Autora: Simone de Beauvoir
Editorial, any: Angle Editorial, 2020
Títol original, idioma, any: Les inséparables, francès, 2020 (escrita el 1954)
Gènere: Narrativa
Traductora: Margarida Castells
Número de pàgines: 143
Llegit en: Català

La Sylvie és sempre la primera de la classe a la seva escola, el col·legi Adélaïde. Però aquest inici de curs li portarà una sorpresa. Una nova alumna que l'enlluernarà de seguida. Tenen 9 anys i estem a finals de la dècada dels '10 del segle XX. L'Andrée és una noia alegre, molt intel·ligent i amb unes idees força avançades per ser que prové d'una família catòlica, molt conservadora i amb idees retrògrades. L'amistat que es construiran totes dues les farà inseparables fins el punt de l'obsessió, especialment per part de la Sylvie, que mai havia conegut ningú com l'Andrée. Tant és així, que la família de la seva amiga començarà a veure-la amb mals ulls. Per això, i perquè la Primera Guerra Mundial arruïnarà la família de la Sylvie, que haurà de rebaixar el seu nivell social. Quan Sylvie s'adona que la devoció que professa per Andrée no és del tot corresposta, posa una mica de distància entre les dues, però al llarg dels anys i de moltes converses i reflexions compartides, l'amistat perdurarà i sempre seran un puntal l'una per l'altra.

La Sylvie d'aquesta història no és altra que la mateixa Simone de Beauvoir, que explica en aquesta biografia novel·lada la seva relació amb Zaza Lacoin, l'Andrée en el llibre. La seva amistat va perdurar dels 9 als 21 anys i va marcar profundament la vida de l'autora. Com s'explica a l'epíleg, escrit per Sylvie Le Bon de Beauvoir, filla de l'escriptora, de Beauvoir va introduir la seva amiga Zaza en altres llibres, però no és fins aquesta obra pòstuma, publicada aquest any 2020, on explica aquesta història íntima amb molts detalls, tot i que amb noms i llocs canviats. Es diu que era massa íntima per ser publicada en vida de l'autora. 'Les inseparables' té dues parts. En la primera les noies són encara joves, tot i que Andrée comença a interessar-se pels nois i Sylvie professa tal admiració i està tan absorta amb Andrée que es deixa entreveure que el que sent per ella va més enllà de l'amistat. Actualment ningú s'hauria de sorprendre per aquest fet, però tenint en compte el marc històric en el que s'ambienta l'obra i la dècada en que es va escriure el manuscrit, és d'una gran valentia posar-ho sobre paper. Aquesta primera part, amb la relació que s'estableix entre les dues noies, és força absorbent i atractiva. A la segona la Sylvie pren distància i la trama deriva una mica, es torna una mica menys interessant, pel meu gust. Però tot el llibre situa elements per la reflexió, com els privilegis de classe, la religió, les cotilles socials de les dones o el trencament emocional, entre d'altres. I val a dir que l'autora ho exposa tot amb gran destresa.

Simone de Beauvoir és un d'aquells noms que et ressonen sempre al cap i penses que algun dia l'hauries de llegir. Així que, quan l'oportunitat m'ha passat per davant, no m'ho he pensat dos cops. L'autora ha esdevingut tota una icona del feminisme, i encara que aquest llibre és més íntim i autobiogràfic, també demostra un pensament crític respecte al paper de la dona a la societat. Aquesta edició d'Angle Editorial inclou un annex amb fotografies i cartes creuades entre Beauvoir i Lacoin, per cert. Estic content d'haver llegit Simone de Beauvoir per fi. No tinc tirada a llibres autobiogràfics, però com que desconeixia la seva història completament, per mi ha estat com llegir ficció. M'ha agradat com està escrit, he gaudit especialment de la primera part, ha aconseguit interessar-me. Després l'atenció baixa una mica, per això penso que em caldrà tornar a llegir l'autora, per acabar de decidir si connecto amb ella o no. De moment, tinc la voluntat de fer-ho, que ja és bon senyal. 

Impressió general: @@@