el llibre. O això m'ha semblat, perquè a hores d'ara encara no estic segur d'haver entès el missatge que vol transmetre. L'autora té un estil molt peculiar, a estones més treballat, a estones escrit a raig, té fragments dramàtics, d'altes que tiren d'un humor molt anglès, però el conjunt m'ha semblat una mica indigest, potser per aquests canvis estilístics o els salts en el temps, m'ha costat concentrar-me en la lectura i trobar-li un sentit.
'Tardor' ha recollit elogis i no és casualitat que a casa nostra ja vagi per la tercera edició. Personalment, em sembla que apunta molt, però que no acaba de rematar. M'han agradat l'Elisabeth i en Daniel, m'han agradat les referències al Brexit i la paròdia del sistema burocràtic anglès. M'ha agradat també que mira de normalitzar alguns temes típicament tabú. Però el conjunt no m'ha convençut, no hi he aconseguit connectar. Segurament prefereixo llibres més lineals, no tan desconstruïts. O potser hauré d'assumir que Ali Smith no és una autora del meu gust. He de dir que em feia gràcia llegir els quatre volums estacionals amb aquesta preciosa edició de Raig Verd, però hores d'ara no n'estic tan convençut. Quan surti 'Hivern', que paradoxalment ho farà a la tardor, decidiré si li dono una altra oportunitat.
Impressió general: @@
Algunes veus apunten a Ali Smith com un dels valors de la literatura britànica actual i una ferma candidata al Nobel en un futur. Aquest llibre és la primera entrega d'una sèrie en quatre parts que porten cadascuna el nom de les estacions. 'Tardor' està escrit a capítols curts i desordenats. La trama de fons queda molt difosa entre records que ens han d'ajudar a entendre la relació entre l'Elisabeth i en Daniel, amb la presència sempre controvertida de la mare d'ella, i també alguns fragments d'èpoques passades i altres personatges amb un paper tangencial en el llibre. O això m'ha semblat, perquè a hores d'ara encara no estic segur d'haver entès el missatge que vol transmetre. L'autora té un estil molt peculiar, a estones més treballat, a estones escrit a raig, té fragments dramàtics, d'altes que tiren d'un humor molt anglès, però el conjunt m'ha semblat una mica indigest, potser per aquests canvis estilístics o els salts en el temps, m'ha costat concentrar-me en la lectura i trobar-li un sentit.
'Tardor' ha recollit elogis i no és casualitat que a casa nostra ja vagi per la tercera edició. Personalment, em sembla que apunta molt, però que no acaba de rematar. M'han agradat l'Elisabeth i en Daniel, m'han agradat les referències al Brexit i la paròdia del sistema burocràtic anglès. M'ha agradat també que mira de normalitzar alguns temes típicament tabú. Però el conjunt no m'ha convençut, no hi he aconseguit connectar. Segurament prefereixo llibres més lineals, no tan desconstruïts. O potser hauré d'assumir que Ali Smith no és una autora del meu gust. He de dir que em feia gràcia llegir els quatre volums estacionals amb aquesta preciosa edició de Raig Verd, però hores d'ara no n'estic tan convençut. Quan surti 'Hivern', que paradoxalment ho farà a la tardor, decidiré si li dono una altra oportunitat.
Impressió general: @@
2 Comentaris
Jo tampoc li vaig trobar el punt a aquest llibre, apart que la traducció em sembla millorable.
ResponEliminaA priori, no tinc res contra la traducció. No em sembla que hagi de ser un llibre fàcil de traduir, per com està escrit, però no em va grinyolar. Però el contingut una mica sí, ja ho he explicat i sembla que coincidim.
Elimina