Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial, any: Pagès editors, 2006 (reedició, primera edició Laia, 1981)
Gènere: Ciència ficció
Número de pàgines: 233
Llegit en: Català
 
Ni màquines del temps amb llumetes i cables, ni tecnologia punta, ni tan sols coves que porten a altres dimensions. Els personatges de 'Successimultani' han après a viatjar pel temps fent allò que anomenen 'encaix'. En un moment, zap!, ja has saltat a un temps passat. Això sí, ha de ser un temps anterior al teu naixement, no es poden duplicar les persones. Si mentre ets al passat de visita arriba el teu naixement, tornes automàticament al teu temps. I tampoc es pot viatjar al futur, perquè encara no existeix. Aquesta història comença quan en Ricard (o era en Damià?), reapareix al costat de la Jordina. No es coneixen, però per unes notes que ell va deixar-li en el passat en un lloc segur, la Jordina sap que tenien una relació i que s'estimaven molt. Però segons aquestes notes, en Ricard també va causar gran impacte en dues altres dones: la Mercè i la Natàlia. La segona, a més, és la mare del seu fill. Què se n'ha fet de la criatura? No ho va arribar a saber mai. Ara posarà fil a l'agulla per trobar-la i per esmenar algunes errades que va cometre en la seva incursió en el passat.

L'eclèctica i extensa bibliografia de Manuel de Pedrolo toca tots els pals. En aquest llibre s'atreveix a plantejar una trama de ciència ficció amb els viatges en el temps com a protagonistes. Com tots els autors que han abordat aquesta temàtica, tindrem la seva pròpia versió, amb normes i condicions, de la interacció dels personatges en temps diferents. També trobem una bona dosi de reflexió sobre les paradoxes que es generen amb els viatges temporals. Més enllà d'això, tenim les típiques descripcions costumbristes de la societat entre els anys 50 i 70 del segle vint, aquest retrat que Pedrolo sap fer tan bé i que més de mig segle després se'ns presenta com una societat antiquada, una mica casposa i idees retrògrades. El marc històric també jugarà un paper en l'esdevenidor dels personatges. La repressió franquista es menciona i es critica, i a més provoca un salt temporal que condiciona molt la trama d'un dels protagonistes i, de retruc, també la de les altres. L'evolució del fil argumental es va complicant i a estones és difícil de seguir, amb successius intents d'esmenar fets del passat. Probablement tot quedava molt clar en el cap de l'autor, però en el del lector no flueix tan bé. Per sort, al final tot s'aclareix força.

Feia molt temps que no llegia Pedrolo i hi torno amb un llibre poc conegut, no és pas dels més anomenats. L'argument és atractiu i és meritori que s'atrevís amb una temàtica complexa, tot i que el gruix de la història es basa en les relacions personals entre personatges, uns vincles i uns comportaments molt 'd'època'. Com sempre, em costa submergir-me en un marc mental propi de la joventut dels meus pares, ja que la mentalitat i la societat en general han canviat molt. Tant la perspectiva com el mateix llenguatge col·loquial i planer que empra l'autor estan antiquats i desactualitzats, i per aquí sempre em grinyola. No sé si una revisió d'alguns aspectes podria rellançar l'obra d'un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Pel que fa a la història, interessant i complexa, fa pensar en la sèrie alemanya Dark, per citar alguna referència actual. M'ha resultat difícil de seguir, l'he trobat una mica embolicada i potser requereix d'un extra d'atenció. No són cosa fàcil, els viatges en el temps! Però hi trobem intriga, relacions amoroses, sensualitat (en la mesura que els anys setanta permetien) i un reflex de la quotidianitat marca de la casa de l'autor. Sense voluntat d'ofendre, m'atreviria a dir que és un llibre més per fans de l'autor que per fans del gènere. I personalment, no sóc un gran fan de cap de les dues coses, encara que en sigui consumidor habitual.

Impressió general: @@

Aquest llibre me'l va recomanar la Carme fa una eternitat. En el passat. He trigat, però finalment hi arribo.

Per altres ressenyes de l'autor, podeu buscar aquí.