Autora: Françoise Sagan
Editorial, any: Petits Plaers (Viena Edicions), 2021
Títol original, idioma, any: Aimez-vous Brahms?, francès, 1959
Gènere: Narrativa
Traducció: Josep Maria Pinto
Número de pàgines: 175
Llegit en: Català
 
La Paule i en Roger mantenen el que avui anomenaríem una relació oberta. Ell és força faldiller, i tot i que s'estima la Paule, no sembla disposat a fer un pas endavant i casar-s'hi. Ella ja havia estat casada i no vol sentir a parlar de seduir a ningú, ni de deixar-se seduir: només vol en Roger. Però cada cop passa més estona sola i li comença a passar factura, se sent infeliç. El destí li té guardada una sorpresa. Mentre fa la seva feina de decoradora a casa una clienta, coneix el seu fill Simon, un jove de 25 anys que en té catorze menys que ella, però amb qui aviat començaran a sentir una atracció mútua. Per més que maquilli els seus sentiments, no pot negar que en Simon, que li dedica totes les seves atencions, li desperta una passió que tenia oblidada. S'estableix així un triangle amorós que farà ballar el cap de la nostra protagonista, i també el de totes les lectores.
 
Françoise Sagan va escriure aquest llibre uns anys després de sorprendre amb el seu debut 'Bon dia, tristesa'. A 'T'agrada Brahms?' hi trobem alguns des clixés que ja mostrava allà, però se'ns presenten d'una manera més madura. En Roger és despreocupat, llibertí, immadur i gelós. En Simon és enamoradís, sol·lícit i somiador. Però també és poc formal, desendreçat i no li agrada treballar, prefereix festejar-la tot el dia, mentre que en Roger és empresari i representa una figura de seguretat a la que aferrar-se. Tots dos, això sí, fan gala d'un masclisme recalcitrant i consideren la Paule gairebé un trofeu que els pertany. Alhora, la protagonista, que és forta, decidida i té conviccions, sucumbeix als rols establerts i li pesa molt la seva l'edat. Cal ser conscient que l'obra té més de 60 anys, però això no fa que sigui menys dolorós percebre-ho. La reflexió de fons és la coneguda dicotomia entre cap i cor. Per una banda, una relació que la fa infeliç, però que li genera seguretat, per ja coneguda, i certa estabilitat. Per l'altra, la passió desfermada per una persona poc formal, molt més jove que ella i amb un futur incert. La Paule es debatrà entre les dues opcions i Sagan aconsegueix que reflexionem amb ella. Podem anar seguint la trama des de la perspectiva dels tres protagonistes principals, va saltant d'una visió a l'altra, però l'autèntic eix vertebrador de tota la història, la gran protagonista, és la Paule.
 
Si 'Bon dia, tristesa' em va semblar un llibre gairebé juvenil, aquí l'autora ens mostra una història més adulta, però amb trets comuns. Demostra una bona capacitat per exposar-la i desenvolupar-la, i sap mantenir el pols narratiu i la tensió dramàtica, però en termes generals, l'argument no m'ha impressionat. És bona la reflexió i posa la protagonista en una situació amb la que fàcilment ens podem sentir identificats, qui no ha tingut mai un debat profund amb el seu àngel i el seu dimoniet? Però personalment no m'ha interessat prou. És fàcil imaginar que aquesta història pot atrapar a un gran públic, és una lectura àgil i te l'acabes de seguida, però és qüestió de gustos. A mi les trames d'infidelitats i embolics no m'acaben de fer el pes. Podria dir que li he trobat virtuts en els detalls, però que m'ha costat més en el conjunt. Tot i així, el recomanaria. No a tothom, però em sembla que podria agradar a un bon nombre de lectors ben triats.

Impressió general: @@ i mitja