Autora: Penelope Lively
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2021
Títol original, idioma, any: Moon Tiger, anglès, 1987
Gènere: Narrativa
Traducció: Josefina Caball
Número de pàgines: 244
Llegit en: Català
 
La Claudia Hampton veu passar els seus darrers dies des del llit d'un hospital. El cos ja no li funciona, però encara té moments de consciència amb la ment ben clara. Com a historiadora i divulgadora que és, autora de diversos llibres i molts articles, es proposa escriure una història del món, però els records, capritxosos, s'entesten a reconstruir la seva pròpia vida i la de les persones més importants per ella. Una vida que es pot definir de moltes maneres, però no pas com a convencional. La Claudia va ser corresponsal de guerra a el Caire durant la Segona Guerra Mundial, un camp periodístic amb molt poques dones, i cap amb el seu atractiu i carisma. El seu caràcter fort, determinat i una mica pedant, perquè se sap més intel·ligent i millor que la majoria de persones, ha condicionat les seves relacions afectives. S'ha dedicat a buscar iguals, però no n'hi ha gaires tan intel·ligents com ella, més enllà del seu germà Gordon, que sempre ha estat una presència motivadora. Encara que li costi admetre-ho, la seva és una història d'amor tràgic que pot explicar la fortalesa, la independència d'una Claudia que, per tota la resta, fuig de convencionalismes.

Aquest llibre està escrit com un collage de records una mica desordenats que ens permetran reconstruir els esdeveniments essencials de la trajectòria vital de la Claudia Hampton. Hi trobarem una diversitat de veus narratives i de canvis de perspectiva, començant per la mateixa Claudia, que se'ns adreça en primera persona des del seu llit d'hospital, però que també evocarà records en tercera persona amb ella de protagonista. En algunes ocasions l'acció se centra en la seva filla Lisa o el seu marit Jasper, fins i tot ells arriben a parlar-nos en primera persona. Si vas previngut, com era el meu cas, no és difícil de seguir el fil. Durant la seva convalescència, la Claudia també té temps de reflexionar i ens explica la seva visió sobre temes com la maternitat imperfecta, les religions o l'absurditat de les guerres. La vida de la Claudia ha estat intensa, s'ha enfrontat als convencionalismes i al masclisme per assolir els seus reptes personals. Se'ns mostra com una dona difícil i de caràcter fort, molt intel·ligent i sense cap mena de vergonya de demostrar-ho davant de qui sigui. La seva principal feblesa serà el gran tema central del llibre, planarà sobre tota la trama tot i que no sempre serà gaire evident. 

'Moon Tiger' té molts ingredients per agradar, començant per una història potent i complexa, amb una escriptura notable, però no ha aconseguit captivar-me. N'he llegit moltes ressenyes elogioses i no em costa entendre per què convenç a altres lectores, però a mi se m'ha arribat a fer carregós i no he empatitzat gens amb la Claudia, ni ha aconseguit interessar-me una vida que està dibuixada explícitament per interessar. L'he llegit de manera una mica travada, potser estava tan convençut que m'agradaria que no he sabut trobar-li aquells plusos intangibles de les grans obres. Això m'ha impedit gaudir-ne més. A més, 10 pàgines en cursiva (en cursiva!) just abans d'acabar? Una descripció exhaustiva i detallada d'uns fets que, a aquelles alçades, ja no tenen cap importància per la història? De veritat? Això em va acabar de matar i li va fer perdre punts. Una autèntica llàstima perquè tenia bones sensacions amb aquest llibre, però no en guardaré gaire bon record, tot i ser conscient que l'estic jutjant molt severament i que pot ser del gust d'altra gent, perquè motius no n'hi falten.
 
Impressió general: @@ i mitja
 
AQUESTA ÉS LA RESSENYA NÚMERO 600 DEL LLIBRES, I PUNT!