Autor: Patrick Radden Keefe
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2020
Títol original, idioma, any: Say Nothing, anglès, 2019
Gènere: No-ficció
Traductor: Ricard Gil
Número de pàgines: 460+114 de referències
Llegit en: Català
Premis: Premi Orwell de no ficció 2019
Els conflictes entre catòlics i protestants al Regne Unit fa molts segles que duren. Després de la independència d'Irlanda el 1922, una petita part del país, de majoria protestant, va decidir romandre al Regne Unit, però els catòlics que hi vivien no estaven disposats a quedar-se de braços plegats. El segle XX va ser un període sagnant a Irlanda del Nord, la irrupció de l'IRA, l'exercit republicà d'Irlanda, va portar nombrosos enfrontaments amb la policia, l'exèrcit i els lleials a la corona anglesa, amb un balanç de víctimes esfereïdor. En aquest escenari es desenvolupa aquest 'No diguis res'. A principis dels anys 70, a Belfast, una colla d'encaputxats treuen la Jean McConville de casa seva i se l'emporten. És mare de 10 fills petits i només té 38 anys. Ningú sap qui són els segrestadors i on l'han portat, però la Jean no torna. Amb aquest cas sempre planant en el text, un de tants que es van esdevenir en aquella època, coneixerem alguns dels membres més rellevants de l'IRA, les escissions de diferents faccions, la lluita armada, la presó, les vagues de fam i l'inici del procés de pau. De finals dels 60 fins l'actualitat. Tot i que el conflicte sembla estar en fase de letargia, no ha acabat mai del tot i Irlanda encara no s'ha unificat. I l'IRA no ha marxat mai.
El conflicte nord-irlandès sempre m'ha generat curiositat però no li havia prestat massa atenció. Les bones crítiques que ha rebut aquest llibre m'han fet decidir a llegir-lo, tot i que no solc consumir no-ficció. El subtítol de l'obra, 'Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord', defineix perfectament allò que hi podem trobar. Fets i personatges reals, atemptats, trames d'espionatge, grups paramilitars, revenges, molta violència i pocs remordiments. Tot plegat, perfectament documentat i molt ben narrat, de manera que es converteix en una lectura absorbent. Mentre el llegeixes penses 'això no pot ser veritat, ha de ser una llicència de l'autor', però no, és una història ben real, i per més crus que siguin els fets que s'hi relaten, són un retrat fidel d'una època i d'una manera de viure el conflicte. La narració es desenvolupa de manera més o menys cronològica, amb lògics salts en el temps per tornar a esdeveniments que se solapen en el temps. Està dividit en tres parts, una primera en la que situa escenaris i personatge, la segona on explica alguns episodis especialment sagnants, i una part final més encarada al gir polític de l'IRA cap el Sinn Féin i el procés de pau. El llibre inclou fotografies reals on podrem veure els protagonistes d'aquesta història.
Per poc que us interessi la història recent d'Irlanda del Nord, com es va desenvolupar la lluita per escapar-se del jou del Regne Unit i annexionar-se a la República d'Irlanda, aquest llibre té molts números d'atrapar-vos. És llarg, però no es fa pesat en absolut, tot i que s'hi relaten infinitat de fets i detalls sobre el conflicte. Potser caldria fer-ne una lectura reposada per anar paint i assumint allò que llegim, que no pot deixar indiferent per la cruesa d'aquells temps, però el cos et demana més, et demana no parar de llegir, perquè allò que t'entra pels ulls és increïble, és producte per una sèrie televisiva de ficció, però és ben real, no obstant. Tant si ja coneixeu el conflicte com si us hi voleu introduir, aquest llibre és una bona opció. Finalment, dir que és inevitable fer comparacions amb el procés d'independència de Catalunya. Deixant de banda la lluita armada, moltes de les dinàmiques del moviment, molts fets puntuals, esdeveniments concrets, idees, ens resulten tremendament familiars. Motiu de més per llegir-lo: veure que no som especialment originals com a poble. Una gran lectura.
Impressió general: @@@@
3 Comentaris
Tot just l'he començat, a veure perquè darrerament no acabo res, gràcies!
ResponEliminaJa han passat uns dies, no sé com el deus portar. A mi em va agradar molt, espero que a tu també t'estigui agradant també. Gràcies a tu per comentar.
EliminaBrutal, XeXu, l'acabo d'acabar. El penso recomanar. Molt bo.
ResponElimina