Autor: Terry Pratchett
Editorial, any: Mai Més Llibres, 2020
Títol original, idioma, any: Guards! Guards!, anglès, 1989
Gènere: Humor
Traducció: Ernest Riera
Número de pàgines: 378
Llegit en: Català
Editorial, any: Mai Més Llibres, 2020
Títol original, idioma, any: Guards! Guards!, anglès, 1989
Gènere: Humor
Traducció: Ernest Riera
Número de pàgines: 378
Llegit en: Català
Els dies de plàcida delinqüència i beneïda inseguretat estan a punt d'acabar-se a Ankh-Morpork, la ciutat més gran del Disc. El govern del patrici Lord Vetinari s'enfronta a una amenaça inesperada: la Germandat Elucidada, una mena de secta monàrquica té un pla maquiavèl·lic per derrocar-lo i restituir el rei. Tant és quin rei, en realitat només volen poder controlar-lo des de les ombres. El pla en qüestió inclou molta màgia i un drac molt aficionat a socarrimar tot allò que se li posa per davant. Però els membres de la Germandat no compten que tindran una forta oposició: la Guàrdia Nocturna de la ciutat. En realitat, no són els únics, ningú compta amb la Guàrdia... Però el capità Sam Vimes i els seus homes, amb la recent incorporació d'en Safanòria, un jove llancer ras amb un sentit del deure molt particular, no està disposat a deixar que se surtin amb la seva. Vaja, no per voluntat, l'embolic els cau a sobre sense que ho puguin evitar. Però francament, a ningú li agrada tenir un drac que es carrega tot el que troba rondant per la pròpia ciutat...Aquest llibre pertany a l'univers del Discmón creat per Terry Pratchett. Feia molt que no llegia aquest autor perquè no acabava de connectar amb el seu peculiar humor britànic, però una editorial jove i valenta, i encara més important, catalana, s'ha decidit a publicat els 41 llibres ambientats al Disc, i això és el que m'ha impulsat a donar una nova oportunitat a Pratchett. Aquest volum és el primer de la saga de la Guàrdia, una de les que encara no havia estrenat en les meves lectures anteriors. D'entrada ens trobem una edició exquisida: tapa dura, amb una il·lustració preciosa de Marina Vidal i una traducció excel·lent d'Ernest Riera. Si heu llegit Pratchett algun cop, no és difícil intuir que per traduir-lo haurà calgut suar sang, però el resultat és immillorable. La trama que exposa el llibre és força reeixida: una conspiració per derrocar el Lord governant i uns herois inesperats que hauran d'evitar-ho i solucionar els problemes que ocasiona el drac, que és un dels plats principals d'aquest menú. Els membres de la Guàrdia, que comencen com uns dropos a qui no fa cas ningú, evolucionen fins a carregar-se a l'esquena el pes de la defensa de la ciutat. Són personatges ben dibuixats que donen molt de joc, i juntament amb alguns secundaris interessants, alguns d'ells recurrents en diversos llibres, com el patrici, el bibliotecari o la mateixa Mort, completen una constel·lació que es complementa molt bé.
Pratchett fa paròdia del gènere fantàstic i l'aprofita per fer crítica social i posar en evidència les baixeses de l'espècie humana. En aquest llibre parla de diferències de classe i de xenofòbia entre espècies, però sobretot se'n riu de les llegendes de cavallers i princeses i, de retruc, rep el poder exercit per la monarquia. Amb aquesta premissa, i tenint en compte que no només se'n riu, sinó que dibuixa un argument fantàstic prou elaborat i una trama complexa, 'Guàrdies! Guàrdies', com tota l'obra de Pratchett en general, té tots els números per agradar-me. Ara bé el 'però', és clar. Segueixo sense connectar gaire amb l'humor de l'autor. Catalogo els seus llibres en el gènere 'humor' perquè sembla que no es pren seriosament la seva obra. El text és una constant de bromes, ocurrències i jocs de paraules. No para gairebé mai. I els excessos no són bons. Hi ha qui adora aquest estil, però jo en gaudiria més si la paròdia fes referència només a trames esbojarrades i a personatges sapastres. Allò que descriu ja fa prou gràcia, per mi no cal amanir-ho tant. Una altra cosa que tampoc m'agrada és que no fa servir capítols, una simple separació en el text fa saltar el centre d'atenció a uns altres personatges o escenes. L'estructuració en capítols per mi és força aconsellable i aquí funcionaria sense cap problema. No obstant, tot i que Pratchett difícilment arribarà a ser dels meus autors preferits, probablement aquest és el llibre que més m'ha agradat d'ell. Per argument, per personatges i perquè una mica sí que m'ha fet riure, ja no tanco la porta a continuar llegint llibres del Discmón. Tampoc no vull enganyar a ningú, la possibilitat de llegir-los en català no és un factor menor, ni molt menys. Si els hagués de buscar en castellà o anglès probablement no hi hauria tornat. Agraeixo a Mai Més Llibres la seva empenta i valentia i la cura que estan tenint amb la traducció d'aquesta saga.
Impressió general: @@@ i mitja
6 Comentaris
"Guàrdies, guàrdies" va ser el segon llibre de Pratchett que vaig llegir i, sense arribar a entusiasmar-me, em va agradar prou per continuar amb la saga de la Guàrdia completa que, pel meu gust, va de menys a més. Jo vaig gaudir molt més amb els últims que amb els primers i he de dir que, coneixent la teva experiència prèvia amb l'autor, m'han sorprès aquestes 3'5@ que trobo força generoses pel record que jo en tinc d'aquesta novel·la en concret.
ResponEliminaEl que sí que és una magnífica notícia és que l'hagis pogut llegir en català. M'afegeixo a l'agraïment a Mai Més Llibres per fer-ho possible. Era força incomprensible que una sèrie de llibres amb l'èxit internacional d'aquests encara no estiguessin disponibles en el nostre idioma.
Jo també estic sorprès. Una de les coses que em va impulsar a llegir aquest llibre, a banda del record que tenia que en Pons m'havia dit que si ja no m'agradava aquest, era millor que plegués, és que potser amb una bona traducció més moderna i en català potser guanyaria. Tot i que diuen que els llibres van millorant, imaginava que tots serien més o menys iguals i que amb una bona traducció potser se'n podria gaudir més. La meva conclusió és que la traducció catalana és excel·lent, però que la dels llibres en castellà no era pas difícil. Traduir Pratchett ha de ser un malson. Eliminat aquest factor, no sé si és pel moment lector, per bagatge, per l'alegria de poder-lo llegir en català, ves a saber. Però no m'ha desagradat. A més, l'agafava amb cert prejudici pensant que no m'entusiasmaria com els altres, i mica en mica vaig anar veient que m'ho passava bé llegint. I trobo que l'argument està força bé. Ja ho dic, penso que la trama en si ja és prou hilarant, no caldrien les brometes absurdes constants, els jocs de paraules, les ximpleries. Però al final he de dir que m'ha agradat prou i que torno a obrir la porta a Pratchett. Si tu em dius que aquest és el pitjor de la saga de la Guàrdia, vol dir que la cosa només pot anar a millor, és una bona notícia! Em sembla que el proper que publicaran també el llegiré. A veure què tal evoluciona la meva afició a Pratchett...
EliminaPratchett parla de diferències de classe i de xenofòbia entre espècies en el 90% dels seus llibres, ja ho aniràs descobrint a mesura que Mai Més Llibres vagi publicant altres obres de Pratchett.
ResponElimina"sembla que no es pren seriosament la seva obra" A veure, a veure, un text pot estar ple de bromes, però alhora dir veritats com temples, que és exactament el què fa Pratchett. Fer-te riure i alhora reflexionar en un mateix paràgraf és una proesa que pocs autors aconsegueixen, si tu no ho saps valorar és el teu problema. Que els protagonistes siguin fal·libles, tinguin pors, siguin imperfectes, i en definitiva siguin uns antiherois, no vol dir que l'aventura on estan ficats no sigui perillosa i dramàtica, el coi de drac està cremant gent de veritat.
Ja t'aviso que el tema de la falta de capítols no canvia en els propers llibres. No et preocupis, acabaràs acostumant-te que un bon punt i a part amb un salt de línia és tot el que necessites per saltar d'una escena a una altra.
Potser els anomenaran «La Guàrdia de Palau», o «La Guàrdia de la Ciutat» o «La Patrulla». Sigui quin sigui el nom, la seva funció en qualsevol obra de fantasia heroica és sempre la mateixa: més o menys a l'altura del capítol Tres (o al cap de deu minuts de començar la pel·lícula) entren a sac en una habitació, van atacant a l'heroi d’un en un, i moren per ordre. Ningú els pregunta mai si és això el que volen fer. Aquest llibre el dedico a aquests abnegats homes.
He trigat, però ja et vaig dir que llegiria aquest llibre. I sempre recordaré que me l'havies posat com a ultimàtum. Encara que siguis tan desagradable en els teus comentaris, sempre seràs responsable de les meves lectures d'aquest univers pratchettià.
EliminaNo sé què té a veure que a mi no em facin gràcia tantes bromes constants amb la capacitat de l'autor per exposar realitats ben humanes fent servir l'humor. Evidentment, els personatges són molt, molt humans i ho demostren. I això està bé. Fer bromes i generar situacions absurdes es podria fer de manera espaiada i potser tindria més efecte encara. El problema de la brometa constant, a cada frase, és que agafes tolerància, el llegeixes com un seguit d'absurditats i acaba per fer-se't pesat i no fer gràcia. Només he rigut puntualment amb algunes sortides, però en conjunt m'ho he passat força bé. Ara, no em trauràs d'aquí, l'estil de l'autor no m'acaba de fer el pes. Només que cal mirar una mica per sota i no llegir-lo superficialment. Si no, és ben fàcil cansar-se'n aviat.
No tenia cap esperança que això dels capítols canviés. Forma part de l'estil, i en realitat no està tan malament aquest canvi d'escena instantani, i de vegades sovint, per generar imatges multifactorials. Només que, de tant en tant, s'agraeix un respir.
Veurem com evoluciona la Guàrdia, ara ja he tornat a obrir la porta a Pratchett, però el llegiré en català, o no el llegiré. Les edicions de Mai Més són una passada, Pons. Com que ja els deus tenir tots suposo que no et planteges llegir-los en català altre cop, però són precioses i amb una traducció brutal. Segurament et costaria pair els canvis d'alguns noms, però el mateix passa amb el Senyor dels Anells o Joc de Trons. Tinc entès que el següent és 'Déus menuts'. Què en penses?
A mi em va agradar Deus menuts. No forma part de cap saga, però que parli del negoci de les religions ho vaig trobar molt encertat. A veure si aquest té la quantitat de bromes adequades i no en té més del compte.
EliminaEl llegiré, així que aviat ho sabrem. El tema també m'atreu.
Elimina