Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial, any: Pagès editors, 2006 (reedició, primera edició Laia, 1981)
Gènere: Ciència ficció
Número de pàgines: 233
Llegit en: Català
Editorial, any: Pagès editors, 2006 (reedició, primera edició Laia, 1981)
Gènere: Ciència ficció
Número de pàgines: 233
Llegit en: Català
Ni màquines del temps amb llumetes i cables, ni tecnologia punta, ni tan sols coves que porten a altres dimensions. Els personatges de 'Successimultani' han après a viatjar pel temps fent allò que anomenen 'encaix'. En un moment, zap!, ja has saltat a un temps passat. Això sí, ha de ser un temps anterior al teu naixement, no es poden duplicar les persones. Si mentre ets al passat de visita arriba el teu naixement, tornes automàticament al teu temps. I tampoc es pot viatjar al futur, perquè encara no existeix. Aquesta història comença quan en Ricard (o era en Damià?), reapareix al costat de la Jordina. No es coneixen, però per unes notes que ell va deixar-li en el passat en un lloc segur, la Jordina sap que tenien una relació i que s'estimaven molt. Però segons aquestes notes, en Ricard també va causar gran impacte en dues altres dones: la Mercè i la Natàlia. La segona, a més, és la mare del seu fill. Què se n'ha fet de la criatura? No ho va arribar a saber mai. Ara posarà fil a l'agulla per trobar-la i per esmenar algunes errades que va cometre en la seva incursió en el passat.
L'eclèctica i extensa bibliografia de Manuel de Pedrolo toca tots els pals. En aquest llibre s'atreveix a plantejar una trama de ciència ficció amb els viatges en el temps com a protagonistes. Com tots els autors que han abordat aquesta temàtica, tindrem la seva pròpia versió, amb normes i condicions, de la interacció dels personatges en temps diferents. També trobem una bona dosi de reflexió sobre les paradoxes que es generen amb els viatges temporals. Més enllà d'això, tenim les típiques descripcions costumbristes de la societat entre els anys 50 i 70 del segle vint, aquest retrat que Pedrolo sap fer tan bé i que més de mig segle després se'ns presenta com una societat antiquada, una mica casposa i idees retrògrades. El marc històric també jugarà un paper en l'esdevenidor dels personatges. La repressió franquista es menciona i es critica, i a més provoca un salt temporal que condiciona molt la trama d'un dels protagonistes i, de retruc, també la de les altres. L'evolució del fil argumental es va complicant i a estones és difícil de seguir, amb successius intents d'esmenar fets del passat. Probablement tot quedava molt clar en el cap de l'autor, però en el del lector no flueix tan bé. Per sort, al final tot s'aclareix força.
Feia molt temps que no llegia Pedrolo i hi torno amb un llibre poc conegut, no és pas dels més anomenats. L'argument és atractiu i és meritori que s'atrevís amb una temàtica complexa, tot i que el gruix de la història es basa en les relacions personals entre personatges, uns vincles i uns comportaments molt 'd'època'. Com sempre, em costa submergir-me en un marc mental propi de la joventut dels meus pares, ja que la mentalitat i la societat en general han canviat molt. Tant la perspectiva com el mateix llenguatge col·loquial i planer que empra l'autor estan antiquats i desactualitzats, i per aquí sempre em grinyola. No sé si una revisió d'alguns aspectes podria rellançar l'obra d'un dels escriptors catalans més importants del segle XX. Pel que fa a la història, interessant i complexa, fa pensar en la sèrie alemanya Dark, per citar alguna referència actual. M'ha resultat difícil de seguir, l'he trobat una mica embolicada i potser requereix d'un extra d'atenció. No són cosa fàcil, els viatges en el temps! Però hi trobem intriga, relacions amoroses, sensualitat (en la mesura que els anys setanta permetien) i un reflex de la quotidianitat marca de la casa de l'autor. Sense voluntat d'ofendre, m'atreviria a dir que és un llibre més per fans de l'autor que per fans del gènere. I personalment, no sóc un gran fan de cap de les dues coses, encara que en sigui consumidor habitual.
Impressió general: @@
Aquest llibre me'l va recomanar la Carme fa una eternitat. En el passat. He trigat, però finalment hi arribo.
Per altres ressenyes de l'autor, podeu buscar aquí.
5 Comentaris
Parlant de viatges en el temps, t'he de dir que la teva memòria del passat t'ha fallat. Aquest llibre no te'l vaig recomanar jo, més que res perquè encara no l'he llegit. Si no m'equivoco (que ja et dic que no, perquè ho acabo de comprovar rellegint els comentaris que vam deixar a la teva ressenya de "Trajecte final") aquesta recomanació va ser cosa de la Carme.
ResponEliminaPerò bé, aquest és un detall que tampoc té massa importància més enllà de deixar-ne constància. Pel que fa al llibre, ja he dit que encara no l'he llegit i, per tant, no puc dir si coincidiria amb la teva nota o no. He llegit altres llibres de ciència-ficció de Pedrolo, entre ells un altre que també es basa en els viatges temporals (AQUESTA MATINADA I POTSER PER SEMPRE) que em va agradar força, però això no vol dir que amb aquest em passi el mateix. Ho hem comentat altres vegades, Pedrolo és molt gran. La seva producció és molt àmplia i volgudament eclèctica. Com saps fa uns anys que m'he proposat anar recuperant tot el que pugui de la seva bibliografia (des de 2015, he llegit una quarantena llarga dels seus llibres i això només és una mínima part de la seva producció) i m'he anat trobant de tot. No tot el que li he llegit m'ha agradat igual i, fins i tot, hi ha diversos llibres seus que no m'han acabat de fer el pes. També n'havíem parlat, alguna de la seva obra no ha envellit bé i, llegida ara, estic d'acord amb tu que grinyola una mica. Ja has vist que, almenys en el meu cas, no m'has ofès quan dius que aquest és un llibre només apte per a fans de l'autor. Jo m'hi considero, però això no em fa perdre el criteri i si un llibre no m'acaba d'agradar (encara que sigui un Pedrolo) doncs no m'acaba d'agradar i no passa res.
Veurem que passa amb aquest quan el llegeixi, però ja haurà de ser l'any que ve. Enguany vull acabar les novel·les del cicle "Temps Obert" que vaig començar l'any passat. Són 11 llibres que agafats individualment tenen els seus més i els seus menys, però que en conjunt formen un exercici literari impressionant que m'està agradant força.
Ostres Mac, ara sí que veig que estic per retirar, quin desastre. El que tenia clar que m'havies recomanat tu era 'Balanç fins la matinada', que va ser l'últim que vaig llegir i allà no vaig recordar de destacar que era recomanació teva. I ara que hi vaig pensar, va i m'equivoco en el reconeixement. Quin desastre. Gràcies per fixar-t'hi i per anar a buscar com va anar la cosa.
EliminaRecordo bé que estaves llegint tota la bibliografia de Pedrolo. Ja sé que en té una pila, però haver llegit una quarantena de títols en 6 anys em sembla que té molt mèrit. I així anar fent, fins que te'ls acabis. Alguns deuen ser realment difícils de trobar. Tires de biblioteca, o com els aconsegueixes? Queda clar que no tots poden ser igual de bons, o ens poden interessar o agradar per igual, i més amb una bibliografia tan àmplia i diversa. Però bé, sempre tindràs el meu reconeixement per això que estàs fent, que gran.
Hola Xexu, doncs a mi si que em va agradar prou. Tot i que els llibres de ciència-ficció ja no m'agraden tant com m'agradaven d'adolescent, encara gaudeixo dels que parlen dels viatges en el temps. M'interessa molt descobrir com resolen (o tracten de resoldre) les paradoxes que es produeixen.
ResponEliminaSí, les maneres de resoldre aquestes problemàtiques són diverses, cada autor se les adapta a la seva manera. Si no n'he gaudit més no és pels temes que tracta i la imaginació que hi posa, sinó pel seu estil, i que el llenguatge és força desactualitzat. No m'acaba de fer el pes.
EliminaD'acord amb el llenguatge, poc actual. Hi ha llibres que envelleixen malament.
Elimina