Editorial, any: Pagès Editors, 2020
Gènere: Ficció històrica
Número de pàgines: 244
Llegit en: Català
Els vencedors de la Guerra Civil no ho van posar gens fàcil als vençuts. Famílies trencades, joves desapareguts, presó, exili. La Genoveva i en Marçal, masovers a Palau de Tremp, han perdut un fill, no saben res d'ell i temen que hagi mort. Fins que s'assabenten per algú amb contactes a la presó de Lleida que en Jordi és allà tancat: és viu! Al mateix temps, la Natàlia i en Manuel, que viuen a la capital, pateixen dia rere dia la sentència de mort que ha rebut el seu fill Emili. A través dels dos joves republicans, que es coneixen a la presó i es faran molt de costat, la Genoveva i la Natàlia establiran una relació epistolar que arribarà a ser un puntal de la seva existència, un suport fonamental i vital. La Natàlia pot visitar els dos nois a la presó, però per la Genoveva és impossible baixar a Lleida, requereix un esforç econòmic que no pot assumir. Les cartes de la Natàlia la mantindran dempeus, però el suport que ella pot oferir a la seva amiga no és gens menyspreable.
Amb aquesta novel·la històrica ambientada a l'inici de la post-guerra, Montse Sanjuan abandona el gènere negre per endinsar-se en una història molt humana de patiments i penúries, una recreació de com va ser la vida rural i la de ciutat d'aquella època convulsa d'ocupació i amb moltíssima gent represaliada. El bàndol perdedor patia, mentre que els nacionals es creien els amos de tot i de tothom. Gran part de la novel·la se centra en descriure la vida dels dos joves abans de la guerra per entendre com han arribat on han arribat. També coneixem les famílies de les dues dones, la Genoveva a Palau de Tremp i la Natàlia a Lleida. Tot plegat convergeix en la relació epistolar que estableixen elles dues mentre els seus fills són a la presó, relació que només té rellevància en dues fases del llibre. La segona, que tanca el llibre, serveix per explicar l'evolució de les famílies en els anys posteriors a la resolució de la trama, els que coincideixen amb la Segona Guerra Mundial, per bé que el conflicte no afecta les dues dones.
Havent llegit prèviament els casos de la sergent Anna Grimm, no sorprèn la bona mà que té l'autora amb l'escriptura. En aquesta ocasió, però, la història no ha aconseguit atrapar-me del tot, segurament perquè no estic massa interessat en aquestes èpoques de la història recent del nostre país. Això no vol dir que el llibre no estigui ben ambientat i documentat, descriu de manera perfectament versemblant aquells anys i què es va viure, també el patiment i les preocupacions de les famílies. Aborda aquelles realitats complementàries des de diferents angles, amb unes protagonistes fortes i lluitadores, cadascuna a la seva manera. Però no em puc treure del cap que són històries explicades ja molts cops. Potser el tret diferencial és la localització: Lleida i comarques, que és la terra de l'autora. No puc dir que no m'hagi agradat, està força ben construït, però no ha aconseguit emocionar-me. És fàcil de llegir, àgil i ben treballat, passa bé. M'he embolicat una mica amb les famílies, també ho he de dir. No és del tipus d'històries que prefereixo llegir, potser per això li demanaria una mica més per posar-li millor nota.
Impressió general: @@ i mitja
4 Comentaris
Tinc ganes de llegir-lo. Em crida l'atenció aquest pas cap a la novel·la històrica de la Kweilan i l'època de la postguerra espanyola (malgrat que tens raó que ha estat profusament explicada) continuo trobant-la interessant quan una novel·la s'hi refereix.
ResponEliminaLa tinc, doncs, apuntada i li desitjo un gran èxit perquè així potser arribarà a les biblioteques més enllà de les de Lleida... però aquest és un altre tema.
Doncs a mi també m'atrau el gènere històric relacionat amb la Guerra Civil i la postguerra. Malgrat no haver llegit res de la Montse Sanjuan me l'apunto, aquest i els de la sergent Anna Grimm a la cada cop més llarga llista de llibres que vull llegir.
ResponEliminaGràcies XeXu per la teua ressenya i també al McAbeu i Botika. Espero venir a bcn a presentar-la però de moment estic confinada a Lleida. Una abraçada!!!
ResponEliminaM'havia descuidat de respondre aquests comentaris! Disculpeu-me. Bé, ja veig que sóc l'únic a qui no interessa massa el tema de la guerra civil i la post-guerra. No és la meva època preferida, certament. Però bé, espero que aconseguiu llegir el llibre, gràcies per venir a comentar, especialment a l'autora!
ResponElimina