Autor: Per Petterson
Editorial, any: Club Editor, 2020 (4a edició, 1a al 2016)
Títol original, idioma, any: Ut og stjaele hester, noruec, 2003
Gènere: Narrativa
Traducció: Carolina Moreno
Número de pàgines: 242
Llegit en: Català

Si te'n vas a viure en un llogarret remot a l'est de Noruega deixant la teva vida a Oslo, o bé fuges d'alguna cosa, o bé necessites estar amb tu mateix i allunyar-te de la resta. A en Trond T. li passen les dues coses: fuig del seu passat, de la pèrdua, i vol passar els seus últims anys de vida -ja en té 67- lluny de tot. Però aquest poble perdut li porta records de quan era adolescent i el seu pare el portava a un lloc semblant prop de la frontera amb Suècia. I la seva amistat de joventut amb en Jon, un noi de la seva edat amb qui sortia a robar cavalls. Però no ho feien de veritat, era un joc. Aquest i d'altres que, sense saber-ho, reproduïen els rols i les activitats del seu pare i de la mare d'en Jon. I en Franz, un amic del pare qui li va acabar explicant tot. Per acabar-ho d'adobar, l'únic veí que té a prop i a qui demana ajuda per prepar-se per l'hivern, encara li portarà més records, d'accidents desafortunats, de desaparicions sobtades i d'un passat que a tots dos els queda molt lluny, però que els va canviar la vida per sempre.

Estem poc acostumats a llegir literatura nòrdica que no sigui negra i criminal. Per sort, algunes editorials estan apostant per importar a casa nostra bona narrativa escandinava, que sembla que també en tenen i aquí desconeixem. Per Petterson és ja un dels consolidats i jo l'estreno amb aquesta novel·la de títol curiós i que va tenir certa volada en el seu moment. Es tracta d'un llibre a dos temps, es mou entre l'actualitat, la maduresa del protagonista que malda per adaptar-se a la vida en solitari en un poble perdut, i el seu passat remot a finals dels anys 40 del segle XX, quan d'adolescent, i entre jocs, no era conscient de què estava passant al seu voltant quan el seu pare se l'emportava prop de la frontera. Ho va saber després. Els dos fils es van barrejant sense perill de perdre's. L'escriptura és molt descriptiva, de vegades en excés, però ens fa un efecte immersiu que ens transporta directament a aquelles terres àrides i fredes. Ritme lent i reposat, però molt agradable de llegir i prou intrigant com per mantenir-nos atents i no perdre el fil.

Les descripcions excessives en els llibres de vegades penalitzen, sempre des del meu punt de vista, però aquest 'Sortir a robar cavalls' està molt ben escrit i sap atrapar-te, tot i els salts temporals, tot i no acabar d'entendre moltes coses fins que no ens les expliquen, i fins i tot sense acabar d'explicar alguns fets que queden a la nostra imaginació. Comença com un camí iniciàtic a l'adolescència d'en Trond, els descobriments i contradiccions de la joventut, però va més enllà, perquè a la cara B d'aquell estiu concret, el de 1948, en el que es desenvolupa gairebé tota l'acció del passat, hi ha una trama que al nostre jove amic se li escapa i que l'acabarà marcant per sempre més. He gaudit amb aquest llibre, m'ha agradat l'estil de l'autor i allò que explica. És una bona història. Paradoxalment, la primera part m'estava calant més que quan comencen les 'sorpreses', potser el pes de les descripcions, com comentava, es deixa notar, no és un llibre per llegir d'una revolada, cal prendre paciència per assaborir-lo, una paciència que segurament ara mateix no tinc. Però m'ha agradat prou per tenir la certesa que repetiré amb l'autor, i em sembla que no esperaré gaire. Força recomanable.

Impressió general: @@@