Autor: Yukio Mishima
Editorial, any: Adesiara Editorial, 2021
Títol original, idioma, any: 假面の告白, japonès, 1949
Gènere: Narrativa
Traducció: Albert Nolla
Número de pàgines: 210
Llegit en: Català
 
Amb només 4 anys, en Koo-chan sent una forta atracció per un fornit portador d'excrements. També es fixa en els pantalons arrapats que llueixen els seus companys a la classe de gimnàstica. De seguida s'adona que no és com els altres nens. Malaltís i força nyicris, però molt bon estudiant i intel·ligent, no aconsegueix entendre's a ell mateix ni sap descriure aquesta atracció que sent pels homes i per les tragèdies que acaben de manera fatal. En una societat conservadora i molt tradicional com és la japonesa, no hi ha lloc per algú que se surt del camí marcat. A mesura que va fent-se gran, en Koo-chan intentarà fer allò que la societat li demana: conèixer una noia, casar-s'hi, tenir fills. Però les dones no li desperten cap mena d'excitació i, per més que ho intenta, no està segur de poder-les estimar. Haurà de debatre's amb ell mateix en un Japó en plena guerra, acceptar-se i protegir-se de la societat, encara que hagi de portar una disfressa per encaixar. Aquest llibre, que aborda la descoberta de la sexualitat i què significa ser homosexual, és introspectiu, enormement reflexiu i té un marcat caràcter autobiogràfic.

Yukio Mishima va escriure aquest llibre amb només 24 anys i ja demostrava una excel·lent capacitat narrativa i un atreviment notable. Parlar obertament d'homosexualitat, de descoberta de la pròpia sexualitat, d'onanisme, no devia ser gens fàcil al Japó de meitat segle XX. I fer-ho de manera explícita com ho fa ell, encara menys. El seu protagonista, el jove Koo-chan, alter ego seu, fa servir alguns eufemismes i li costa acceptar-se a ell mateix i a la seva situació. Se sent diferent, però no s'entén. Per això s'auto-analitza i reflexiona profundament sobre les seves sensacions, les seves experiències i la seva fogositat. Koo-chan és intel·ligent, bon estudiant i molt llegit, amb una gran capacitat d'introspecció. Tot el que està obligat a callar davant la seva família i amistats, a nosaltres ens ho explica obertament i ens en fa partícips. També utilitza sovint referències literàries. L'escriptura de Mishima és molt bella, amb un llenguatge cuidat, però no per això menys explícit. També cal destacar la feina del traductor Albert Nolla, que segur que juga un important paper per fer més entenedora la novel·la. Ens trobem una peça gens caduca, els sentiments expressats, les sensacions, l'auto-imposició del protagonista de 'ser normal' i d'acatar les convencions socials del lloc i de l'època, no se'ns faran estranys. Són temes encara pendents en la nostra actualitat, o que tot just estan començant a canviar, però l'acceptació del col·lectiu lgtbi+ dista molt de ser generalitzada.

Tenint en compte el component autobiogràfic del llibre, em sembla un testimoni valent i interessantíssim de conèixer. Acompanyem un noi a través del seu pas de la infantesa fins l'edat adulta i assistim a totes les seves descobertes, el despertar sexual, la negació, i el reconeixement de la seva homosexualitat. Però ho fem també a través d'una profunda reflexió i d'un text d'una gran qualitat literària. Per tot això, la meva primera experiència amb Mishima ha estat molt satisfactòria, no sabia gaire bé què esperar i m'ha sorprès molt. En aquesta vida tots portem una màscara o altra, o n'hem hagut de fer servir algun cop. La del protagonista és metafòrica, però sense ella difícilment podria afrontar una vida com la que té. Les seves confessions ens colpiran, almenys a mi m'han deixat ben impactat. M'han quedat ganes de llegir més Mishima i espero poder-ho fer en català i en edicions cuidades com aquesta d'Adesiara.

Impressió general: @@@ i mitja