Editorial, any: Penguin Books, 2016
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 191
Llegit en: Anglès
Han passat molts anys d'això, però un cop la Lucy es va haver de passar gairebé nou setmanes ingressada en un hospital de Nova York. Va entrar-hi per una apendicectomia, però va tenir complicacions. Durant la seva estada, va rebre la visita de la seva mare, per sorpresa, i tot i que feia molts anys que no es veien. La seva relació no havia estat fàcil. Però la mare va passar diversos dies al seu costat, tenir una filla a l'hospital és més del que una mare pot suportar. Les converses que van tenir durant aquells dies van reforçar els seus vincles, van fer memòria de quan la Lucy era petita i vivien en la misèria, i van fer reflexionar molt la noia sobre la seva vida a la ciutat en aquells moments: sense urgències econòmiques, casada amb un home que amb prou feines la visitava en la seva convalescència i amb dues filles petites a les qui estimava més que a res en aquest món. Aquells dies van canviar la percepció de la Lucy Barton per sempre.
Fa una temporada el nom d'Elizabeth Strout va tenir certa anomenada a casa nostra arran que Edicions de 1984 va publicar els seus llibres en català. En el seu moment no els vaig llegir, però buscant algun llibre per llegir en anglès vaig ensopegar amb aquesta edició de Penguin i vaig decidir llegir-lo ara. M'ha durat tres dies. És curt, amb línies separades, però l'idioma no ha estat cap impediment per llegir-lo de manera molt fluïda, àgil i gaudir-ne força. Si tenim en compte l'argument, no sembla un llibre especialment atractiu si busquem acció o trames recargolades, però Strout ens sap atrapar amb una història tendra, humana i on s'exposen les febleses i les difícils relacions humanes, i on també es parla de classes socials, d'amor i de desamor en múltiples formes. La Lucy Barton fa memòria, parla i comenta amb la seva mare sobre anècdotes de la seva vida en comú, que aniran construint la seva primera joventut, i mica en mica ens va desgranant també les seves vivències des que es va casar i va anar a viure a ciutat. Capítols curts, una escriptura entranyable i uns personatges honestos i versemblants. Una combinació que et fa passar pàgines sense parar.
Ha estat una bona descoberta, he de dir que no m'ho esperava. És un llibre introspectiu, reflexiu i molt honest, la protagonista no amaga què sent i ens explica aquells fets que, per algun motiu i per petits que semblin, van marcar la seva existència. Potser no és el tipus de llibre que solc llegir, però m'ha agradat, pensava que em costaria més i m'ha passat volant. De manera que el dubte que tinc ara no és si llegir algun altre llibre de l'autora, sinó si continuar llegint-la en anglès o passar-me al català. No és un llibre per recomanar a tothom, té una perspectiva molt femenina i els pocs personatges masculins que hi surten tenen un paper molt testimonial. Això ja suposa una alenada d'aire fresc pel que sol ser la literatura, però pot ser que tiri enrere a alguns lectors. A mi no, n'he gaudit molt i m'agrada que els llibres tinguin veus femenines de tant pes. Si heu llegit l'autora em podeu recomanar per quin llibre continuar, de moment tinc al cap 'Olive Kitteridge'. Veurem.
Impressió general: @@@@
Fa una temporada el nom d'Elizabeth Strout va tenir certa anomenada a casa nostra arran que Edicions de 1984 va publicar els seus llibres en català. En el seu moment no els vaig llegir, però buscant algun llibre per llegir en anglès vaig ensopegar amb aquesta edició de Penguin i vaig decidir llegir-lo ara. M'ha durat tres dies. És curt, amb línies separades, però l'idioma no ha estat cap impediment per llegir-lo de manera molt fluïda, àgil i gaudir-ne força. Si tenim en compte l'argument, no sembla un llibre especialment atractiu si busquem acció o trames recargolades, però Strout ens sap atrapar amb una història tendra, humana i on s'exposen les febleses i les difícils relacions humanes, i on també es parla de classes socials, d'amor i de desamor en múltiples formes. La Lucy Barton fa memòria, parla i comenta amb la seva mare sobre anècdotes de la seva vida en comú, que aniran construint la seva primera joventut, i mica en mica ens va desgranant també les seves vivències des que es va casar i va anar a viure a ciutat. Capítols curts, una escriptura entranyable i uns personatges honestos i versemblants. Una combinació que et fa passar pàgines sense parar.
Ha estat una bona descoberta, he de dir que no m'ho esperava. És un llibre introspectiu, reflexiu i molt honest, la protagonista no amaga què sent i ens explica aquells fets que, per algun motiu i per petits que semblin, van marcar la seva existència. Potser no és el tipus de llibre que solc llegir, però m'ha agradat, pensava que em costaria més i m'ha passat volant. De manera que el dubte que tinc ara no és si llegir algun altre llibre de l'autora, sinó si continuar llegint-la en anglès o passar-me al català. No és un llibre per recomanar a tothom, té una perspectiva molt femenina i els pocs personatges masculins que hi surten tenen un paper molt testimonial. Això ja suposa una alenada d'aire fresc pel que sol ser la literatura, però pot ser que tiri enrere a alguns lectors. A mi no, n'he gaudit molt i m'agrada que els llibres tinguin veus femenines de tant pes. Si heu llegit l'autora em podeu recomanar per quin llibre continuar, de moment tinc al cap 'Olive Kitteridge'. Veurem.
Impressió general: @@@@
2 Comentaris
A mi "Olive Kitteridge" em va agradar molt, més que aquest i tot.
ResponEliminaDoncs ja pots imaginar quin serà el següent llibre seu que llegiré, no ets el primer que em diu que 'Olive Kitteridge', multi-premiat, és millor que aquest. Gràcies per comentar.
Elimina